Llibres i mantega

Virginia Wolf es va omplir de pedres les butxaques per enfonsar-se m¨¦s en l'aigua. En el meu cas les vaig omplir de llibres. Tots dos vol¨ªem desapar¨¨ixer. Amb intencions i en medis diferents, esclar, per¨° tot all¨° no ho vaig comen?ar a saber fins m¨¦s tard, com que la vida anava de deb¨°. ?s igual aix¨°, ara. El cas ¨¦s que aqu¨ª em teniu, amb set anys com a m¨¤xim, estirat al terra de la meva habitaci¨®, repenjat a l'avantbra? esquerre, amb el cos ratllat pels rajos de sol victoriosos davant les gelosies del balc¨®, llegint. Hores. Tota la tarda. De tant en tant, la porta s'entreobre silenciosa i hi apareix el cap mut del pare o la mare per assegurar-se que el nen, com el dinosaure, segueix all¨¤.

No recordo haver estat especialment infeli?, o sigui, que no podria al¡¤legar la stendhaliana m¨¤xima que no hi ha cap desgr¨¤cia al m¨®n, per gran que sigui, que un llibre no ajudi a suportar. No s¨¦ qu¨¨ em va portar a la lectura en una llar de lleixes amb prou feines adornades pels irregulars t¨ªtols que regalaven les caixes d'estalvi. Amb el temps vaig pensar que era en trista proporcionalitat liter¨¤ria a les imposicions que f¨¨iem. Tamb¨¦ ¨¦s igual aix¨°, ara. Que quines lectures? Alfred Hitchcock y los tres investigadores i la col¡¤lecci¨® Historias Selecci¨®n de Bruguera. Aquesta confessi¨® explica, a m¨¦s de la consideraci¨® que em tenen els meus caps, que remiri avui 20.000 lleg¨¹es de viatge submar¨ª o Moby Dick i que descobreixi que el que donava per llegit eren versions liofilitzades.

Amb els anys, l'adolesc¨¨ncia i el pes (se'm marcaven les rajoles, se m¡¯adormia el bra? de tanta immobilitat¡­) vaig saltar a una butaqueta del sal¨® reentapissada i un llum de peu darrere. I aqu¨ª em va enxampar l'etapa Cort¨¢zar (i el somni rayueli¨¤ d'enamorar-me jo tamb¨¦ d'una Maga amb Rocamadour incl¨°s, era igual) i la de Kafka, i la de Heinrich B?ll, i les de Steinbeck i Hesse... Un totum revolutum. Mai no he estat tan feli?, per¨°, ni mai m¨¦s he trobat un lloc on lleg¨ªs tan a gust; i aix¨° malgrat que havia de posar-me en posici¨® transversal i penjar els peus per un dels costats.

Aqu¨ª ja tenia m¨¦s clar que els llibres eren br¨²ixoles per solcar els mars embravits del carrer, un fant¨¤stic succedani de la vida, i tamb¨¦ que en tornar a la realitat despr¨¦s de saltar del sof¨¤ xocava de cara amb la gran decepci¨®: sempre he estat menys del que vaig somiar a trav¨¦s seu. ?s cert que m'ho he guanyat: la meva mare encara no d¨®na cr¨¨dit al fet que un dia, des de la butaca, li fes respondre el tel¨¨fon perqu¨¨ digu¨¦s a la noia m¨¦s guapa que va creuar la meva vida (devia patir alienaci¨® mental transit¨°ria quan sortia amb mi) que jo no era a casa. No era del tot mentida: estava llegint.

Els anys m'han fet veure que els llibres estan b¨¦, per¨° que no s¨®n m¨¦s que subt¨ªtols an¨¨mics de la vida (Stevenson dixit), mentre que l'acumulaci¨® de feina a preu fet em fa enyorar la lectura per pur plaer, aquell saltar despreocupat entre autors i tem¨¤tiques, sense cap m¨¦s fi que submergir-me en qualsevol espai-temps, poder tornar a somiar a ser un altre, saber de la vida i interpretar-la; trobar paraules i sentiments que s¨®n meus i que no ho sabia fins que els he llegit, formulats per bruixots. Una mica, doncs, ¨²ltimament, els llibres m'han enterrat, com em va alertar Ivan Kl¨ªma, un dels 46 autors que comenten la hist¨°ria oculta d'altres tants dibuixos de Quint Buchholz en l'entranyable El libro de los libros (N¨®rdica).

Nom¨¦s un d'aquests, pura homeopatia, podia retornar-me al sof¨¤. I va passar: l¡¯stakhanovisme i el totum revolutum es van aliar per fer-me arribar Leer (Perif¨¦rica & Errata Naturae), 65 imatges que Andr¨¦ Kert¨¦sz va realitzar entre el 1915 i el 1970 de gent absorta llegint, freudi¨¤ homenatge del fot¨°graf al seu pare llibreter. Total: va ser obrir-lo i entendre qu¨¨ els passa a tots els fotografiats. S¨®c qualsevol dels tres nens esparracats asseguts a la vorera amb un llibre com a ¨²nica possessi¨®; s¨®c la noia que llegeix entre bastidors esperant tornar a l'escenari; s¨®c la nena que ha deixat la nina aqu¨ª asseguda per posar-se a llegir; s¨®c el que no s'adona que el fanal de davant de casa est¨¤ a punt de caure mentre se'm veu des de la finestra submergit entre p¨¤gines; s¨®c el que dubta i remena, davant la monumental biblioteca, en escollir el proper volum; s¨®c aquell lector solitari en el mar de terrats; s¨®c la noia que s¡¯entreveu en un balc¨®, en roba interior, endinsada en el seu m¨®n de paper... Aquest llibre hauria de regalar-se en qualsevol campanya de foment de la lectura: qu¨¨ ¨¦s aix¨° que hipnotitza tanta gent, i tan diversa?

En la propera cr¨°nica sortir¨¦ a fer un tomb. Haig de fugir de la voluntat. I escric aix¨° mentre recordo el meu pare fabricant-me, amb Letraset al revers d'una targeta de visita, un carnet de detectiu (Carles Geli. Private investigator) com el dels nanos de Hitchcock. Pels patis sonava el consultori sentimental radiof¨°nic d¡¯Elena Francis i la meva mare em donava una raci¨® piramidal de Toblerone, portat d'Andorra o de Fran?a per algun conegut, menja que viatjava fent trio amb un formatge de bola i una bona barra de mantega d'aquest m¨ªtic nord d'abund¨¤ncia i llibertats, llibres prohibits i pel¡¤l¨ªcules com L¡¯¨²ltim tango a Par¨ªs. Avui, al Toblerone volen treure-li xocolata per ser competitius i aflora el cruel engany de Bertolucci (i de Marlon Brando) a Maria Schneider, mutant en violaci¨® la famosa escena de la mantega. Un altre m¨®n, amb llibres a les butxaques com a llast per submergir-s¡¯hi com a contrasenya, ¨¦s possible.