Bob Dylan: ¡°Tenia les mateixes probabilitats de guanyar el Premi Nobel que d¡¯arribar a la lluna¡±

¡°Si alg¨² m'hagu¨¦s dit que tenia la menor possibilitat de guanyar el premi Nobel, hauria pensat que tenia les mateixes probabilitats d'arribar a la Lluna¡±. Amb aquestes paraules, Bob Dylan, absent dissabte a la cerim¨°nia de lliurament del premi Nobel de Literatura, a Estocolm, va agrair la concessi¨® del major reconeixement de les lletres universals, que per primera vegada en la seva hist¨°ria va recaure en un m¨²sic.

¡°Ho sento, no puc estar amb vosaltres en persona, per¨° si us plau, s¨¦ que hi s¨®c definitivament en esperit i honrat de rebre un premi tan prestigi¨®s. Ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura ¨¦s alguna cosa que mai podria haver imaginat o vist venir¡±, va assegurar en el seu discurs el m¨²sic nord-americ¨¤. Un discurs que va llegir l'ambaixadora dels EUA a Su¨¨cia, Azita Raji. En el seu text, Dylan ha reconegut que li causa ¡°una profunda impressi¨®¡± veure's amb ¡°gegants de la literatura¡± com ¡°Kipling, Shaw, Thomas Mann, Pearl Buck, Albert Camus, Hemingway¡±. Una impressi¨® que va ¡°m¨¦s enll¨¤ de les paraules¡± i que el fa sentir ¡°en companyia molt estranya, per no dir menor¡±.

¡°No s¨¦ si aquests homes i dones alguna vegada van pensar en l'honor del Nobel per si mateixos, per¨° suposo que qualsevol que estigui escrivint un llibre, un poema o una obra de teatre en qualsevol part del m¨®n podria albergar aquest somni secret al seu interior. Probablement estigui enterrat tan profundament que ni tan sols saben que est¨¤ all¨¤¡±, ha dit.

Immers des de finals dels anys vuitanta en el que ell anomena la seva gira interminable, tocant tots els anys pertot arreu a mesura que va publicant discos, Dylan ha explicat que ¡°estava a la carretera¡± quan va rebre la ¡°sorprenent not¨ªcia¡±. ¡°vaig trigar m¨¦s d'uns minuts en processar-la correctament¡±. El cantant i compositor ha assegurat que, llavors, mentre mig planeta debatia si mereixia o no aquest premi, va pensar en Shakespeare. ¡°Crec que es considerava un dramaturg. Les seves paraules van ser escrites per a l'escenari. Amb el significat de ser parlat, no llegit. Quan escrivia Hamlet, estic segur que estava pensant en moltes coses diferents: ¡®Qui s¨®n els actors adequats per a aquests papers? Com hauria de fer-se aix¨°? Realment vull establir aix¨° a Dinamarca?¡¯. La seva visi¨® i les seves ambicions creatives estaven sens dubte a l'avantguarda, per¨° tamb¨¦ hi havia assumptes m¨¦s mundans que considerava i tractava. 'Com ser¨¤ el finan?ament? Hi ha suficients seients per al p¨²blic? On aconseguir¨¦ un crani hum¨¤?¡¯. Crec que no li devia passar per la ment a Shakespeare la pregunta: ¡®Es aix¨° literatura?".

Aspiracions

Despr¨¦s de m¨¦s de mig segle de carrera, i d'haver rebut altres premis prestigiosos fora de l'¨¤mbit musical com el Pulitzer o el Pr¨ªncep d'Ast¨²ries de les Arts, Dylan ha reconegut en el discurs que les seves ¡°aspiracions¡± per les seves can?ons mai ¡°van anar tan lluny¡±. ¡°Vaig pensar que podien ser escoltades en caf¨¨s o bars, tal vegada m¨¦s tard en llocs com el Carnegie Hall o el London Palladium. Si realment em posava a somiar molt, tal vegada podria imaginar arribar a fer un disc i despr¨¦s escoltar les meves can?ons a la r¨¤dio. Aix¨° era realment el gran premi al meu cap. Fer discos i sentir les meves can?ons a la r¨¤dio significava que estava arribant a una gran audi¨¨ncia i que podria seguir fent el que havia planejat fer¡±.

Despr¨¦s del misteri de si acceptaria o no el premi, Dylan, a qui se l'acusava d'irresponsable per trigar tant temps a parlar sobre el Nobel, ha agra?t el guard¨® amb les seg¨¹ents paraules: ¡°S¨®n les meves can?ons les que estan al centre vital de gaireb¨¦ tot el que faig. Semblaven haver trobat un lloc a la vida de moltes persones a trav¨¦s de moltes cultures diferents. Estic agra?t per aix¨°. Per¨° hi ha una cosa que haig de dir. Com a int¨¨rpret he tocat per a 50.000 persones i he tocat per a 50. I puc dir que ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil tocar per a 50 persones. 50.000 persones s¨®n una sola persona, no passa amb 50. Cadascuna d'aquestes 50 t¨¦ una identitat individual, separada, un m¨®n en si mateixes. Poden percebre les coses amb m¨¦s claredat. La seva honestedat i com es relacionen amb la profunditat del teu talent es jutja m¨¦s severament. El fet que el comit¨¨ del Nobel sigui tan petit no el puc obviar¡±.

I, finalment, amb la seva particular ironia, el m¨²sic ha deixat que la resposta a la major pol¨¨mica que es recorda per la concessi¨® d'un Nobel de Literatura la donin altres, precisament els mateixos que l'hi pregunten: ¡°Per¨°, com Shakespeare, jo tamb¨¦ estic sovint ocupat amb la recerca dels meus esfor?os creatius i tractant tots aspectes dels assumptes mundans de la vida. Qui s¨®n els millors m¨²sics per a aquestes can?ons? Estic gravant a l'estudi correcte? Aquesta can?¨® est¨¤ en la clau correcta? Algunes coses mai canvien, fins i tot en 400 anys. Ni una sola vegada he tingut temps de preguntar-me: S¨®n les meves can?ons la literatura? Per tant, dono les gr¨¤cies a l'Acad¨¨mia sueca, tant per prendre's el temps per considerar aquesta mateixa pregunta, i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, per proporcionar una resposta tan meravellosa. Els meus millors desitjos per a tots¡±.