L¡¯explotaci¨® de la Nadia
L'estafa perjudica greument la credibilitat del periodisme. Ha demostrat que hi ha molts mitjans que no verifiquen les hist¨°ries que publiquen
No hi ha dubte que Fernando Blanco, el pare de Nadia Nerea, t¨¦ grans dots com a actor. Nom¨¦s aix¨ª s'explica que hagi estat capa? de mantenir el que ara sabem que ha estat una llarga traject¨°ria d'enganys i estafes. Per¨° per molt gran que sigui la seva capacitat d'engalipar, el que posa al descobert el que ha passat en el cas de Nadia Nerea no ¨¦s la cara dura d'uns pares disposats a viure i treure r¨¨dit de la desgr¨¤cia de la seva filla, afligida d'una malaltia rara, sin¨® la falta de rigor i l'abs¨¨ncia de controls de qualitat en els mitjans de comunicaci¨® que amb les seves informacions i reportatges han actuat com a col¡¤laboradors necessaris de l'engany.
Ha estat un desastre en cadena que demostra dos problemes greus del nostre temps: la creixent debilitat del periodisme i la credulitat d'una societat que, quan li toquen la fibra sensible, baixa la gu¨¤rdia i es deixa arrossegar per hist¨°ries que exploten la vena emocional. Nom¨¦s aix¨ª s'explica que quatre dies despr¨¦s que aparegu¨¦s el reportatge sobre el cas al diari El Mundo, la fam¨ªlia havia recaptat ja 130.000 euros gr¨¤cies al ress¨° que havia tingut a les televisions i r¨¤dios. Fins que EL PA?S va publicar que no existien els tractaments pels quals es demanava diners.
El m¨¦s sorprenent ¨¦s que Fernando Blanco i Marga Garau han estat explotant la malaltia de la seva filla des del 2008, i en aquest temps han recaptat, segons la investigaci¨® policial, m¨¦s de 900.000 euros que dif¨ªcilment haguessin aconseguit sense uns mitjans de comunicaci¨® disposats a explotar la hist¨°ria de la Nadia per fer cr¨¦ixer la seva audi¨¨ncia.
Ni els periodistes que els van entrevistar o van escriure sobre el cas, ni la gent que en aquest temps els ha ajudat, van fer les comprovacions que haguessin desemmascarat les moltes incoher¨¨ncies i falsedats que els pares explicaven. Van creure la hist¨°ria tot i que el relat contenia fabulacions delirants, com que s'havien entrevistat amb un cient¨ªfic en una cova de l'Afganistan, sota les bombes, o que necessitaven molts diners perqu¨¨ investigadors que salvarien la seva filla treballaven per a companyies m¨¨diques privades, i encara que a ells no els cobrarien res, havien de pagar les empreses perqu¨¨ els deixessin fer-ho. Mai van donar noms ni detalls. Si les vegades anteriors els havia funcionat, per qu¨¨ no provar-ho una altra vegada? Aquesta vegada demanaven diners per a un tractament gen¨¨tic que calia fer ¡°amb tres petites puncions al clatell¡±.
Els fets posen en evid¨¨ncia moltes coses, cap de bona. En primer lloc, que hi ha diaris que es diuen seriosos que publiquen hist¨°ries sense comprovar si s¨®n o no certes. El que implica una greu errada no nom¨¦s de qui l'escriu, sin¨® de la jerarquia que ha de vetllar per la veracitat de les informacions. Un m¨ªnim coneixement sobre medicina i sobre com opera la ci¨¨ncia hauria hagut d'encendre les alarmes i impedir que es publiqu¨¦s. Per¨° era una hist¨°ria emocionalment impactant. I aix¨° va facilitar que les televisions es llancessin tamb¨¦ a explotar-la. La qual cosa demostra fins a quin punt molts dels programes que barregen informaci¨® i entreteniment es nodreixen de forma acr¨ªtica del que publica la premsa, donant-ho per bo i sense fer les seves pr¨°pies comprovacions. A aquesta cadena contribueixen ara tamb¨¦ les xarxes socials. Ja sabem que molts usuaris de Twitter, Facebook i altres plataformes comparteixen de vegades continguts que ni tan sols han llegit. Pengen i reprodueixen el que creuen que pot agradar als seus amics i seguidors.
Molts van compartir la hist¨°ria de forma conscient i benintencionada, la qual cosa ens il¡¤lustra sobre la necessitat d'augmentar la cultura cient¨ªfica de la poblaci¨®. No ¨¦s la primera vegada que fam¨ªlies d'afectats per una malaltia rara demanen ajuda per refor?ar una investigaci¨® en curs. El cas de la Nadia far¨¤ molt mal a iniciatives que s¨®n rigoroses i leg¨ªtimes. En tot cas, per dotar de credibilitat un projecte d'aquest tipus, ha d'haver-hi un equip cient¨ªfic que l'avali. I si ¨¦s d'una instituci¨® p¨²blica, molt millor. Sense aquest aval, qualsevol hist¨°ria que arribi ha de ser posada en quarantena perqu¨¨ ¨¦s molt probable que es tracti d'una estafa o d'una campanya de curanderisme que no mereix cap suport.
El cas de Nadia Nerea ha posat de nou en q¨¹esti¨® la funci¨® del periodisme com a intermediari fiable i ha contribu?t a minar la ja minsa credibilitat dels mitjans. Tan ¨¦s que hagin estat altres mitjans els que han destapat l'engany. Les v¨ªctimes ens culpen a tots.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.