No s¨¦ si surten els comptes

Una audi¨¨ncia p¨²blica ¨¦s una reuni¨® en la qual l¡¯autoritat disposa el seu discurs complaent, parlant sobretot de participaci¨®, i els presents fan preguntes que no tenen cap conseq¨¹¨¨ncia real. ?s un ritual, fals com tots els rituals. El 30 de novembre es va convocar el poble per valorar un pressupost municipal que no podia modificar, perqu¨¨ ja estava a disposici¨® dels grups pol¨ªtics, que han decidit votar-hi en contra m¨¦s per raons estrat¨¨giques que pel que hi ha a les partides.

L¡¯audi¨¨ncia no tenia escletxa per canviar res i cada ve¨ª portava el seu gui¨® a punt: eren unes quaranta persones que van preguntar el que els convenia. I m¨¦s que res van escoltar com l¡¯equip municipal, en el qual figurava el senyor responsable de la participaci¨®, es posava medalles per haver inventat la sopa d¡¯all.

Van dir que s¨®n els primers a penjar el pressupost a la xarxa. Aquest Ajuntament ¨¦s afecte a adjudicar-se primacies falses: els n¨²meros del senyor Trias encara s¨®n a Internet. El que els comuns han posat a disposici¨® ¨¦s un resum de les seves bones intencions, de les quals ning¨² dubta, sense entrar en els detalls. Per entendre¡¯ns, no puc saber quants diners es destinaran a la construcci¨® de la biblioteca de les Corts per¨° s¨ª que puc saber que el meu barri ser¨¤ el que menys diners rebr¨¤, com sol ser. Deu ser per aix¨° que ¨²ltimament cada vegada que parlen de participaci¨® alg¨² els blasma la conducta.

Va ser graci¨®s que sorg¨ªs un senyor per dir que se sentia of¨¨s per les sessions ¡°dirigides¡± que acaben enganxant ¡°gomets¡±, com si fossin p¨¤rvuls: la paraula clau ¨¦s dirigides. Un altre ve¨ª va apuntar una cosa pitjor: falta de comunicaci¨® amb les entitats, s¡¯ha retrocedit, va dir. Deu ser que l¡¯Ajuntament prefereix tractar amb ve?ns individuals? Aix¨° provocaria la segona gran desmobilitzaci¨® ¨Cla primera va ser a l¡¯inici de la democr¨¤cia¨C i el retorn al despotisme il¡¤lustrat socialista, ara en nom del poble sobir¨¤. S¨®n s¨ªmptomes que el mateix Ajuntament desmentiria, per¨° m¡¯inclino a pensar que una mica de ra¨® deuen tenir les associacions queixoses.

El pressupost va ser qualificat de participatiu perqu¨¨ dos districtes van fer proves de discussi¨® oberta, amb resultat m¨¦s aviat menor. Aquesta modalitat va n¨¦ixer a Porto Alegre, que durant uns anys, quan el f¨°rum social alternatiu al selecte club de Davos, va ser un far universal de pensament progressista. Per¨° no ens imaginem assemblees multitudin¨¤ries a les places: Porto Alegre t¨¦ m¨¦s d¡¯un mili¨® d¡¯habitants i els balan?os de la participaci¨® no van passar d¡¯un 10%.

No obstant aix¨°, la pauta va arribar a Europa i a Barcelona la va comprar Joan Clos, que la va aplicar als districtes, perqu¨¨ aquest regateig nom¨¦s toca obra menor i de proximitat. I ara tamb¨¦, encara que altres ciutats van anar m¨¦s a fons: Gr¨¤cia discutia 150.000 euros; l¡¯Eixample, 500.000. I sempre sobre temes fitats pels cinc eixos sobre els quals pivota el Pla d¡¯Acci¨® Municipal, que l¡¯oposici¨® tampoc va aprovar, i que ens dibuixen una ciutat guai, humana, c¨¤lida i¡­ estancada. Una ciutat m¨¦s per jugar que per treballar, excepte que sigui en ¡°economia cooperativa, social i solid¨¤ria¡±. Una ciutat que comparteix nom¨¦s la part dels barcelonins que se senten reflectits en la seva utopia amable, i que ¨¦s el que d¨®na compte de la minoria del govern municipal.

Comen?a a ser urgent una discussi¨® a fons del model de ciutat, perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ de desigualtats o abusos tur¨ªstics a corregir, aquesta minoria de govern ens est¨¤ portant, via decret, a un m¨®n de color pastel en el qual les paraules es pronuncien, per¨° no signifiquen comprom¨ªs. A l¡¯Audi¨¨ncia p¨²blica es van sentir veus devotes, per¨° no s¡¯estava parlant de model, ni de n¨²meros, sin¨® de qu¨¨ passa amb el que ¨¦s meu. I haur¨ªem de saber fins a quin punt el PSC comparteix aquest model, que s¡¯allunya de la ciutat competitiva i innovadora, per centrar-se en la vida petita i dom¨¨stica dels barris.

La pres¨¨ncia de Barcelona al m¨®n nom¨¦s t¨¦ un apartat, el de la ¡°just¨ªcia global¡±. Per¨° tot pressupost ¨¦s relatiu: s¨®n paraules, no acci¨®. Aquest ¨¦s expansiu ¨Cperqu¨¨ es pot¨C, gener¨®s amb la cultura, opac en les inversions menudes i autodefinit a major gl¨°ria dels nous paradigmes pol¨ªtics, inclosa la ¡°perspectiva de g¨¨nere¡± en totes les partides. Benvinguda, per¨° no s¨¦ si amb aix¨° traurem la ciutat endavant.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.