Les Gl¨°ries i la Sagrada Fam¨ªlia enfronten l¡¯equip de Colau

No ¨¦s la primera vegada que l¡¯urbanisme i l¡¯arquitectura enfronten els regidors que porten aquestes carteres en l¡¯equip de l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La tinent d¡¯alcalde Janet Sanz, m¨¤xima responsable d¡¯Urbanisme, i el regidor d¡¯Arquitectura, Dani M¨°dol, que es va presentar com a independent a la llista del PSC, avui soci de Colau, s¡¯han enfrontat aquest dimarts a prop¨°sit de dos projectes d¡¯envergadura: les Gl¨°ries i la Sagrada Fam¨ªlia.

Amb el temple, M¨°dol vol crear una comissi¨® de qualitat de l¡¯arquitectura per controlar la fase final i m¨¦s complexa de les obres i Sanz no ho veu necessari perqu¨¨ ja hi ha una comissi¨® mixta amb el Patronat complement¨¤ria a la de seguiment amb els ve?ns. En el cas de les Gl¨°ries, M¨°dol considera imprescindible que el tramvia i els autobusos creuin la futura pla?a en diagonal, mentre que Sanz ha mostrat un tra?at en forma de ela que discorre pel per¨ªmetre de la pla?a.

Sanz ha explicat les modificacions de planejament que caldr¨¤ fer a les Gl¨°ries per iniciar el 2018 les obres de la Can¨°pia ¨Cla pla?a que en el seu moment va dissenyar M¨°dol juntament amb els ve?ns¨C i les del miler de pisos i equipaments que hi haur¨¤. La tinent d¡¯alcalde ha explicat que el tra?at del tramvia, quan estiguin units els dos trams existents, dibuixar¨¤ una ela que baixar¨¤ pel carrer de Cartagena, una opci¨® que ja era la que es defensava des del projecte inicial, argumenta la regidoria de Sanz. M¨°dol ha respost: ¡°El tramvia i els autobusos imprescindiblement haurien de travessar la pla?a, ¨¦s l¡¯¨²nica manera que a partir de les sis de la tarda a l¡¯hivern l¡¯espai tingui control social, perqu¨¨ sin¨® caldr¨¤ tancar-la¡±.

De fet, aix¨° ja va oc¨®rrer al principi de la d¨¨cada passada quan l¡¯espai del parc central es va convertir en un mercat a l¡¯aire lliure. El regidor del grup del PSC tamb¨¦ ha criticat el govern del qual forma part per haver convocat un concurs internacional d¡¯arquitectura per fer un paquet de 300 pisos de protecci¨®: ¡°Hem perdut un any¡±, ha lamentat.

La tinent d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme ha revelat detalls sobre les tres pastilles d¡¯habitatge que hi haur¨¤ a la pla?a: mil pisos en total, meitat socials i meitat lliures. Se situaran en tres zones i tindran entre vuit i onze plantes; a m¨¦s d¡¯un edifici singular que arribar¨¤ als vint pisos d¡¯altura (60 metres) i se situar¨¤ al costat de l¡¯escola dels Encants. Un gran bescanviador que concentrar¨¤ les parades d¡¯autob¨²s, metro i tramvia davant del Disseny Hub o la recuperaci¨® del Rec Comtal (de l¡¯¨¨poca romana) i tres naus industrials s¨®n altres peces clau del conjunt.

El d¡¯avui ha estat un dia de presentacions a la mateixa sala de l¡¯Ajuntament, per¨° per separat. Despr¨¦s que Sanz present¨¦s les novetats respecte a les Gl¨°ries, ho ha fet M¨°dol per explicar que, en la seva opini¨®, la reforma de la Diagonal, la intervenci¨® estrella del mandat de Xavier Trias, ha resultat un aut¨¨ntic desastre: ¡°Hi ha queixes de la pavimentaci¨® perqu¨¨ ¨¦s irregular i les juntes de les rajoles s¡¯estan deteriorant. No dic de substituir-la ara, per¨° serveix d¡¯exemple del que no cal repetir¡±. Unes cr¨ªtiques que ha abocat en explicar que en el que resta de mandat impulsar¨¤, des de la regidoria que dirigeix, un inventari de l¡¯arquitectura de la ciutat en qu¨¨ s¡¯introduiran criteris que identifiquin els diferents paisatges urbans.

¡°En l¡¯¨¨poca de Maragall com a alcalde, el barcelon¨ª va tenir un sentiment de pertinen?a a la ciutat i aix¨° s¡¯ha anat perdent. Si als vuitanta l¡¯important va ser democratitzar els espais urbans ara cal trencar amb certa franqu¨ªcia que ha uniformitzat els barris. Cal identificar les diferents barcelones, el fet que distingeix els barris i millorar la qualitat arquitect¨°nica perqu¨¨ el ciutad¨¤ el valori i el senti com a propi¡±. El consistori dedicar¨¤ a aix¨° 3,7 milions d¡¯euros dels quals 3,3 es destinaran a subvencions per a la millora d¡¯edificis i inversions en parets mitgeres i altres elements de paisatge urb¨¤.

M¨°dol impulsar¨¤ la creaci¨® de la Carta del Paisatge Urb¨¤ per identificar i millorar l¡¯espai urb¨¤ ¡°que ha de ser de m¨¤xima qualitat, en contra del que s¡¯ha estat fent en els ¨²ltims anys en els quals ha empitjorat de forma evident¡±. Per a aix¨° es revisaran a fons 10 paisatges de la ciutat. Un d¡¯ells ¨¦s el barri de la Clota al districte d¡¯Horta-Guinard¨®.