Segons l¡¯ordre del dia

S¡¯ha acabat l¡¯aventura i l¡¯aventurerisme, s¡¯han acabat els projectes descontrolats; torna la docilitat democr¨¤tica del reformisme menor, controlat, conservador. La nova legislatura ha comen?at b¨¦ i va clarament a millor. Fins i tot el seu reflex medi¨¤tic m¨¦s generalitzat confirma aquest retorn tranquil¡¤litzador de tot a les frontisses, h¨¤bits i rutines del passat. No ¨¦s exactament espectacular l¡¯augment de la confian?a de la poblaci¨® en la vida pol¨ªtica, segons l¡¯¨²ltima enquesta del CIS: el seu descr¨¨dit segueix en percentatges molt alts, per sobre del 70%. Per¨° almenys no ¨¦s on solia, per sobre del 80%. Fet que no deixa de ser un grand¨ªssim consol i potser el que ¨¦s vist¨®s ¨¦s l¡¯esfor?ada sobreactuaci¨® general sobre com, de nou, tot est¨¤ de tranquil, despr¨¦s de tants esglais i tan bruscos.

El control pol¨ªtic ha tornat a les mans dels dos partits hist¨°rics perqu¨¨ el PP ha sabut gestionar molt b¨¦ la seva feble superioritat parlament¨¤ria i el PSOE ha gestionat a la baixa, gaireb¨¦ administrativament, la seva debil¨ªssima superioritat dins de les altres minories. La seva millor imatge ¨¦s aquesta gestora sense encant i el seu discret¨ªssim auxili burocr¨¤tic al poder des de l¡¯exquisida neutralitat ideol¨°gica. El bipartidisme ha tornat a reviure, per tant, o almenys ha tornat sense fer-se notar, sense cerim¨°nies ni protocols, encara que s¨ª que ho ha fet despr¨¦s de nombroses destruccions (socialistes), i costos molt alts de credibilitat pol¨ªtica. Per¨° no sembla inquietar gaire els mitjans de m¨¦s audi¨¨ncia, com si per a molts d¡¯ells la reconquesta restitutiva d¡¯un passat que cr¨¨iem enterrat fos priorit¨¤ria.

Avui les complicitats dels dos partits veterans no semblen nom¨¦s coquetejos o formes de la conflu¨¨ncia en l¡¯ordre, sin¨® un pla de futur per apartar els m¨¦s febles del lloc, que s¨®n i segueixen sent Ciutadans i Podem. D¨¨bils? D¨¨bils. Un va sorgir molt a prop del laboratori pol¨ªtic amb una finalitat pr¨¤ctica i directa, avui ja en el seu llindar d¡¯amortitzaci¨®, i l¡¯altre va sorgir com a plataforma pol¨ªtica per al descontentament amb les esquerres convencionals del votant d¡¯esquerres. Les dues operacions han complert gran part dels seus objectius perqu¨¨ Ciutadans no va n¨¦ixer amb vocaci¨® de partit de poder sin¨® per impedir el possible poder de Podem, mentre que Podem mateix va aconseguir el que no havia aconseguit ning¨² en tan poc temps, sense que aquest assoliment objectivament impressionant hagi aconseguit canviar el que ara ja tothom sembla anomenar el tauler.

Els objectius complerts d¡¯un i els incomplerts de l¡¯altre faciliten el retorn a l¡¯ordre de dos partits una altra vegada insulsos, pentinats i previsibles. La nau de l¡¯Estat segueix per fortuna protegida dels excessos centristes de la regeneraci¨® ¨¨tica d¡¯uns i dels excessos expressius i gestuals, i de moment no gaire m¨¦s, dels altres. Fa la sensaci¨® d¡¯existir un acord t¨¤cit per¨° generalitzat per transmetre bones not¨ªcies que vagin corregint les males vibracions recents i certifiquin que tot va francament b¨¦ (encara que sempre es pot millorar). El govern obt¨¦ la comprensi¨® responsable d¡¯un partit d¡¯Estat, per ser exactes, de la seva gestora. Ignoro com viu la milit¨¤ncia i els cinc milions i escaig de vots aquest bon rotllo que exhibeix la gestora amb Rajoy, sense picabaralles ni grans batusses, sense experiments rars i sobretot sense gestos gens, gens populistes, geom¨¨tricament empla?at al centre de la centralitat tranquil¡¤litzadora.

Ni Ciutadans ni Podem sembla que pintin gaire en aquest quadre, encara que obtinguessin una mica m¨¦s de vuit milions de vots (per¨° m¨¦s en van obtenir PP i PSOE). Jo no s¨¦ si aquell govern de concentraci¨® que va sobrevolar fa anys el mapa medi¨¤tic espanyol tenia futur o no en tenia. Per¨° s¨ª que sembla que sense coalici¨® ni escenes per a les c¨¤meres, el resultat real ha estat el mateix encara que per altres vies. I una novetat llavors imprevista i avui consolidada: la insignifican?a ideol¨°gica i pol¨ªtica del PSOE, resignat al nou ordre i al seu nou paper subsidiari i discret, tan discret que ni tan sols Margarita Robles est¨¤ assabentada de les posicions pol¨ªtiques que acorda la gestora, segons ha declarat. Com el seu nom indica, la gestora gestiona i ho fa amb compareixences prou avorrides per no molestar ning¨² i en llenguatges convenientment assossegats, ben cosits a la pau governamental i esperan?ats en un futur despertar de la il¡¤lusi¨® quan canvi? l¡¯ordre del dia. Esperarem amb la il¡¤lusi¨® inc¨°lume la nova epifania.

Jordi Gracia ¨¦s catedr¨¤tic de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona.