Bons malsons

Guanyar un premi literari sovint ¨¦s la culminaci¨® al treball de molts anys, i a una enorme dosi d¡¯il¡¤lusi¨® i de somni, encara que aquella obra amb qu¨¨ l¡¯assoleixes abordi un terrible malson.

El premi Gran Angular de novel¡¤la juvenil va recaure per segona vegada en les mans d¡¯Anna Manso ¡ªescriptora de consolidada traject¨°ria¡ª amb All¨° de l¡¯avi, una obra que tracta un cas tan medi¨¤tic i, encara actual, com ¨¦s el de F¨¨lix Millet, presentat aqu¨ª amb un cognom fictici. Com que qui m¨¦s qui menys coneix el tema, l¡¯autora opta per donar la veu i el protagonisme a un net seu i el situa en el seu escenari ¨ªntim i quotidi¨¤. El personatge fa un flashback tot focalitzant l¡¯atenci¨® en com era la seva vida abans d¡¯esclatar el cas i en qu¨¨ es converteix una vegada aquest terrible malson el comen?a a perseguir. ¡°All¨° de l¡¯avi ha sigut tan salvatge que he de fer esfor?os per recordar com era la meva vida d¡¯abans¡±, diu el protagonista en un moment determinat de la novel¡¤la.

L¡¯obra pot resultar previsible, per¨° el m¨¦s destacable no ¨¦s la preparaci¨® del lector per tal d¡¯arribar a un desenlla? sorprenent, sin¨® assistir a la manera com els fets capgiren els sentiments, l¡¯actitud i l¡¯univers d¡¯un net estretament lligat a un avi que ha estat considerat un presumpte malversador. El protagonista es presenta com un jove al qual, especialment l¡¯avi, se li concedeixen tots els desitjos, i demostra amb actituds i fets la seva prepot¨¨ncia sobretot amb amics i companys d¡¯institut. A partir dels fets coneguts, passa de rei del corral a esdevenir l¡¯ase dels cops, un ¨¦sser insignificant i vulnerable. En un principi, ell observa amb incredulitat uns fets que li capgiren la vida, i de mica en mica va analitzant la forma d¡¯actuar del seu avi, que se li va desmuntant com a personatge en el qual confiava. El treball de l¡¯autora ¨¦s minuci¨®s en la psicologia i els sentiments del protagonista i la seva veu arriba com una confid¨¨ncia necess¨¤ria que colpeix l¡¯¨¤nima del lector, molt m¨¦s que el foc d¡¯encenalls en qu¨¨ s¡¯est¨¤ convertint el cas.

El darrer premi Ramon Muntaner de narrativa juvenil va recaure en Herba negra, una obra bastida a quatre mans per Salvador Macip ¡ªautor tamb¨¦ de llarga traject¨°ria¡ª i Ricard Ruiz Garz¨®n ¡ªamb traject¨°ria consolidada en cr¨ªtica i divulgaci¨® liter¨¤ria, i prometedora en creaci¨® liter¨¤ria, amb la s¨¨rie juvenil Guardians de Somnis.

A Herba negra s¡¯aborda un malson terrible, que va molt m¨¦s enll¨¤ de la intimitat d¡¯un personatge o d¡¯una fam¨ªlia, i que t¨¦ la intenci¨® d¡¯esdevenir universal per canviar el curs de tota la humanitat. Inspirant-se en alguns dels grans cl¨¤ssics de la ci¨¨ncia-ficci¨® de caire apocal¨ªptic, com ara el Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, o b¨¦ El dia dels tr¨ªfids, de John Wyndham, els autors centren l¡¯atenci¨® en tres joves que es veuen involucrats en la lluita contra una mena de secta que vol colonitzar el planeta amb el cultiu de la fada, una planta invasora que pot arribar a desenvolupar-se fins i tot al desert. Tot i l¡¯ambici¨® universal de la secta, tota l¡¯acci¨® de la novel¡¤la se situa en punts reals de la geografia catalana.

El treball psicol¨°gic sobre els protagonistes, en aquest cas, tamb¨¦ ¨¦s destacable, especialment perqu¨¨ aquests sovint es veuen trastornats pels efectes de la planta, que a estones els anul¡¤la la personalitat i els canvia l¡¯actitud. Per¨° all¨° que captivar¨¤ i absorbir¨¤ l¡¯atenci¨® del lector ser¨¤ la confrontaci¨® creixent i constant entre protagonistes i adversaris, el ritme trepidant i unes situacions desenfrenades, de vegades fins i tot hilarants.

Com passa en moltes narracions del g¨¨nere, algunes escenes de la novel¡¤la poden resultar inversemblants, per¨° el frec a frec continuat i la tensi¨® mantinguda de cap a cap de l¡¯obra s¡¯emporten per davant, clarament, algunes impressions moment¨¤nies.