Normalitzar, sense pors, el castell¨¤

Si en alguna cosa estem tots d¡¯acord ¨¦s que el debat sobre la immersi¨® ling¨¹¨ªstica est¨¤ carregat de propaganda. Ara com ara s¡¯ha convertit en una trinxera pol¨ªtica infranquejable que fa impossible entaular un debat racional i assossegat, com ja va exposar fa mesos Ignacio Mart¨ªn Blanco (¡°Per un debat racional sobre la immersi¨®¡±, 9/09/2016). L¡¯¨²ltim article de Rudolf Ortega sobre aquesta q¨¹esti¨®, publicat el 17 de novembre passat a El Quadern, constitueix un exemple m¨¦s d¡¯aquesta dificultat per posar-nos d¡¯acord, ja no nom¨¦s sobre el que els seus diversos defensors pretenen amb aquest model, sin¨® fins i tot sobre la definici¨® del que ¨¦s la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Davant les cr¨ªtiques contundents que rep, Ortega, en lloc de respondre a q¨¹estions concretes, realitza una defensa seguint el principi d¡¯elevaci¨® universal: opta per negar que el model sigui singular o excepcional i, amb aix¨°, restar-li al mateix temps dramatisme. Es tracta, la seva, d¡¯una curiosa interpretaci¨® que encara no hav¨ªem escoltat. La immersi¨®, ens diu, ¨¦s el sistema ling¨¹¨ªstic d¡¯ensenyament ¡°m¨¦s est¨¨s a tot el m¨®n, amb difer¨¨ncia¡±. O sigui, que no ¨¦s un invent catal¨¤ copiat del Quebec, com fins ara cr¨¨iem tots, i els seus defensors relataven amb orgull, sin¨® la transposici¨® del model d¡¯escola monoling¨¹e que existeix en la immensa majoria del planeta. En definitiva, Ortega sost¨¦, a tot arreu es fa immersi¨®, ni m¨¦s ni menys, aix¨° s¨ª, en la llengua dominant o hegem¨°nica en cada lloc. Fi del problema. A qui no li agradi que comenci a q¨¹estionar el que es fa a Fran?a o a Burkina Faso, remata citant uns casos dif¨ªcilment comparables amb la nostra realitat.

La fal¡¤l¨¤cia universalista ¨¦s una basta manera d¡¯eludir les objeccions conceptuals, pedag¨°giques i socials que es plantegen al model d¡¯immersi¨® a Catalunya. Perqu¨¨ sembla bastant l¨°gic interrogar-se sobre si l¡¯exclusi¨® del castell¨¤ com a llengua vehicular de l¡¯ensenyament no topa de cara amb el car¨¤cter estructuralment biling¨¹e de la societat catalana. No hauria de tenir el castell¨¤ m¨¦s pes en l¡¯educaci¨® obligat¨°ria per raons tant pedag¨°giques com de reconeixement social cap a la llengua materna de la meitat dels catalans? D¡¯altra banda, quin sentit t¨¦ la immersi¨® per als joves de fam¨ªlies i entorns majorit¨¤riament catalanoparlants?, i per ventura no suposa tamb¨¦ una discriminaci¨® per a aquestes classes mitjanes i populars que no poden portar els seus fills a les elitistes escoles triling¨¹es? Alg¨² pot creure¡¯s de deb¨° que els joves catalans que nom¨¦s reben dues hores setmanals de castell¨¤ puguin tenir el mateix domini de la llengua de Cervantes que a la resta d¡¯Espanya on l¡¯escola ¨¦s nom¨¦s en castell¨¤, com s¡¯afirma tantes vegades des de la Generalitat? Encara m¨¦s delicada ¨¦s la sospita que la vehicularitat exclusiva del catal¨¤ estigui incidint de forma negativa, juntament amb altres factors socioecon¨°mics, en el rendiment escolar m¨¦s baix d¡¯un percentatge significatiu d¡¯alumnes de fam¨ªlies castellanoparlants, segons es despr¨¨n d¡¯un informe d¡¯una instituci¨® tan poc sospitosa d¡¯antinacionalisme com la Fundaci¨® Jaume Bofill (Equitat educativa a Catalunya, 2009).

Aquestes i moltes altres q¨¹estions revelen que estem davant un model carregat d¡¯ideologia. Es pret¨¦n que el castell¨¤ acabi sent considerat com una llengua impr¨°pia entre catalans. Per aix¨° se la priva de vehicularitat educativa i es limita el seu ¨²s amb la ciutadania per part de les administracions a situacions excepcionals. Que no existeixi un conflicte ling¨¹¨ªstic perceptible ¨¦s a causa principalment de la proximitat d¡¯ambdues lleng¨¹es. Els problemes de comunicaci¨® b¨¤sica s¨®n escass¨ªssims. Per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ els castellanoparlants per raons socials, pol¨ªtiques i culturals no practiquen una actitud militant en relaci¨® als seus drets ling¨¹¨ªstics.

Malgrat la incomunicabilitat de les posicions quan el debat enc¨¨s no ¨¦s pedag¨°gic, crec que en realitat estem en disposici¨® de construir un nou consens ling¨¹¨ªstic. Primer, perqu¨¨ fa anys que ning¨² defensa una doble l¨ªnia escolar en catal¨¤ i castell¨¤ i, segon, perqu¨¨ tothom accepta ¨Cincl¨°s el Tribunal Constitucional¨C que el catal¨¤, mentre que llengua amb menys parlants, ha de seguir gaudint d¡¯una posici¨® central en l¡¯ensenyament. A partir d¡¯aqu¨ª, la resta cau pel seu propi pes. Es tracta d¡¯eliminar l¡¯exclusi¨® dogm¨¤tica del castell¨¤ com a llengua vehicular i aplicar percentatges variables (amb un m¨ªnim del 25% d¡¯hores lectives en castell¨¤) en funci¨® de la composici¨® socioling¨¹¨ªstica del territori i del projecte educatiu del centre. Afortunadament, l¡¯¨²s social del catal¨¤ ha avan?at molt¨ªssim en les ¨²ltimes d¨¨cades, gr¨¤cies sens dubte al paper principal¨ªssim de l¡¯ensenyament. La realitat ¨¦s que el vell discurs de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica sembla superat. Avui el que toca ¨¦s normalitzar sense pors l¡¯¨²s del castell¨¤ a l¡¯escola i l¡¯administraci¨® per ser coherents amb els elogis un¨¤nimes que rep el car¨¤cter biling¨¹e de la societat catalana.