Entre les ¡®startups¡¯ i la CUP

L¡¯efecte palanca de la CUP als Pressupostos Generals de la Generalitat distorsiona amb m¨¦s esquizofr¨¨nia el moment pol¨ªtic catal¨¤. El preu del suport parlamentari necessari per al manteniment de Carles Puigdemont en la presid¨¨ncia de la Generalitat ser¨¤ molt elevat i d¡¯una manera especialment tan vexat¨°ria com perjudicial per a qui tingui una petita empresa, sigui un actor m¨¦s important o menys en l'economia productiva de Catalunya i hagi votat Junts pel S¨ª. En aquest tipus de situacions, ¨¦s gaireb¨¦ inevitable que el soci minoritari surti una mica m¨¦s beneficiat en les seves reclamacions program¨¤tiques que el soci majoritari, la precarietat del qual el fa tan vulnerable en cada votaci¨® parlament¨¤ria. Les prerrogatives del soci minoritari, per¨°, han d'atenir-se al l¨ªmit que la realitat requereix. Est¨¤ passant tot el contrari: les imposicions de la CUP impliquen pol¨ªtiques fiscals, alteracions estrat¨¨giques i accions pressupost¨¤ries de car¨¤cter no nom¨¦s molt focalitzat i clientelista sin¨® que enfronta una concepci¨® antieconomia de mercat molt minorit¨¤ria amb els interessos de la majoria, que, sobretot, necessita creixement sostenible i oportunitats laborals. ?s una de les contradiccions actuals: tota la traject¨°ria econ¨°mica de Converg¨¨ncia ¨Camalgamada ara a Junts pel S¨ª¨C queda hipotecada pels deu escons de la CUP. Aix¨° tamb¨¦ val per a les successives actuacions de transgressi¨® institucional m¨¦s que provocativa que la CUP perpetra i que Puigdemont endolceix.

Per mantenir l'exig¨¨ncia de m¨¤xims, un grup pol¨ªtic necessita un ampli marge de representaci¨®, i no ¨¦s el cas de la CUP. Com ¨¦s sabut, d'un total de 4.114.244 vots v¨¤lids, la CUP en va obtenir 337.794. ?s la franja del 8%, en la qual coincideix, vot m¨¦s o esc¨® menys, amb Catalunya S¨ª que es Pot i el PPC. Evidentment, la CUP no va rebre un mandat electoral que li permet¨¦s dur a terme les seves pol¨ªtiques, ni plantejar-les en r¨¨gim d'igualtat en un pacte parlamentari amb el grup de Junts pel S¨ª. ?s m¨¦s: si ho hagu¨¦s consultat abans de les eleccions amb la seva conglomeraci¨® assemble¨¤ria hauria rebut un rebuig notori. En circumst¨¤ncies d'aquesta naturalesa ¨¦s quan els secrets de la negociaci¨® pressupost¨¤ria exigeixen la m¨¤xima transpar¨¨ncia i m¨¦s quan el soci minoritari advoca radicalment per la democr¨¤cia directa, encara que ocupi escons que s¨®n el nucli formal de la democr¨¤cia representativa. Evidentment, adquireix elements de l¨°gica pr¨°pia si es considera que l'objectiu de la CUP no ¨¦s la pol¨ªtica sin¨® l'antipol¨ªtica.

Encara que sigui la clau de la q¨¹esti¨®, deixant de banda el proc¨¦s secessionista ens trobem en una conjuntura en qu¨¨ amb deu escons es pret¨¦n alterar el consens que ¨¦s constitutiu de l'economia de Catalunya. Per exemple: quins incentius vol la CUP per a l'auge de la biotecnologia, que ¨¦s un dels fronts m¨¦s innovadors de la iniciativa empresarial catalana, amb resultats que estan atraient l'arribada d'inversors? Un altre exemple ¨¦s l'alt potencial de creixement de les empreses emergents, un nou component del teixit econ¨°mic, excepcionalment din¨¤mic en aquests moments i amb un horitz¨® emprenedor encara amb m¨¦s futur. Hi ha un m¨®n de llocs de treball, de qualificaci¨® professional i d'innovaci¨® m¨¦s enll¨¤ dels postulats antisistema de la CUP i dels interessos dels seus poc m¨¦s de tres-cents mil votants.

Aquest factor d¨®na motiu a aplicar a la vida pol¨ªtica catalana el principi d'entropia, com a contribuci¨® negativa. Alguns analistes ho relacionen anal¨°gicament amb el que els f¨ªsics anomenen l'entropia dels sistemes tancats. Pot ser una explicaci¨® del que passa a Catalunya: d'una banda, un sistema pol¨ªtic tancat i, de l'altra, un sistema econ¨°mic obert que aporta m¨¦s al b¨¦ com¨² ¨Cen llocs de treball, per exemple¨C que una pol¨ªtica autista, en el sentit que ¨Csegons aquesta hip¨°tesi¨C el nivell general baixa a causa que el grau d'organitzaci¨® d'un sistema tancat tendeix a degradar-se amb el temps. ?s a dir, el sistema pol¨ªtic en oclusi¨® acaba danyant les opcions del sistema econ¨°mic obert. Aquesta contracci¨® pot dubtar fins v¨¦s a saber quan. No ¨¦s el mateix proposar regulacions i reformes del sistema econ¨°mic que postular-ne l¡¯anul¡¤laci¨®, amb els efectes regressius que aix¨° significa per a una societat que, com la catalana, sap el que s¨®n la ind¨²stria i el comer?, la iniciativa privada i la recerca de nous mercats. Alguna cosa positiva tindr¨¤ aquest sistema quan els seus contendents nom¨¦s tenen tres-cents mil vots.

?Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor