Autopistes radials i fotos del Rei

¡°Una nova fita¡±, ¡°la soluci¨® als problemes de transport entorn de Madrid¡± o una ¡°aposta clara que moltes generacions d¡¯espanyols hauran de valorar i agrair¡±. Les inauguracions de les autopistes radials de peatge b¨¤sicament al voltant de Madrid, en la seva majoria del consorci compost per Abertis, ACS, Sacyr i Bankia), van suscitar una ¨¤mplia mostra de vocabulari ¨¨pic. Les expressions que encap?alen aquestes l¨ªnies van ser pronunciades en plena efervesc¨¨ncia desenvolupista pel llavors president del Govern, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar; el ministre de Foment, Francisco ?lvarez Cascos, o el llavors alcalde de Madrid Alberto Ru¨ªz Gallard¨®n. Era temps en qu¨¨ no era assenyat oposar-se a aquestes vies que oxigenarien el cor del gran Madrid. Amb prou feines 10 anys despr¨¦s d¡¯aquell Pla d¡¯Infraestructures 2000-2007, els diners p¨²blics aniran al rescat de les autopistes. La festa costar¨¤ els 4.000 i els 8.000 milions d¡¯euros. La cl¨¤usula de Responsabilitat Patrimonial de l¡¯Administraci¨® (RPA) obliga l¡¯Estat a assumir una infraestructura en cas de fallida i a pagar a les concession¨¤ries l¡¯import de la inversi¨® que encara no han recuperat. La RPA ¨¦s el comod¨ª contra el risc de bancs i concession¨¤ries.

Que les radials no funcionaven era un secret a veus. Contra l¡¯evid¨¨ncia, Ana Pastor, anterior ministra de Foment de Rajoy, mostrava gran aplom en assegurar que les autopistes, m¨¦s enll¨¤ del peatge, no costarien ni un euro al contribuent. Esquizofr¨¨nia total, doncs, entre relat i realitat, ja que el 2013, el tr¨¤nsit havia descendit en un 48% respecte al 2007 i, esclar, no sortien els comptes, com succe?a en els plans quinquennals sovi¨¨tics. Hi ha altres precedents recents d¡¯aquest auxili social obligatori a negocis privats ru?nosos. Amb la paralitzaci¨® del projecte Castor, per mig miler de petits sismes a la zona de Tarragona i Castell¨®, l¡¯Administraci¨® ja va haver de pagar 1.350 milions d¡¯euros ¨Cpactats en el Govern socialista de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero¨C a Escal UGS, controlada per ACS.

O sigui que en el cercle vici¨®s entre infraestructures i diners p¨²blics sembla que Espanya continua sumida al segle XIX, quan el negoci consistia a fer quil¨°metres de vies de ferrocarril per aconseguir subvencions, encara que es tract¨¦s d¡¯un projecte in¨²til. Temps aquells del Marqu¨¨s de Salamanca, ministre d¡¯Hisenda, en qu¨¨ es va concedir un cr¨¨dit per a la companyia ferrovi¨¤ria de la qual ell mateix era el principal accionista. Les ajudes p¨²bliques van suposar el 50% del capital desemborsat en l¡¯¨¨poca de gran febre ferrovi¨¤ria espanyola. Els s¨ªmptomes es van perllongar amb vaivens fins a la dictadura del general Primo de Rivera. La II Rep¨²blica va suposar un punt de ruptura. El socialista Indalecio Prieto, ministre de Foment, va denunciar en refer¨¨ncia a la l¨ªnia no nata Santander-Mediterrani el seu tra?at ¡°capritx¨®s¡± que ¡°descrivia revolts innecessaris que el seu objectiu era augmentar el benefici de les empreses concession¨¤ries¡±.

El desprop¨°sit ferroviari i d¡¯infraestructures a Espanya forma part d¡¯una hist¨°ria que arriba fins avui dia. Trens d¡¯alta velocitat buits ¨Ccom succe?a amb els combois que circulaven al segle XIX¨C, o tra?ats radials o innecessaris, expressi¨® d¡¯una concepci¨® centralista de l¡¯Estat quan no declaradament comissionista: en benefici propi o per finan?ar partits. L¡¯¨²nica esmena pactada per als pressupostos del 2010 entre PP, PSOE i CiU va ser la que concedia 250 milions d¡¯euros en cr¨¨dits participatius a les concession¨¤ries de les autopistes radials.

Hi ha partits amb ¨¤nima vuitcentista, que campeja en molts altres ¨¤mbits. Aqu¨ª hi ha el Codi Penal, segons el qual cremar una foto del Rei suposa una inj¨²ria greu i, com a tal, pot ser castigada amb penes d¡¯entre sis mesos i dos anys de pres¨®. L¡¯article blinda qualsevol dels integrants de la Fam¨ªlia Reial. I la judicatura espanyola i el Tribunal Constitucional comparteixen aquesta l¨ªnia.

Independentment de com es consideri de reprovable o no la crema de fotografies del Rei, ¨¦s un contrasentit que en ple segle XXI es prevegin penes de pres¨® pel que no hauria d¡¯estar tipificat com a delicte. El catedr¨¤tic de Dret Penal Joan Queralt sost¨¦ que el Rei ¨¦s un s¨ªmbol de l¡¯Estat i que quan actua no ho fa a t¨ªtol personal sin¨® amb el suport i l¡¯autoritzaci¨® expressa del Govern. Per tant, castigar la cr¨ªtica al Monarca quant a tal, ja que no t¨¦ cap poder aut¨°nom, seria ni m¨¦s ni menys que elevar-ho a figura sagrada¡­ I aix¨° ens retornaria, una vegada m¨¦s, al segle XIX.