Mem¨°ria d¡¯?frica

Aquell dia jo no havia dinat, i la meva panxa ja no es recordava de les farinetes que m¡¯havia menjat abans de la correguda de deu quil¨°metres fins a l¡¯escola de grau mitj¨¤...¡±. La primera p¨¤gina de Somnis en temps de guerra ¨¦s una de les millors primeres p¨¤gines que es poden llegir. Ngugi wa Thiong¡¯o situa el lector en un mapa que capgira moltes de les coordenades que li han donat la literatura i la hist¨°ria. El m¨®n i el temps es veuen molt diferents des de la Kenya dels anys quaranta i cinquanta.

?s un mapa a escala humana, molt diferent d¡¯aquell que va esbossar Karen Blixen a Mem¨°ries d¡¯?frica. Els lectors o els espectadors recordaran com es parlava d¡¯uns kikuius en propietat que aqu¨ª, potser per primera vegada, parlen per si mateixos. ?s un mapa que s¡¯ha cartografiat en altres ?friques, tan llunyanes de la de Thiong¡¯o, com la de Soyinka o Coetzee. Quina bona lectura paral¡¤lela dibuixa aquest llibre amb la Infantesa i la Joventut del sud-afric¨¤ i amb Ake: els anys d¡¯infantesa del nigeri¨¤!

Somnis en temps de guerra ¨¦s un veritable exercici de descolonitzaci¨® mental. Des del primer record fins a arribar a l¡¯institut. Thiong¡¯o ¨¦s l¡¯¨²nic estudiant de la seva regi¨® que ¨¦s acceptat aquell any, i aix¨° nom¨¦s ha estat possible gr¨¤cies a l¡¯esfor? continuat. La seva mare, la primera vegada que el porta a l¡¯escola li fa prometre que s¡¯esfor?ar¨¤ tant com pugui, el m¨¤xim. I ¨¦s la mateixa pregunta que li fa anys m¨¦s tard, quan rep l¡¯admissi¨® a l¡¯Alliance High School: ¡°Aix¨° ¨¦s el m¨¤xim?¡± A l¡¯Alliance nom¨¦s hi admeten els millors per¨° ¨¦s clar, despr¨¦s: ¡°La realitat pura i dura. La mare no pot pagar-me la matr¨ªcula i tothom ho sap¡±.

No hi fa res, avui sabem que Thiong¡¯o ¨¦s un dels millors escriptors vius, i que aquesta escriptura ¨¦s el destil¡¤lat de les mil i una dificultats que ha hagut de superar en la vida, i assumir en la literatura que, en aquest llibre, s¨®n la mateixa cosa. Fill d¡¯un patriarca amb quatre dones, amb una quarantena de germans i germanastres, a Somnis en temps de guerra hi trobem la descripci¨® de la deformaci¨® social i cultural del colonialisme angl¨¨s. La pol¨ªtica, l¡¯economia i la for?a del m¨®n que ve de fora acaben afectant totes i cadascuna de les parcel¡¤les de la vida. Les plantacions canvien la geografia, s¨ª, per¨° tamb¨¦ les relacions que els homes estableixen entre si, el repartiment equitatiu de la mis¨¨ria i de l¡¯aculturaci¨®.

Davant d¡¯aix¨°, hi ha la resist¨¨ncia apresa al llarg dels anys. L¡¯est¨®mac del petit Thiong¡¯o ni tan sols recorda on paren les farinetes que ha menjat de bon mat¨ª, per¨° aquesta resili¨¨ncia no ¨¦s puntual: ¨¦s vital i afecta cada acci¨®, cada cosa, cada persona. Des de l¡¯organitzaci¨® de la intend¨¨ncia familiar en una fam¨ªlia amb quatre mares fins a la construcci¨® d¡¯un carret¨®. Thiong¡¯o i el seu germ¨¤ petit Njinju s¡¯han d¡¯encarregar d¡¯anar a buscar llenya, feina de dones. Per no sentir que estan fent una tasca que no els pertoca, comencen a construir un carret¨®, construcci¨® que esdev¨¦ una petita odissea i una de les millor faules que podeu llegir.

Somnis en temps de guerra ¨¦s molt m¨¦s que una educaci¨® sentimental, hi ha molts problemes de primer m¨®n que aqu¨ª s¨®n derrotats per incompareixen?a. ?s una reelaboraci¨® constant de posicionaments vitals i socials, emocionals i pol¨ªtics. Del petit Ngugi no surt cap demanda de compassi¨® perqu¨¨ sap que no hi ha ning¨² que els pugui ajudar. Els seus germans s¡¯han d¡¯espavilar i les seves germanes han de trobar un lloc que no les castigui tant com a les seves mares. Aqu¨ª el que hi ha ¨¦s aventura i, no ¨¦s cinisme, Thiong¡¯o celebra la vida a cada p¨¤gina.

Hi ha un altre m¨®n possible lluny de l¡¯aldea, una Nairobi m¨ªtica, o els pa?sos africans que el seu germ¨¤ relata despr¨¦s d¡¯haver participat en la Segona Guerra Mundial. El jove Thiong¡¯o comen?a a tenir una altra mirada sobre Kenya, sobre la llengua i la cultura, sobre el dret a la terra i, sobretot, sobre el dret a un futur. Pocs llibres ens parlen de l¡¯aprenentatge de la llibertat d¡¯una manera tan conscient com aquesta primera part de la trilogia.

Ens arriben llibres d¡¯altres literatures: al nostre pa¨ªs els necessitem tant com a la gent que els escriu i que els protagonitza. En la interpretaci¨® que fa Steiner del mite de Babel, la pluralitat de lleng¨¹es ¨¦s una benedicci¨®. D¨¦u, agra?t per l¡¯esfor? d¡¯aquells homes que han constru?t una torre tan alta nom¨¦s per poder estar m¨¦s a prop d¡¯ells, els atorga, per b¨¦ que d¡¯una manera brusca i velada, com diu Steiner, la diversitat de lleng¨¹es que ha fet possible l¡¯exist¨¨ncia d¡¯escriptors com Ngugi wa Thiong¡¯o. I que, en ¨²ltima inst¨¤ncia, ens arribin llibres com Somnis en temps de guerra.