¡®?Brillo, brillo!¡¯

Aquest divendres es reuneixen els partits que estan a favor del refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia. S¡¯acaba el 2016 i amb ell, el temps de preparaci¨® o ret¨°rica. El gui¨® s¡¯ha esgotat. Fins ara es podien posar excuses, excuses ¡ªbones, dolentes, t¨¤ctiques, estrat¨¨giques, necess¨¤ries¡ª o mentides pol¨ªtiques piadoses, per¨° aquests pretextos no tenen m¨¦s recorregut.

Tots els moviments pol¨ªtics tenen diversos cicles i aquest, pel que fa al per¨ªode de transici¨® entre eleccions i les promeses fetes, ja no se sost¨¦ sense fets. Alguns diputats de Junts pel S¨ª addueixen que no ser¨¤ el Tribunal Constitucional qui els marcar¨¤ l¡¯agenda. Uns altres, que no ¨¦s intel¡¤ligent posar-se uns terminis que puguin perjudicar l¡¯objectiu final, i els tercers fien en el criteri de Carles Viver i Pi-Sunyer el punt de ruptura que indiqui que no hi ha marxa enrere. Podria entendre totes aquestes raons si a partir de dem¨¤ es comencen a descartar inc¨°gnites sobre quan i com es far¨¤ el refer¨¨ndum.

Perqu¨¨ la situaci¨® s¡¯est¨¤ desbordant. La immensa majoria dels catalans, segons les ¨²ltimes enquestes de mitjans gens favorables a la independ¨¨ncia de Catalunya, vol poder votar en un refer¨¨ndum i, malgrat saber que no hi haur¨¤ una disposici¨® favorable de l¡¯Estat, caldr¨¤ donar una sortida o una altra a la votaci¨®. I aquesta sortida, clara, s¡¯hauria de comen?ar a veure dem¨¤ mateix.

Els riscos del cam¨ª s¨®n evidents, i no parlo de la inhabilitaci¨® de c¨¤rrecs, que ja ¨¦s per si mateixa prou greu. El que ve ¨¦s m¨¦s seri¨®s i ¨¦s per aix¨° que entenc les precaucions de Puigdemont i de Junqueras. Sabem que es far¨¤ servir l¡¯asf¨ªxia financera perqu¨¨ els serveis es vegin afectats i preveiem que des del Ministeri d¡¯Hisenda es tensi la tresoreria per crear malestar entre els treballadors de la funci¨® p¨²blica. N¡¯hi ha que es freguen les mans amb una pla?a de Sant Jaume plena de funcionaris reclamant el sou. Anar de legalitat a legalitat est¨¤ molt b¨¦, si es t¨¦ el poder de la sem¨¤ntica i es diu qui la defineix.

L¡¯independentisme no t¨¦ aquest poder. La majoria dels mitjans a Catalunya es continuar¨¤ mostrant hostil al refer¨¨ndum, i no cal dir que a la resta d¡¯Espanya tamb¨¦. El que passa ¨¦s que ja ens hi hem acostumat. Deslegitimar-nos? Si fa cinc anys se¡¯ns va dir nazis, qu¨¨ m¨¦s ens poden dir? Si han publicat el que ¨¦s impublicable, quins nous informes poden falsejar? No hi ha gaire recorregut en aquest aspecte, hem vist com es treia del mig Pedro S¨¢nchez i, fa res, com es publica en veu baixa l¡¯en¨¨sima cacicada, aquesta vegada amb les autopistes radials. S¡¯editaran m¨¦s llibres que ridiculitzin l¡¯independentisme? Qu¨¨ hi farem, com si abans no haguessin ridiculitzat la llengua, l¡¯ensenyament o qualsevol tipus de manifestaci¨® cultural... S¡¯acaba el temps.

A m¨¦s, ja ¨¦s tard per a les ximpleries de la vella gu¨¤rdia convergent, per als silencis t¨¤ctics d¡¯Esquerra o per al circ de la CUP. L¡¯independentisme pot aguantar S¨¢nchez-Camacho, Fern¨¢ndez D¨ªaz o Daniel de Alfonso, per¨° que l¡¯alcaldessa de la rica Sant Cugat hagi de ser desmentida un dia despr¨¦s per Puigdemont fa for?a vergonya, a aquesta altura de la pel¡¤l¨ªcula. Els judicis els don¨¤vem per descomptats, per¨° el tacticisme d¡¯Esquerra o la ximpleria que porta a sobre la CUP a hores d¡¯ara haurien de ser problemes m¨¦s que superats.

S¨®n comportaments auton¨°mics, i si s¡¯ha acabat un temps ¨¦s el de l¡¯Espanya de les autonomies, en el qual Catalunya ja no troba el seu lloc. No es tracta nom¨¦s del fet que la seva cultura i llengua hagin estat menyspreades fins a l¡¯afartament: els greuges a qu¨¨ l¡¯ha sotm¨¨s l¡¯Estat han arribat tan lluny que han comprom¨¨s el seu desenvolupament i la seva cohesi¨® social. A qu¨¨ hem d¡¯esperar? En quin partit podem confiar? Quines altres promeses s¡¯incompliran?

S¨®n velles preguntes en qu¨¨ ja no ens podem refugiar. Torno al principi: a l¡¯independentisme se li esgota el cr¨¨dit. A partir de dem¨¤ haur¨¤ de mostrar, i r¨¤pid, que t¨¦ una mica m¨¦s d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia de la que ha demostrat fins ara. Que el m¨®n ens mira pot ser m¨¦s o menys veritat, el que ¨¦s segur ¨¦s que ara s¡¯avorreix mirant-nos. I estem preparats per a moltes coses, menys per a l¡¯avorriment. Feli?, mogut i, espero, unilateral any nou.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.