Les generacions perdudes

Als anys vint i trenta, Joan Junyer i Pascual-Fibla (Barcelona, 1904-1994) era la gran esperan?a de la pintura catalana, perqu¨¨ en els seus quadres i dibuixos s¡¯allunyava dels boscos i les marines, les jovenetes amb el pit a l¡¯aire, les ufanoses maternitats i les taules parades a vessar d¡¯aviram, pomes, arams i porcellanes. Igual que Pere Pruna, Junyer va ser protegit de Picasso, i tamb¨¦ com ell, va ser guardonat al prestigi¨®s concurs de pintura del Carnegie de Pittsburgh. Sebasti¨¤ Gasch, un dels cr¨ªtics d¡¯art catalans m¨¦s rellevants de la primera meitat del segle XX, se¡¯n va fer ress¨° a L¡¯expansi¨® de l¡¯art catal¨¤ al m¨®n (Barcelona, 1950), un llibre que resseguia l¡¯espectre de tots els artistes que havien assolit relleu internacional, i en el qual Junyer llu?a amb quadres-escultures i escenografies per a ballet que exposava, llavors, al MoMA de Nova York. Comprom¨¨s amb la Rep¨²blica, Junyer va il¡¤lustrar en plena guerra l¡¯Oda a Barcelona de Pere Quart; el 1939 es va exiliar a Par¨ªs, a les Antilles i, finalment, als Estat Units, gr¨¤cies a l¡¯ajut d¡¯Ernest Hemingway; i no va tornar a Catalunya fins despr¨¦s de la mort de Franco, per¨° tal com va passar amb tants altres intel¡¤lectuals i artistes exiliats, aqu¨ª se l¡¯havia oblidat. El 1989, la Generalitat va adquirir algunes obres seves i va organitzar una exposici¨® antol¨°gica, presentada al Palau Robert i, despr¨¦s, en diferents museus catalans. Poc despr¨¦s, el 1992, va rebre l¡¯enc¨¤rrec de fer una escultura de gran format, La B¨°vila, a la rambla de la Marina, a Bellvitge. El 2004, Josep Miquel Garcia i Fina Duran en van publicar una monografia a l¡¯Editorial Mediterr¨¤nia, i per aquell temps la Fundaci¨®n Mapfre va adquirir una col¡¤lecci¨® de dibuixos, dels anys vint i trenta, que va exposar a la seu de Madrid i, m¨¦s tard, al Museu de Montserrat i al Museo Patio Herreriano de Valladolid. Tot plegat, per¨°, encara no ha servit per integrar-lo com es mereix en la hist¨°ria de l¡¯art catal¨¤ i, ara, la Fundaci¨® Apel¡¤les Fenosa, del Vendrell, fa un toc d¡¯atenci¨® per recordar-ho.

Junyer va ser protegit de Picasso, i tamb¨¦ com ell, va ser guardonat al prestigi¨®s concurs de pintura del Carnegie de Pittsburgh

Paral¡¤lelament, el Museu de Matar¨®, a Ca l¡¯Arenas, se centra en alguns coetanis de Junyer que van florir, tamb¨¦, en temps republicans. La majoria, per¨°, van ser entelats per la recalcitrant postguerra i els va costar situar-se de nou quan la modernitat es va tornar a imposar cap a finals dels anys cinquanta, malgrat que en van ser impulsors. Programar la primera revisi¨® de l¡¯escultor, pintor, decorador, promotor cultural i mecenes Jaume Sans (Sitges, 1914 - Barcelona, 1987), junt amb l¡¯exposici¨® itinerant ¡ªde la Diputaci¨® de Barcelona¡ª dedicada als artistes logicofobistes, ¨¦s un encert, perqu¨¨ Sans va ser un d¡¯ells. Ll¨¤stima que la museografia d¡¯aquesta altra no estigui gaire a l¡¯altura de la primera. Josep Miquel Garcia ha fet una excel¡¤lent recerca de material relacionat amb l¡¯exposici¨® que el Grup Logicofobista va fer a les Galeries Catal¨°nia de Barcelona l¡¯any 1936. El primer cop d¡¯ull a l¡¯actual recreaci¨® ¨¦s que s¡¯hauria d¡¯instal¡¤lar, tal qual, a la part d¡¯avantguardes hist¨°riques del MNAC. En una segona mirada, per¨°, es pot comprovar, amb esglai, que bona part del material penjat i emmarcat s¨®n fotoc¨°pies, barrejades amb impresos de l¡¯¨¨poca, escultures i dibuixos, alguns d¡¯extraordinaris, com ara el retrat a llapis de Paul ?luard fet per Picasso. Les carteles no duen cap informaci¨®, m¨¦s enll¨¤ d¡¯autor i t¨ªtol, res de t¨¨cniques ni proced¨¨ncies, i nom¨¦s en aquells casos en qu¨¨ l¡¯obra ¨¦s aut¨¨ntica s¡¯hi fa constar solament la paraula ORIGINAL, en maj¨²scula.

En canvi, a la revisi¨® de Jaume Sans, produ?da pel Museu de Matar¨®, tot est¨¤ molt ben solucionat. Impressions modernes i obres originals conviuen la mar de b¨¦, perqu¨¨ les reproduccions queden diferenciades i sumen per assolir un muntatge digne i atractiu, malgrat que les carteles tamb¨¦ estiguin mig buides, i esperem que aix¨° no es posi de moda. La tristesa que envolta la planta baixa de Ca l¡¯Arenes es converteix en euf¨°ria al primer pis, com una extensi¨® del bon vivant exquisit que va ser el milionari hedonista Sans, davant de la vida i l¡¯obra del qual no hi ha altre remei que treure¡¯s el barret i esperar amb candeletes la segona part contextualitzada que promet l¡¯inquiet museu mataron¨ª.