La Generalitat t¨¦ recorregudes davant del Constitucional 26 lleis de l¡¯Estat
El tribunal tamb¨¦ ha de resoldre 16 impugnacions del Govern central contra normes catalanes
El Tribunal Constitucional acumula 26 recursos presentats per la Generalitat catalana contra lleis o decrets d'¨¤mbit nacional per considerar que envaeixen compet¨¨ncies auton¨°miques o s¨®n inconstitucionals. De la mateixa manera, el Govern central t¨¦ impugnades davant el mateix tribunal altres 16 normes aprovades per la Generalitat. S¨®n recursos sobre mat¨¨ries molt diverses, alguna pendent de resoluci¨® des del 2005, com la llei de comunicaci¨® audiovisual catalana.
Segons la relaci¨® facilitada a EL PA?S per la Presid¨¨ncia de la Generalitat, dels 42 recursos creuats entre l'Administraci¨® central i la catalana pendents de resoluci¨® davant l'alt tribunal, 30 q¨¹estionen la constitucionalitat d'alguna norma (17 promoguts per la Generalitat i 13 pel Govern) i 12 m¨¦s corresponen a normatives en les quals una de les parts considera que existeix una invasi¨® de compet¨¨ncies: nou presentades per l'Administraci¨® auton¨°mica i tres per la central.
Els recursos d'inconstitucionalitat de la Generalitat, com els del Govern, abasten un ampli ventall de mat¨¨ries. L'Administraci¨® catalana q¨¹estiona, per exemple, les lleis que regulen la sostenibilitat del sistema de pensions, les mesures de suport als emprenedors, la llei de rehabilitaci¨® urbana, la de millora del funcionament de la cadena aliment¨¤ria, la d'avaluaci¨® ambiental, la de garantia de la unitat del mercat o la llei educativa (Lomce), totes elles del 2013 (excepte la de les pensions, que ¨¦s del 2012). Tamb¨¦ ha recorregut la legalitat de les mesures del sistema gasista i el sistema de protecci¨® civil, ambdues del 2014, o el referit a la Formaci¨® Professional, entre d'altres mat¨¨ries.
El mateix passa amb els recursos del Govern contra normatives catalanes. Aix¨ª, est¨¤ impugnada la llei de pobresa energ¨¨tica de la Generalitat, la que regula l'impost sobre pisos buits o el llibre cinqu¨¨ del Codi Civil de Catalunya, totes elles del 2015. I tamb¨¦ la llei catalana sobre l'exercici de les professions de l'esport o la de simplificaci¨® administrativa, ambdues del mateix any.
El Constitucional tamb¨¦ haur¨¤ de pronunciar-se sobre si s'ajusta o no a la Llei Fonamental del Codi de Consum de Catalunya i la llei d'horaris comercials, tots dos del 2014, aix¨ª com la llei de modificaci¨® de diverses lleis en mat¨¨ria audiovisual. De la mateixa manera, est¨¤ pendent des del 2010 el recurs contra la llei que regula l'aran¨¨s o la creaci¨® del municipi de Mediny¨¤ (Girona), acordada el 2015.
L'¨²ltim recurs del Govern contra una norma de la Generalitat resolt pel Constitucional, divendres passat, ¨¦s la llei catalana d'acci¨® exterior i relacions amb la UE, promulgada el 2014. Tamb¨¦ divendres, l'alt tribunal va resoldre un altre recurs presentat feia amb prou feines un any pels grups parlamentaris del PSC, Ciutadans i el PP contra l'acord de la Mesa del Parlament del qual deriven les tres lleis de ¡°desconnexi¨®¡± amb la resta d'Espanya, encara en tramitaci¨®.
A aquesta relaci¨® de 42 assumptes pendents s'hi han de sumar els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Govern contra acords adoptats en els ¨²ltims dos anys pel Parlament o per la Generalitat, ja en ple proc¨¦s independentista.
Nom¨¦s un assumpte a la comissi¨® bilateral
La comissi¨® bilateral entre la Generalitat i el Govern t¨¦ un ¨²nic assumpte en vies de negociaci¨® entre ambdues administracions, obert a inst¨¤ncies de l' Executiu, per aconseguir all¨¤ un acord o, si no s'aconsegueix, anar al Tribunal Constitucional. Es tracta del decret sobre mesures urgents de contractaci¨® p¨²blica, que va dictar la Generalitat el 31 de maig i que s'est¨¤ negociant des del 26 de juliol.
El termini per presentar inconstitucionalitat ¨¦s de tres mesos des de la publicaci¨® de la norma, per¨° s'amplia a nou si, com passa en aquest cas, alguna de les dues Administracions fa el pas per negociar a la comissi¨® bilateral.
La Constituci¨® preveu en el seu article 161.2 que el recurs del Govern contra disposicions i resolucions de les comunitats aut¨°nomes produeix la seva suspensi¨® immediata durant cinc mesos, encara que no succeeix el mateix en sentit contrari. Abans que conclogui aquest termini, el tribunal ha de ratificar la suspensi¨® o aixecar-la fins que dicti sent¨¨ncia, sense l¨ªmit temporal.
La celeritat o demora en la resoluci¨® d'un recurs ¨¦s absolutament discrecional per part del Tribunal Constitucional. Aix¨ª, mentre alguns recursos estan pendents des de fa m¨¦s d'11 anys, com la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicaci¨® audiovisual de Catalunya, uns altres s'han resolt amb rapidesa. ?s el que va passar amb la declaraci¨® independentista aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015: va ser primer suspesa cautelarment, despr¨¦s del recurs del Govern, i despr¨¦s anul¡¤lada en sent¨¨ncia ferma en amb prou feines tres setmanes. D'aquella sent¨¨ncia va ser ponent el magistrat Andr¨¦s Ollero, exdiputat del PP.
Aquesta resoluci¨® judicial del 2015 ¨¦s el germen de la querella de la fiscalia que va donar origen a la causa penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobeir els nombrosos requeriments del Constitucional perqu¨¨ no segu¨ªs facilitant l'adopci¨® de decisions que afavorissin la secessi¨®.
Una altra sent¨¨ncia dictada amb similar celeritat va ser la referida a la llei de consultes impulsada pel Govern d'Artur Mas i en la qual aquest es va basar per convocar el ¡°proc¨¦s participatiu¡± sobre la independ¨¨ncia del 9 de novembre del 2014. Amb prou feines quatre mesos despr¨¦s, el 25 de febrer del 2015, el Constitucional ja va dictaminar en sent¨¨ncia ferma la inconstitucionalitat de la norma.
La celebraci¨® d'aquesta consulta va suposar l'obertura de dos processos judicials: un contra Mas i les seves conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que es jutjar¨¤ al febrer al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, i un altre al Tribunal Suprem contra el llavors conseller de Presid¨¨ncia i avui diputat del PDECat (antiga Converg¨¨ncia) Francesc Homs.
No obstant aix¨°, al mateix Tribunal Constitucional hi ha pendent de resoluci¨® des de l'any 2010 la llei de consultes populars per via de refer¨¨ndum impulsada pel Govern del socialista Jos¨¦ Montilla.
L'aran¨¨s, Mediny¨¤ i la meteorologia
Las mat¨¨ries que arriben al Tribunal Constitucional no es refereixen sempre a q¨¹estions d'alta pol¨ªtica i lleis d'enorme calat per a amplis sectors de la poblaci¨®. Aix¨ª, per exemple, el Govern t¨¦ recorreguda la creaci¨® del municipi de Mediny¨¤, una localitat de Girona que no arriba al miler d'habitants i que existeix com a tal des que es va publicar una llei el 10 de juny del 2015. L'Executiu tamb¨¦ considera inconstitucional una altra norma del 2010 que regula l'occit¨¤ i l'aran¨¨s a la Val d'Aran, un territori on habiten poc m¨¦s de 2.000 persones i una llengua, protegida per l'Estatut d'autonomia, que parlen uns centenars de ve?ns.
La Generalitat, per la seva banda, considera inconstitucionals lleis d'¨¤mbit nacional tan variades com la de meteorologia o la de mesures per millorar el funcionament de la cadena aliment¨¤ria. L'Administraci¨® catalana tamb¨¦ ha impugnat la recent reforma del Tribunal Constitucional que li atribueix compet¨¨ncies per actuar contra els qui desobeeixin les seves resolucions, que ¨¦s el que ha passat amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
M¨¦s enll¨¤ d'aix¨°, la Generalitat considera que l'Administraci¨® central ha enva?t les seves compet¨¨ncies amb decrets com els que regulen el fons del carboni (2011) o les proves d'avaluaci¨® d'ensenyament primari (2015), aix¨ª com la resoluci¨® per la qual es convoquen les subvencions estatals destinades a realitzar programes amb c¨¤rrec a l'IRPF (2016). El Govern, per la seva banda, creu que la Generalitat envaeix compet¨¨ncies amb el decret del 2015 que modifica els registres de la propietat i els mercantils.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
