Els monstres

Antonio Gramsci va escriure: ¡°Les crisis org¨¤niques consisteixen en el fet que el que ¨¦s vell no acaba de morir, i el que ¨¦s nou no acaba de n¨¦ixer¡± i afegia: ¡°En aquests clarobscurs sorgeixen els monstres¡±. En un llibre acabat d¡¯apar¨¨ixer, Las ciudades ante el cambio de era, exposo que tant en la crisi del 29 com en l¡¯actual hem de diferenciar la crisi social i institucional de les recessions econ¨°miques. Les recessions econ¨°miques s¨®n conseq¨¹¨¨ncia de la crisi social inicial, i desapareixen anteriorment mentre que la crisi social i pol¨ªtica continua. En la gran crisi del 1929 a Europa i els EUA, la recessi¨® econ¨°mica havia desaparegut, segons els pa?sos, a comen?aments dels anys trenta; en canvi, les desigualtats socials, les ¨¤mplies masses d¡¯aturats, la pobresa i la fallida institucional i pol¨ªtica van continuar i van provocar la II Guerra Mundial.

La crisi social es va resoldre a Europa en la postguerra amb l¡¯emerg¨¨ncia i construcci¨® de l¡¯Estat del benestar, que va significar un canvi d¡¯¨¨poca i va proporcionar a la major part dels pa?sos europeus un progr¨¦s social i un desenvolupament econ¨°mic estables des del 1945 fins a les crisis del petroli del 1973 i el 1983. Abans de dur a terme en profunditat aquest canvi social i institucional, del qual la recessi¨® econ¨°mica era un s¨ªmptoma, Europa va haver de passar per una gran fractura social, que va confrontar les classes populars i va portar al predomini dels totalitarismes de caire feixista a no pocs pa?sos.

Els partits totalitaris van saber canalitzar el malestar social i emocional per la precarietat i empobriment d¡¯una part important de les capes mitjanes, treballadors vulnerables i aturats, amb l¡¯ajuda de la seva ideologia antisistema enemiga de l¡¯Estat de dret, nacionalista protectora a ultran?a, i la identificaci¨® d¡¯unes minories culpables. S¡¯oblida amb massa facilitat que Hitler va arribar al poder pel suport rebut a les urnes o que Mussolini va ser nomenat primer ministre com a conseq¨¹¨¨ncia de la marxa sobre Roma, una mobilitzaci¨® secundada per amplis sectors populars que va servir per instaurar el feixisme. Si aquests fets es tinguessin presents, crec que es tindria molt m¨¦s respecte pels procediments de l¡¯Estat democr¨¤tic, i hi hauria m¨¦s convicci¨® per ampliar les inversions socials.

L¡¯actual crisi social a Europa va comen?ar amb l¡¯aprofundiment de les desigualtats a comen?aments dels vuitanta, tapades pel f¨¤cil acc¨¦s al cr¨¨dit barat. La recessi¨® econ¨°mica s¡¯ha superat de manera fr¨¤gil, per¨° les desigualtats socials es fan m¨¦s profundes i s¡¯incrementa la precarietat laboral, mentre ¨¤mplies masses d¡¯expulsats de tercers pa?sos per la mis¨¨ria social i/o la viol¨¨ncia truquen a les nostres portes. La pol¨ªtica d¡¯austeritat de la UE no ha deixat d¡¯incrementar les desigualtats i desprotegir la poblaci¨® resident, cosa que explica, encara que no justifica, que vegi amb temor l¡¯arribada de nous immigrants i refugiats. S¡¯est¨¤ creant el caldo de cultiu perqu¨¨ l¡¯efecte Trump re?xi, i l¡¯autoritarisme i la segregaci¨® social i cultural s¡¯instal¡¤lin en no pocs Governs.

?s inhum¨¤ no acceptar refugiats a Europa, per¨° ¨¦s su?cida des del punt de vista democr¨¤tic augmentar la poblaci¨® vulnerable amb pol¨ªtiques que porten a la desprotecci¨® generalitzada i a la p¨¨rdua de drets socials als pa?sos d¡¯arribada. Els anys trenta els r¨¨gims autoritaris van acabar amb les pol¨ªtiques d¡¯austeritat i van desenvolupar pol¨ªtiques expansives de la despesa p¨²blica, com ara anuncia Trump, per¨° van dedicar aquesta despesa a mesures armamentistes i de repressi¨®. Tindr¨¤ la UE la m¨ªnima intel¡¤lig¨¨ncia hist¨°rica i pol¨ªtica per invertir en programes socials, educatius, culturals i de sostenibilitat?

Superar la crisi social significa m¨¦s inversions p¨²bliques orientades a objectius socials que se centrin en les ciutats. Hi viu el 75% de la poblaci¨® europea i s¨®n el lloc on es pot resoldre la crisi social. Nom¨¦s a les ciutats es desenvolupa la nova governan?a en xarxa, la cooperaci¨® de l¡¯economia social i les activitats del tercer sector, amb els cl¨²sters de les empreses en la producci¨® de mercaderies. A les ciutats, i per l¡¯acci¨® dels seus governs locals es promou una ciutadania activa amb un fort comprom¨ªs social. Des de la ciutat, com hem vist a Barcelona i Santa Coloma (principals receptores dels fons europeus FEDER per a estrat¨¨gies urbanes) ¨¦s possible articular pol¨ªtiques basades en grans acords socials que permetin cosir fractures, generar objectius compartits i col¡¤laborar en l¡¯acci¨®. Fer efectiu el dret a la ciutat per a tothom ¨¦s la millor prevenci¨® perqu¨¨ no avancin els monstres.

Jos¨¦ Mar¨ªa Pascual Esteve ¨¦s economista i soci¨°leg