Captiu i desarmat, Franco va acabar per terra

Deia l¡¯artista Eugenio Merino que li hauria agradat coronar amb la seva escultura Always Franco l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre del dictador. Ho explicava uns dies abans que s¡¯obr¨ªs l¡¯exposici¨® Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica. Impunitat i espai urb¨¤ al Born Centre Cultural de Barcelona sense poder imaginar que el cavall sobre el qual cavalcava el dictador ¡ªsense cap¡ª no duraria ni una setmana. Estant aix¨ª les coses, va ser millor que no col¡¤loqu¨¦s la seva creaci¨® ¡ªun cap del dictador fet amb silicona que segueix sa i estalvi a l¡¯interior de la mostra¡ª sobre la figura, perqu¨¨ hauria acabat per terra i, molt probablement, malm¨¨s. L¡¯exposici¨® va ser pensada i organitzada per l¡¯¨¤rea de Mem¨°ria de l¡¯Ajuntament de Barcelona amb l¡¯objectiu d¡¯explicar la mem¨°ria franquista a trav¨¦s del relat de tres escultures i els seus autors, catalans: Josep Viladomat (1899-1989), autor de l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre i de La Rep¨²blica ¡ªque es mostrava en un ombrejat a la paret del Born¡ª i Frederic Mar¨¨s (1893-1991) que va esculpir La Vict¨°ria. La decisi¨® de treure Franco dels magatzems municipals i col¡¤locar-lo al carrer al costat del Born ¡ªamb una forta c¨¤rrega nacionalista per la mem¨°ria del 1714¡ª ja va provocar pol¨¨mica des del minut zero en qu¨¨ la idea va transcendir. Per la qual cosa, en certa manera, era previsible que, a l¡¯obrir l¡¯exposici¨®, es remoguessin les aig¨¹es. Tal com va passar des de la inauguraci¨® oficial ¡ªel 17 d¡¯octubre¡ª, que gaireb¨¦ es va veure interrompuda per un grup de joves que va irrompre corrent dins el recinte del Born mentre parlava el primer tinent d¡¯alcalde, Gerardo Pisarello. Amb quatre dies n¡¯hi va haver prou perqu¨¨ tot el muntatge exterior de l¡¯exposici¨® hagu¨¦s de ser retirat despr¨¦s que la figura de Franco fos literalment enderrocada despr¨¦s d¡¯haver estat ruixada o coronada ¡ªamb una nina inflable, per exemple¡ª amb tota mena d¡¯objectes i pintures.

L¡¯inter¨¨s del p¨²blic per la mostra, que va costar 200.000 euros, va caure en picat quan l¡¯escultura va ser retirada, perqu¨¨ la resta de la museografia explicativa dels escultors, la seva obra i el que passava a Barcelona en l¡¯¨¨poca franquista ¡ªquan van ser erigides¡ª era conf¨²s i, a m¨¦s, patia d¡¯una presentaci¨® ¡ªa base de retalls de premsa i altres documents¡ª que per m¨ªnima ¡ªaustera, en paraules del comissari, Manel Risques¡ª resultava poc comprensible.

Per la sala han passat 13.500 persones amb un ritme de visites que ha anat decreixent gradualment. Moltes d¡¯elles han expressat el que pensen sobre la mostra en el llibre col¡¤locat al final del recorregut, i ¨¦s clar que la proposta no deixa indiferent, per b¨¦ o per mal.

Si el que pretenia el consistori era provocar el debat, p fins i tot certa agitaci¨®, ¨¦s clar que ho va aconseguir. Per¨° si l¡¯objectiu de l¡¯exposici¨® era aportar dades i informaci¨® sobre la mem¨°ria d¡¯aquests anys amb relaci¨® a tres escultures, el resultat no ¨¦s tan clar. Aix¨° s¨ª, a qui li interessi fer una ullada a les accions a qu¨¨ va ser sotmesa l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre abans de ser retirada, les pot veure al Born ¡ªpagant entrada¡ª, ja que a la mostra s¡¯han incorporat mig centenar de fotografies de les agressions.