El m¨¦s vist del 2016 a ElPa¨ªs.cat

¡°Despr¨¦s de passar m¨¦s de 20 hores perdut al bosc i de caminar uns dos quil¨°metres desorientat, en Jordi, de tres anys, ha estat localitzat sa i estalvi pels propietaris d¡¯una masia ve?na de Can Serrallonga, a Cam¨®s (Pla de l'Estany), per¨° amb moltes esgarrinxades a la cara¡±. Aix¨ª arrencava una de les not¨ªcies del primer dia de l'any 2016 i curiosament la pe?a que m¨¦s visites va acumular a elpais.cat. Fa just un any, en Jordi es va perdre al bosc. La seva fam¨ªlia, de Sant Feliu de Gu¨ªxols, sempre escollia una casa de turisme rural per passar-hi el Cap d'Any. El dia 31 a la tarda, mentre els seus pares descarregaven el cotxe, el nen es va despistar i es va allunyar de la casa. Desenes de voluntaris el van buscar durant hores fins que finalment va apar¨¨ixer.

Un altre dels temes que, sens dubte, han suscitat inter¨¨s aquest 2016 ha estat la llei de la reforma hor¨¤ria. Sis grups del Parlament han estrenat aquest any la comissi¨® d'elaboraci¨® d'aquesta llei amb l'objectiu ¡°d'abreujar els horaris de feina i dedicar m¨¦s temps a les nostres vides¡±. Espanya i Catalunya fa cinquanta anys que van endarrerir i allargar les jornades respecte a la resta d'Europa.

Marianne Breslauer (Berl¨ªn, 1909-Zuric, 2001), ¡°una jove de l'alta burgesia d'origen jueu amb formaci¨® fotogr¨¤fica i gran sensibilitat per capturar instants amb la seva c¨¤mera¡±, ¨¦s el personatge que m¨¦s inter¨¨s ha despertat. El MNAC li ha dedicat una mostra. Gaireb¨¦ cap de les seves imatges es va poder publicar a causa del r¨¨gim nacionalsocialista per la seva condici¨® de jueva.

La pol¨ªtica entra en aquest llistat en la quarta i cinquena posici¨®. La mort de Fidel Castro va donar peu a l'article ¡°El mite cub¨¤ continua viu a Catalunya¡±, que es una revisi¨® de la influ¨¨ncia del seu llegat en els partits d¡¯esquerra a Catalunya. Dirigents de la CUP, d¡¯ERC i dels comuns van reivindicar Castro com un referent de la lluita contra el capitalisme i per la igualtat social.

Una altra figura hist¨°rica que va apar¨¨ixer en escena va ser Colom. A finals de setembre, els tres regidors de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona van portar al ple una proposici¨® que demanava la retirada de l'escultura de Crist¨°for Colom de la columna que hi ha a la Rambla, davant del Port. Al lloc de Colom, que assenyala Am¨¨rica, la CUP proposava posar-hi un s¨ªmbol de la resist¨¨ncia americana ¡°contra l'imperialisme, l'opressi¨® i la segregaci¨® ind¨ªgena (i afroamericana)¡±. La idea de la CUP no va prosperar.