Una d¨¨cada nevant a N¨®rdica

¡°Aviat arribar¨¤ la neu. Es pot sentir a l'aire¡±, lema de N¨®rdica Libros (la primera part, d'un poema de Hjalmar S?derberg; la segona, del mateix editor), s'ha complert ben r¨¤pid, si s'aplica all¨° que diu el refranyer: any de nevades, bones fornades. ¡°El segon any l'editorial ja era rendible, per¨° fins fa un no vam tenir oficina; ¨¦rem a casa meva, un model molt est¨¨s avui dia, un grup editorial en pijama¡±, admet Diego Moreno, responsable d'un segell que, quan va n¨¦ixer, ho tenia tot per quedar soterrat davant de l'allau editorial en especialitzar-se en dues bogeries: narrativa n¨°rdica europea i cl¨¤ssics il¡¤lustrats per a adults. Per¨° l'any passat el segell va celebrar els 10 anys de vida, i sa com ben pocs.

¡°El 2014 vam cr¨¦ixer un 35% i aquest any, un 20% m¨¦s que el 2015¡±, emmarca l'editor, obsessionat que el seu cat¨¤leg (avui, uns 250 t¨ªtols i 750.000 exemplars) ¡°no depengui d'un sol autor, ni tan sols d'un Nobel, o d'un t¨ªtol; em sembla un model m¨¦s sostenible en aquests temps; per aix¨° ara pateixen tant els grans grups: s'han acostumat a viure del super¨¨xit i, per aix¨°, nom¨¦s cuiden els que poden vendre el mili¨® d'exemplars; la meva idea ¨¦s cultivar certa ecologia editorial, intentar que sobrevisquin tots els meus llibres i que un no fagociti el cat¨¤leg¡±, exemplifica qui ha publicat Thomas Transtr?mer, inopinat Nobel del 2011 (15.000 exemplars venuts). Una bona mostra en s¨®n la desena d'edicions de les versions de Bartleby, el escribiente o d'El viento comenz¨® a mecer la hierba, d'Emily Dickinson; o les quatre d'?taca, de Kavafis, o de Tres mujeres, de Sylvia Plath. Avui, N¨®rdica es defensa de l'intens hivern del sector, perqu¨¨ el 40% de les vendes provenen del seu fons.

¡°Sabia que la literatura n¨°rdica era una aposta cultural potent, per¨° que no em donaria de menjar; el llibre il¡¤lustrat, s¨ª¡±. No es va equivocar: avui el 70% dels ingressos de N¨®rdica venen d'aquesta l¨ªnia, a la qual va arribar per pura investigaci¨® de mercat: pr¨¤cticament ning¨² es dedicava a fer llibres d'aquestes caracter¨ªstiques. Moreno ho va detectar el 2000, quan es va iniciar com a llibreter a la desapareguda cadena Crisol (¡°passar per una llibreria ¨¦s fonamental per ser despr¨¦s editor¡±), un any i mig tant o m¨¦s fruct¨ªfer que els quatre que va passar a Ediciones de la Torre (2001-2004) o els dos a Joseph K: en totes dues va desenvolupar tots els papers de l'auca editorial. En va quedar un know-how que avui explica que el seu nom aparegui en els cr¨¨dits del disseny de col¡¤leccions o de maquetaci¨® i que tingui certeses com que ¡°cal editar uns 20 t¨ªtols a l'any per ser visible a les llibreries; el m¨¦s dif¨ªcil avui no ¨¦s publicar un llibre, sin¨® vendre'l¡±.

El resultat ¨¦s que de les cinc persones fixes i tres ¡°sat¨¨l¡¤lits estables¡± que treballen a N¨®rdica la meitat es dediquen a la comunicaci¨® i Moreno destina ¡°un 30%¡± del seu temps a visitar llibreries. ¡°No serveix de res fer un bon llibre si no l'acompanyes fins a la m¨¤ del lector¡±, opina qui creu que un dels mals del sector llibreter ¨¦s que ¡°no t¨¦ tr¨¤nsit de gent a les botigues; d'aqu¨ª el merchandising?per ajudar-los¡±, diu en refer¨¨ncia a la l¨ªnia de tasses i bosses liter¨¤ries decorades pel seu elenc d'il¡¤lustradors. Representen tot just un 1% dels seus ingressos: ¡°Reforcem la nostra imatge de marca i donem al llibreter alguna cosa m¨¦s per vendre¡±.

Que Moreno (Madrid, 1976) fos un inquiet lector universitari (t¨¦ un postgrau en Sociologia de Consum i un m¨¤ster en Edici¨®) diu molt de N¨®rdica: d'una banda, que no aposti per l'assaig (¡°me'n vaig cansar com a estudiant; a m¨¦s, hauria d'estar sempre molt ben escrit i la literatura explica el mateix per¨° molt millor; i, si de cas, sempre puc coeditar amb el meu germ¨¤ Daniel, a Capit¨¢n Swing¡±) i, de l'altra, que, malgrat la mida de l'editorial, publiqui 30 t¨ªtols a l'any i tingui cinc col¡¤leccions: lletres n¨°rdiques, il¡¤lustrats, infantil, c¨°mic i altres latituds. (¡°Em reflecteix: s¨®c un lector molt dispers¡±).

Els 10 anys fan reflexionar. Per exemple, sobre el mutant retrat robot del seguidor de N¨®rdica: ¡°Vaig pensar que ens dirigir¨ªem a un lector de classe mitjana-alta, amb un nivell cultural notable; i ¨¦s aix¨ª, per¨° tamb¨¦ tenim un p¨²blic molt m¨¦s jove i amb menys poder adquisitiu que descobreix Baudelaire per nosaltres¡±. D'altra banda, el sector ha canviat: ¡°No hi ha hagut mai tants llibres bons, tan ben editats com a objecte i tan ben tradu?ts com ara¡±, apunta Moreno, al mateix temps que constata com la demanda ¡°s'ha polaritzat entre un lector cada vegada m¨¦s sofisticat i informat, que sap per qu¨¨ tria aquesta edici¨® d'aquest t¨ªtol, i un altre m¨¦s ocasional, que t¨¦ el llibre nom¨¦s com a instrument d'oci que competeix amb tauletes i m¨°bils¡±.

Moreno va somiar per a N¨®rdica models com Ricci o Acantilado, ¡°pel continent¡±, i Anagrama o Einaudi, ¡°pel contingut¡±. Per¨° ha aconseguit fer-se un lloc sota el sol editorial, fill il¡¤lustre d'una nova generaci¨® d'editors d'idees clares: ¡°Respectem la nostra gent gran, que no tenien gaireb¨¦ referents m¨¦s enll¨¤ de Barral o Salinas, per¨° ning¨² vol ser com ells perqu¨¨ ja no podem accedir als Carver, Capote o Kundera i perqu¨¨ els temps exigeixen ser un guerriller, amb estructures m¨ªnimes i una visibilitat enorme¡­ Despr¨¦s d'aquesta crisi, el mercat ja ser¨¤ fragmentari per sempre¡±.

La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que troba a faltar m¨²scul financer entre els seus coetanis. D'aqu¨ª la seva participaci¨® en el grup Contexto, amb els seus hom¨°legs Libros del Asteroide, Impedimenta, Sexto Piso... No l'apassiona gaire el llibre digital (¡°¨¦s un 3% de les nostres vendes i un mercat lleig perqu¨¨ el 80% est¨¤ en mans d'Apple o Amazon, davant dels quals la capacitat de negociaci¨® ¨¦s m¨ªnima¡±), Moreno prefereix llan?ar-se a editar autors espanyols (¡°ja n'estem llegint¡±) i no descarta obrir una llibreria ¡°h¨ªbrida, amb productes que encaixin: gastronomia, certa papereria¡­, el model nom¨¦s amb llibres no crec que el veiem gaire m¨¦s¡±. Avui que la majoria d'editors ¡°tenen m¨¦s temps a la m¨¤ una calculadora que no pas un original¡±, recepta per al llibre ¡°tranquil¡¤litat i temps¡±. Com ell fa 10 anys, sentint-la a l'aire, va esperar la neu.