Una joia g¨°tica

A les antologies de contes fant¨¤stics sovint hi trobem autors que s¨®n desconeguts m¨¦s enll¨¤ de la compilaci¨® present, o que van practicar el g¨¨nere de manera espor¨¤dica per¨° brillant. La nord-americana Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) ¨¦s aquest cas. La seva obra ¨¦s extensa i variada, per¨° ¨¦s aquest conte llarg el que trobem sovint compilat, com per exemple en els reculls de literatura d¡¯horror que sovintegen sobre els autors predilectes de Lovecraft.

La narraci¨® va impactar quan es va publicar el 1892; de fet, va costar que s¡¯edit¨¦s al The New England Magazine i va generar despr¨¦s moltes queixes dels lectors. ?s una pe?a cabdal de la literatura g¨°tica. Hi trobem la mansi¨® a?llada, all¨¤ on anir¨¤ a viure un matrimoni. La dona protagonista, que narra la hist¨°ria, travessa una crisi nerviosa, i el marit ha decidit passar una temporada al camp amb ella i el seu fill. Assistirem al progressiu deteriorament mental d¡¯aquesta dona, que tindr¨¤ una fixaci¨® amb el paper groc de l¡¯habitaci¨®.

El clima i el to que l¡¯autora aconsegueix crear ens apropa a la modernitat, i alhora s¡¯insereix en els inicis del conte literari de terror, com trobem en els personatges hipersensibles i sofisticats de La caiguda de la casa Usher o Berenice de Poe, i posteriorment en els casos patol¨°gics dels contes Foll? i La cabellera de Maupassant. Per¨° la minuciositat de la descripci¨® progressiva de la malaltia ens apropa encara m¨¦s al psicologisme del segle XX, com als relats del recull Bestiario de Cort¨¢zar, tot i que sense la mirada hiperconscient de l¡¯argent¨ª.

L¡¯especificitat d¡¯aquesta edici¨® parteix de la traducci¨® que en va fer Montserrat Abell¨® el 1982 per a laSal, l¡¯editorial feminista. En catal¨¤, el relat no havia aparegut mai en una antologia fant¨¤stica, i ¨¦s ara que aquesta edici¨® sorgeix a la col¡¤lecci¨® L¡¯Arc¨¤ ¡ªde refer¨¨ncia per als lectors del g¨¨nere fant¨¤stic¡ª, per¨° amb un ampli estudi d¡¯Eul¨¤lia Lled¨® que primer acosta el conte a una lectura autobiogr¨¤fica ¡ªla maternitat de l¡¯autora; la crisi posterior que va viure, tractada per un metge negligent que va prohibir-li l¡¯escriptura; i els seus coneixements sobre dibuix i disseny, que serveixen per descriure amb detall el paper de paret de l¡¯habitaci¨®, motiu que al relat activa un proc¨¦s de pertorbaci¨® i alliberament en la protagonista¡ª. I a continuaci¨® Lled¨® en fa una lectura de g¨¨nere, tra?ada en primera inst¨¤ncia en contraposar la racionalitat que vol imposar el marit contra l¡¯expressivitat de la dona. Aquesta oposici¨® ¨¦s constant en tot el relat.

Una altra dualitat s¡¯esdev¨¦ en la relaci¨® amb el nad¨®. Hi ha for?a complexitat en el que sent la protagonista cap a ell. El paper groc, d¡¯altra banda, acabar¨¤ sent una mena de palimpsest en qu¨¨ s¡¯abocaran totes les projeccions mentals de la protagonista, i al mateix temps provocar¨¤ una mena de desdoblament de la personalitat, que ¨¦s un dels punts culminants ¡ªi ambigus¡ª del conte. Tamb¨¦ cal tenir present el confinament en unes golfes, motiu que fa pensar en Bertha Mason, el personatge de Jane Eyre que pateix un enclaustrament similar.

Vet aqu¨ª un cl¨¤ssic indiscutible de la literatura sobrenatural i de terror. Per¨° l¡¯edici¨® ens informa que aquest relat ¨¦s una nota gaireb¨¦ marginal de l¡¯obra de Perkins, figura cabdal del feminisme, del socialisme reformista i del pensament als Estats Units, per¨° que gaireb¨¦ ¨¦s desconeguda aqu¨ª en aquest vessant.