Care Santos: ¡°Aquest pa¨ªs t¨¦ alguns perdons pendents¡±

No fa gaire, Care Santos (Matar¨®, 1970) va treure la pols a la seva m¨¤quina d'escriure vella i la va mostrar als seus fills preadolescents, que van contrastar teclats amb els d'avui, van posar paper al carro¡­ L'episodi dom¨¨stic diu molt de l'escriptora catalana: d'una banda hi ha la seva pulsi¨® per l'escriptura, que va comen?ar amb vuit anys, i, per una altra, la petjada del passat, un dels fils que cus la seva ja notable producci¨® liter¨¤ria i que tamb¨¦ aflora a Media vida, la novel¡¤la amb la qual la darrera nit de Reis va obtenir el 73¨¨ Premi Nadal, convocat per Destino. ¡°Som inexorablement fruit de les coses que ens han passat i de la gent que, potser sense recordar-la, s'ha creuat en el nostre cam¨ª; i aix¨° m'interessa com a persona per¨° tamb¨¦ com a ciutadana, em preocupa que els meus fills entenguin el m¨®n¡±.

D'aquesta inquietud c¨ªvica potser ve la reflexi¨® sobre el perd¨®, veritable eix de la novel¡¤la, que apareixer¨¤ (catal¨¤ i castell¨¤) a principis de febrer. El perd¨® sobre un episodi fosc que viuen cinc nenes en un internat de monges a l'Espanya dels 50 i que surt a la llum en un sopar de retrobament 30 anys despr¨¦s. Aquesta vegada, la g¨¨nesi no recau en una de les hist¨°ries que li explicava la seva ¨¤via Teresa els diumenges de petita sin¨® ¡°en l'experi¨¨ncia d'un sopar que vaig fer a casa amb companyes de Prim¨¤ria i un pr¨¦stec de la mem¨°ria de la meva mare, amb aquests internats amb les nenes pobres fent gaireb¨¦ de criades de les riques, i aquesta educaci¨® castradora, encara que sense hist¨°ria truculenta¡±. Com a argamassa, la lectura d'un aforisme de La lectura com a preg¨¤ria, del fil¨°sof Joan-Carles M¨¨lich: ¡°Nom¨¦s es pot perdonar l'imperdonable¡±. ¡°?s un tema que m'inquieta: demanar perd¨® avui est¨¤ de moda, per¨° ¨¦s un perd¨® nom¨¦s de cara a la galeria; estem m¨¦s preocupats pel gest que pel significat; la sinceritat en el perd¨® d'avui ¨¦s zero; ¨¦s alguna cosa que no es pot delegar i es fa, i si ¨¦s sobre alguna cosa que t¨¦ reparaci¨® ¨¦s absurd demanar-ne, m¨¦s val arreglar-ho¡±, sost¨¦.

En aquests temps de la postveritat aquest gest encara queda m¨¦s en dubte, per Santos: ¡°En ignorar-se els fets com a tals, com que les coses en el fons no passen, aix¨° ens exonera de la incomoditat de demanar perd¨®¡±. El perd¨®, l'oblit i la culpa, coordenades de Media vida, s¨®n encara m¨¦s ignotes a Espanya: ¡°Aquest pa¨ªs t¨¦ uns quants perdons pendents, encara que ja no quedin les v¨ªctimes; especialment l'Esgl¨¦sia, que durant la Guerra Civil es va posar de part dels dolents¡±, diu citant una de les seves protagonistes. Santos ¨¦s especialment dura amb ¡°una part d'aquesta esgl¨¦sia, aquest clergat invisible¡­ S¨®c ap¨°stata des de fa 10 anys, des de les protestes pels matrimonis homosexuals¡±.

La novel¡¤la transcorre durant el sopar, que t¨¦ lloc el 29 de juliol del 1981, quan es va aprovar la Llei del Divorci, que va tornar a enfrontar les dues Espanyes. ¡°?s un ancoratge hist¨°ric per a les protagonistes, amb les quals vull homenatjar les dones nascudes als anys 30, mai valorades: van evolucionar molt a contracorrent d'all¨° que els van ensenyar¡±. Malgrat tenir fama d'aix¨°, aquesta ¨¦s la primera vegada que construeix, admet, una novel¡¤la femenina: ¡°Els homes s¨®n una an¨¨cdota aqu¨ª, per¨° un lector de deb¨° hi veur¨¤, independentment d'aix¨°, humor i autocr¨ªtica, tampoc s¨®c de les que suporten les novel¡¤letes dolces, i l'autocomplaen?a de sexe: som tamb¨¦ molt insuportables i cert feminisme s'equivoca en com tracta els homes, ha fet molt mal a la causa¡±, admet sense miraments.

Santos va gargotejar els seus primers textos quan tenia vuit anys i amb 25 ja publicava (Cuentos c¨ªtricos). Avui t¨¦ m¨¦s d'una trentena de llibres, bastants al Grup Planeta, que en una estrat¨¨gia endog¨¤mica usual ja l'havia catapultat amb el premi Ramon Llull el 2014 per Desig de xocolata i publicat el seu ¨²ltim llibre, Diamant blau, a la mateixa Destino (2015). ¡°La literatura ¨¦s per a mi salvaci¨®: de petita em va rescatar d'un avorriment gal¨¤ctic i va ser la meva finestra a un m¨®n paral¡¤lel que m'agradava m¨¦s que el meu; crear-ne espec¨ªficament un a mida era un pas natural¡±, diu aquesta fan de la narrativa del XIX, amb Turgu¨¦nev al capdavant (¡°era una literatura pensada per seduir, sense l'abstracci¨® de l'autoficci¨® d'avui¡±).

En l'extensa producci¨® de l'autora d'Habitacions tancades (2011, recentment adaptada a la televisi¨®), hi ha dues min¨²scules obres de poesia. ¡°S¨®n ¨°pera prima i poesia completa alhora perqu¨¨ no en far¨¦ m¨¦s: no s¨®c prou bona; escric versos gaireb¨¦ cada dia, quan l'¨¤nima em desborda; ¨¦s el m¨¦s a prop que estic, com a escriptora, d'aquesta noia de 16 anys que vaig ser; en les novel¡¤les quedes m¨¦s camuflada pel muntatge¡±. Una tercera part dels seus ara ja 12 premis prov¨¦ del camp de la narrativa juvenil. Fins quan podr¨¤ connectar amb aquests lectors? ¡°S¨®n un term¨°metre real de la teva capacitat de seguir seduint amb la literatura, ¨¦s com anar al gimn¨¤s de l'ofici; el dia que els perdi em preocupar¨¦ com a escriptora¡±.