Lli?¨® d¡¯anatomia

Quan Alessandro Scarnato va haver de triar un complement per titular el seu llibre sobre Barcelona va elegir ¡°supermodel¡±. Barcelona supermodel. Barcelona m¨¦s enll¨¤ del model. Hi ha un punt excessiu, fr¨ªvol, en aquest apel¡¤latiu, tamb¨¦ alguna cosa de triomf desorbitat. Scarnato ¨¦s arquitecte i ¨¦s florent¨ª i jove i viu a Barcelona des de fa anys. Ha dedicat la tesi doctoral a analitzar la transformaci¨® de la ciutat en democr¨¤cia a partir de la reforma de Ciutat Vella, volent trobar-hi l¡¯equilibri entre l¡¯extrema conservaci¨® i l¡¯extrema destrucci¨® del patrimoni urb¨¤ en el moment que totes les ciutats van comen?ar a mirar els seus centres hist¨°rics. Ara n¡¯ha publicat un resum en un llibre interessant¨ªssim, Barcelona supermodelo. Scarnato mant¨¦ una dist¨¤ncia as¨¨ptica en relaci¨® al proc¨¦s que analitza. Queda clar que no se sent emocionalment implicat en el maragallisme, que va ser, m¨¦s que res, un estat d¡¯¨¤nim. Aix¨°, m¨¦s l¡¯ardu treball de documentaci¨® i comprensi¨®, li dona una lucidesa ins¨°lita: com si mir¨¦s la ciutat des de la grada d¡¯un amfiteatre de dissecci¨®.

No crec que hi hagi gaires barcelonins que recordin amb precisi¨® com era la Ciutat Vella dels vuitanta, abans del bateig fundacional de la Barcelona ol¨ªmpica. Com era f¨ªsicament i socialment, amb aquells racons opacs on no hi entrava cap llei, amb aquella sordidesa del teixit urb¨¤ castigat, sense espais, sense aire i sense expectatives. Amb les bandes de la droga i la gana real. I els prejudicis. La Barcelona correcta esquivava la Barcelona canalla. No existien ni el CCCB, ni els centres universitaris, ni moltes de les places, ni la Rambla del Raval. Sobre aquesta realitat es va conjurar un equip amb Maragall al comandament, Joan Clos com a regidor i Procivesa com a instrument inspirat amb capacitat per operar sobre un mercat inexistent. Scarnato ¨¦s cr¨ªtic amb determinades coses per¨° s¡¯admira davant la resoluci¨® i l¡¯efic¨¤cia amb qu¨¨ es plasma un objectiu definit: tornar la dignitat als baixos fons de la ciutat, tan mitificats, i sense esquin?ar el teixit social, fr¨¤gil i marginal.

Assenyala l¡¯autor que el coix¨ª intel¡¤lectual sobre el qual recolzava el projecte era feble. Hi havia m¨¦s intu?ci¨® que no pas teoria. I que aix¨° va afavorir els successius vicis que van llastrar els resultats. Ens explica el proc¨¦s que va des de la confian?a en el poder taumat¨²rgic de l¡¯arquitectura fins a la borratxera dels edificis ic¨°nics. I ¨¦s molt cr¨ªtic amb la demolici¨® sistem¨¤tica d¡¯illes senceres, cosa que jo matisaria. ?s cert que al costat d¡¯espais epif¨¤nics com Allada-Vermell ¡ªuna pla?a italiana a Barcelona¡ª hi ha el pitafi del Forat de la Vergonya, ja amb els ve?ns a?rats i reorganitzats per estampar a la pancarta el frac¨¤s sonat d¡¯una mala planificaci¨®. La gentrificaci¨® i el turisme desbocat no estaven en els plans, per¨° aix¨° tamb¨¦ es pot atribuir a la falta de previsi¨® i a la inconsist¨¨ncia d¡¯uns regidors sense m¨²scul. I a la solitud d¡¯Itziar Gonz¨¢lez. En tot cas, el final va pecar d¡¯autocomplaen?a: nosaltres, deien, no ens equivoquem. Fins que, amb perd¨®, el tramvia va atropellar Jordi Hereu.

Avui es reivindica el maragallisme com a cim d¡¯una conjunci¨® entre alcalde i ciutadans, per¨° ¨¦s irrepetible. Va ser la m¨¤gia d¡¯una ciutat amb un projecte clar, amb capacitat de transformaci¨®, entusiasme compartit i l¡¯encantador despotisme de, insisteixo, tenir sempre ra¨®. Aix¨° ja no existeix i aix¨ª ho reflecteixen les enquestes estancades, potser perqu¨¨ el projecte actual no ¨¦s del tot clar i la capacitat transformadora no s¡¯acaba de constatar. ?s curi¨®s que Scarnato digui que, per la flaquesa te¨°rica, es van perdre oportunitats. Per¨° que al final guany¨¦s el mercat, crec jo, es deu a la nyonya amb qu¨¨ es va perllongar la gesti¨®. Aquells que van aplaudir els Jocs Ol¨ªmpic s¨®n els mateixos que van injuriar el F¨°rum, vet aqu¨ª la dist¨¤ncia entre el principi i el final. Aquesta ¨¦s la lli?¨®. La ciutat lluminosa que acaba en supermodel i s¡¯aguanta vacil¡¤lant sobre la purpurina, amb l¡¯¨¤nima trista, com les noies dels tangos. Avui la ciutat ¨¦s una altra cosa, un altre corpus te¨°ric, que inclou la gent i les seves necessitats i fins i tot els somnis. Barcelona nom¨¦s es pot redimir amb un projecte assumit col¡¤lectivament: amb qualsevol proposta que li faci recuperar la decisi¨® de plantar cara a la conseq¨¹¨¨ncia dels mals temps.