¡®Tot o res¡¯, a p¨¨l

Els concursos sense cap altre al¡¤licient que els concursants responent preguntes n¡¯han de fer moltes. Tot o res, el dia del seu debut a TV-3, va satisfer aquesta condici¨®. En tres quarts d¡¯hora n¡¯hi va haver 59. Per fer-nos-en una idea, Saber y ganar (TVE), el gran deg¨¤ d¡¯aquest g¨¨nere, al seu programa del 4 de gener en va fer 56 en 36 minuts. Una m¨¦s amunt, una m¨¦s avall.

Al v¨ªdeo de promoci¨® del nou programa diari de TV-3, la presentadora, Ares Teixid¨®, sortia atabalada documentant-se en una biblioteca. No s¨¦ si era una riallera ironia sobre el seu recent passat televisiu, on no li han calgut gaires enciclop¨¨dies (Cazamariposas, Gran Hermano VIP o El amor est¨¢ en el aire), per¨° per anar a aquest programa tampoc ¨¦s obligat haver-ne consultat moltes. La xamba pot mitigar moltes ignor¨¤ncies, algunes perfectament comprensibles. Fins i tot, dignes d¡¯encomi.

A l¡¯inici, la presentadora va fer una brometa sobre la seva pr¨°pia intel¡¤lig¨¨ncia, o manca d¡¯ella, absolutament sobrera (¡°Volien una presentadora simp¨¤tica, i aqu¨ª la tenen, simpatiqu¨ªssima; volien una presentadora intel¡¤ligent, i aqu¨ª la tenen... simpatiqu¨ªssima¡±). Els guionistes s¡¯ho haurien d¡¯haver pensat dues vegades en escriure-la i ella en fer-la. Perqu¨¨ Teixid¨® va resoldre amb naturalitat i correcci¨® el seu paper, realment dur. No t¨¦ cap mena d¡¯ajuda. No hi ha una segona veu, per exemple, per formular les preguntes; no hi ha elements juganers per il¡¤lustrar l¡¯encert o no dels concursants (com, un cas, les bombes de fum de Boom!), hi ha p¨²blic, per¨° amb el paper de la trista figura, i hi ha un mon¨°ton, persistent, so de fons que pot resultar irritant o fer pensar que s¡¯acosten zombis. Un l¨²gubre plat¨® blau ajuda molt poc a l¡¯alegria que Teixid¨® s¡¯esfor?a, sense excedir-se, a transmetre. ?nims, Teixid¨®!

La fortuna en la tria d¡¯una resposta sobre les que es presenten pot ajudar a encertar-la. Un recurs molt com¨² a molts concursos i que, en principi, tamb¨¦ ha d¡¯animar el teleespectador a participar a endevinar-la. Les preguntes sempre van encoixinades amb alguna ajudeta (s¡¯ha de triar una resposta sobre les que es donen o nom¨¦s cal jugar-se-la amb un s¨ª o amb un no). En aquest sentit, la f¨®rmula m¨¦s interessant ¨¦s quan, al final, el concursant s¡¯ha de guanyar que es redueixi el nombre d¡¯opcions que se li presenten per respondre la darrera pregunta, la del tot o res, responent-ne d¡¯altres. En el repertori de preguntes no es van estalviar aquelles en qu¨¨ demostres m¨¦s cultura ignorant la resposta que sabent-la. Per exemple: quan es va publicar la primera foto d¡¯un pet¨® als llavis entre Letizia i Felip o el sastre de la senyora Clooney. ?s un concurs amb molt poca varietat en els formats de les proves.

De les tres fases del joc, per anar fent la tria entre els quatre concursants inicials, la primera ¨¦s la menys ¨¤gil. La mec¨¤nica introdueix la figura d¡¯un concursant privilegiat, anomenat el mestre, que pot triar els temes de les preguntes i a quins altres concursants els adjudica, i els empats, quan hi s¨®n, es resolen a favor seu. A m¨¦s, en la primera fase, quan li pregunten la mateixa pregunta que ja ha fallat un altre concursant, t¨¦ tres respostes per escollir enlloc de quatre. Hi ha una opci¨® menys, la que ja ha fallat el primer. El dia del debut, el mestre va ser qui va arribar a la final. Per¨°, el dimarts va ser eliminat. I aqu¨ª TV-3 va donar mostres novament de la seva gasiveria a l¡¯hora de retribuir la feina dels concursants. Tots se¡¯n van anar a casa amb les butxaques buides... En resum, un programa amb moltes preguntes, com ha de ser, al qual fa falta molt farciment perqu¨¨ no sembli l¡¯examen d¡¯un profe m¨¦s inclinat a donar carbasses que premis.