Del miasma rom¨¤ntic

En el peculiar breviari que ¨¦s Estranya forma de vida de Ferran S¨¢ez Mateu (un dels millors llibres publicats l¡¯any 2016, dit siga de pas), aplec de textos que desenvolupa i potser millora el model d¡¯un precedent insigne com el Diccionari per a ociosos de Fuster, hi ha moltes coses que conviden a pensar, entre les quals la molt encertada cr¨ªtica als valors, els h¨¤bits, l¡¯art i la cosmovisi¨® sencera del Romanticisme, ent¨¦s com un esclafit t¨°xic de ll¨°brega megalomania, que arras¨¤ definitivament les formes, els matisos i la contenci¨® de la sensibilitat que havien perm¨¦s el sosteniment d¡¯alguna mena d¡¯equilibri en la civilitzaci¨® europea. Un moviment, d¡¯altra banda, que entre l¡¯infatuaci¨®, el naturalisme i l¡¯amor exorbitat a ¡°les coses populars¡± obr¨ª la porta al kitsch, a la denominada cultura de masses i a uns altres fen¨°mens m¨¦s sinistres. Peter Sloterdijk defineix el feixisme com la irrupci¨® del kitsch i el pop en la pol¨ªtica, parafrasejant Walter Benjamin, que consider¨¤ el feixisme com una pol¨ªtica estetitzada (en el sentit m¨¦s banal). Si pensem que l¡¯estetitzaci¨® de la vida era el programa de fons del moviment rom¨¤ntic, haurem de concloure que no els falta ra¨® a tots plegats. ?s dif¨ªcil judicar un fenomen tan divers i fins contradictori com el Romanticisme, que inclou entre els seus precursors il¡¤lustrats radicals com Diderot i Lessing i antiil¡¤lustrats pugna?os com Hammann; igual que tampoc ¨¦s senzill judicar la Il¡¤lustraci¨® (ja Lichtenberg va resumir aix¨ª el segle XVIII: ¡°Un parallamps al damunt d¡¯una guillotina¡±), per¨° tot fa pensar que, en general, el diagn¨°stic de S¨¢ez ¨¦s correcte.

Per¨° hi ha una altra conjectura que fa encara m¨¦s omin¨®s aquest fenomen. La vaig llegir fa poc en l¡¯obsessiu i desesperan?at dietari de Guillem Sim¨®: el Romanticisme ¨¦s, probablement, la darrera gran construcci¨® cultural d¡¯Occident. I ho ¨¦s, sense cap mena de dubte. Com el G¨°tic, el Renaixement, el Barroc o la Il¡¤lustraci¨®, abasta tot Europa (de l¡¯Espanya de Larra a la R¨²ssia de Puixkin) i t¨¦ llarga durada: el denominat postromanticisme o neoromanticisme ¨¦s tan rom¨¤ntic o m¨¦s ¡ªde fet, molt m¨¦s¡ª que el que s¡¯albira als versos de Schiller o de Coleridge. Beethoven, Goya i H?lderlin, s¨ª, i tamb¨¦ Mahler, Gauguin i Nietzsche. Fins i tot les avantguardes no s¨®n m¨¦s que convulsions epigonals del fenomen. I despr¨¦s d¡¯aix¨°, res. El que no n¡¯¨¦s estricta derivaci¨® ¨¦s un pur desori, o una simple fotesa. Com diu Sim¨®, despr¨¦s, ¡°l¡¯home occidental ha anat culturalment de capoll¡±.

Ens agrade o no, el Romanticisme ¨¦s l¡¯¨²ltim gran triomf de la civilitzaci¨® europea. La resta no t¨¦ nom. I tamb¨¦ cal confessar que, si al cap de 200 anys, encara no hem sabut bastir res que tinga cara i ulls i que puga establir-hi, almenys, un m¨ªnim contrapunt decent (no parle ja d¡¯una refutaci¨® o d¡¯una alternativa), la culpa d¡¯aix¨° no deu ser del Romanticisme, sin¨® nostra. Aix¨° el fa encara m¨¦s humiliant, i m¨¦s intolerable.