L¡¯Estat dissuadir¨¤ les demandes massives en la futura norma hipotec¨¤ria de cl¨¤usules s¨°l

El Govern espanyol ultima els termes del reial decret que inclou el procediment perqu¨¨ clients i bancs negoci?n la devoluci¨® de les?cl¨¤usules s¨°l.?L'Executiu central vol evitar que els gaireb¨¦ 1,4 milions afectats recorrin a la just¨ªcia i col¡¤lapsin els jutjats. Per frenar demandes massives dels nous despatxos d'advocats, la norma establir¨¤ que el banc no podr¨¤ ser condemnat a costes si el client rebutja l'oferta del banc i el jutge li ofereix el mateix o menys que el que li donava l'entitat. Si el jutjat li concedeix m¨¦s diners, el banc s¨ª que pagaria les costes. Tamb¨¦ estudien crear una comissi¨® que revisi els acords signats.

El Govern espanyol ha negociat amb les diferents forces pol¨ªtiques els termes del reial decret amb el procediment extrajudicial per reclamar les quantitats cobrades indegudament per les cl¨¤usules s¨°l. El PSOE, entre d'altres, ha descartat que fos un codi de bones pr¨¤ctiques i ha reclamat un sistema obligatori per al banc i voluntari per al client. El termini per arribar a un acord ser¨¤ de tres mesos.

No obstant aix¨°, ning¨² pot assegurar que es pacti passats els tres mesos. Per aix¨°, el reial decret contindr¨¤ forts incentius al consens entre les dues parts. Un d'ells ser¨¤ desincentivar les demandes generalitzades dels nous despatxos creats arran dels casos de les preferents, la sortida a borsa de Bankia i productes abusius.

El banc, lliure de costes

Aix¨ª doncs, la norma vol establir que el banc no pagui als advocats del client quan abans li hagi ofert un bon acord. S'establir¨¤ que no hi haur¨¤ costes per a l'entitat si el client rebutja l'acord bancari i posteriorment, en via judicial, rep el mateix o menys del que se li proposava. Tampoc s'imputaran les costes al client.

Amb aquest sistema, es pret¨¦n que el banc no sigui garrepa a l'hora d'oferir la devoluci¨® del que ha cobrat de m¨¦s perqu¨¨ sap que t¨¦ el risc de perdre en un judici. Les costes no s¨®n pocs diners: en alguns dels casos on han condemnat els bancs, han hagut de pagar uns 3.500 euros pel judici on es declara nul¡¤la la cl¨¤usula i 600 euros m¨¦s aproximadament per l'execuci¨® de sent¨¨ncia.

Al mateix temps, es vol desmuntar el sistema dels despatxos que nom¨¦s cobren de les costes dels bancs. Aquests advocats han de ser conscients que si aconsellen als clients buscar al jutjat una quantia m¨¦s elevada, es poden quedar sense cobrar res si el jutge ofereix el mateix o menys que el banc.

Una altra possibilitat ¨¦s que el client vagi directament al jutjat, per¨° sembla poc aconsellable, ja que sap que en un m¨¤xim de tres mesos tindr¨¤ una proposici¨® del banc sobre la taula. Si li sembla adequat, haur¨¤ acabat el procediment r¨¤pidament i sense costos.

El Govern central tamb¨¦ ha negociat un control de qualitat dels pactes: la creaci¨® d'un comit¨¨ on s'han d'enviar els acords pactats. Hi podria haver representants del Banc d'Espanya, de la Direcci¨® General de Consum i alguna organitzaci¨® privada de consumidors. L'Executiu segueix negociant, conscient que el suport pol¨ªtic li donaria for?a al decret.

La compensaci¨® per les cl¨¤usules s¨°l no tributar¨¤

Els afectats per les cl¨¤usules s¨°l de les hipoteques que rebin una compensaci¨® dels seus bancs ¡ªpels interessos de demora¡ª per haver-los cobrat de m¨¦s no hauran de tributar per aquestes indemnitzacions, segons expliquen fonts governamentals. Aquest gest fiscal als 1,4 milions d'afectats per les cl¨¤usules s¨°l figura en el decret que ultima el Govern de Rajoy, amb el qual pret¨¦n regular un proc¨¦s extrajudicial per resoldre aquests casos.

Els consumidors s¨ª que hauran de tributar a l'IRPF, no obstant aix¨°, per les quantitats que recuperin i que s'havien dedu?t com a despeses en la deducci¨® per adquisici¨® d'habitatge habitual de l'IRPF que va estar vigent fins a l'1 de gener del 2013.

La doctrina fins ara, avalada per una consulta de la Direcci¨® General de Tributs, consistia en el fet que els clients que rebien els imports cobrats de m¨¦s per les cl¨¤usules s¨°l havien de declarar-los a l'IRPF si s'havien beneficiat de la deducci¨® per compra d'habitatge habitual. Tamb¨¦ havien de declarar els interessos de demora que l'entitat banc¨¤ria pagava com a compensaci¨®.