Els cl¨¤ssics, sempre avinents

Aquesta secci¨® no ha deixat mai de mostrar gran admiraci¨® per la tasca que duu a terme l¡¯editorial Adesiara bo i publicant textos grecs i llatins, en edici¨® biling¨¹e, per als lectors catalans dels nostres dies. ¡°Mirabilis!¡±, dir¨ªem en la llengua de Sal¡¤lusti, en la qual, al costat del catal¨¤, ens arriba un dels grans llibres d¡¯Hist¨°ria escrit per un mig historiador rom¨¤ ¡ªperqu¨¨, abans que altra cosa, va ser un trib¨² de la plebs i un soldat¡ª arran de la guerra que Roma va declarar contra Jugurta, rei del n¨²mides africans, entre els anys 111 i 105: si les xifres van en decrescendo, vol dir que parlem d¡¯abans de Crist, encara que, per anar b¨¦, haur¨ªem de comptar els anys a la romana, ab urbe condita.

Sal¡¤lusti, que degu¨¦ aprendre la gran lli?¨® del Tuc¨ªdides historiador, no es limita a narrar uns fets que es van esdevenir ¡ªen aquest cas, abans de la seva naixen?a, l¡¯any 86¡ª, sin¨® que afegeix, disseminats al llarg de la narraci¨® hist¨°rica, observacions sobre l¡¯estat de la Rep¨²blica cap al seu ¨²ltim segle d¡¯exist¨¨ncia, sobre el comportament dels consolats i del Senat, i, en general, sobre les institucions romanes d¡¯aquell per¨ªode: convuls, decadent, de clara transici¨® cap a l¡¯Imperi: Sal¡¤lusti, La guerra contra Jugurta, traducci¨® de Xavier Pati?o (Martorell, Adesiara, 2016).

Ens fa que hi ha alg¨², al cap d¡¯aquesta col¡¤lecci¨®, que no solament sap a bastament quins s¨®n els grans t¨ªtols de les literatures cl¨¤ssiques, sin¨® tamb¨¦ quins poden resultar interessants als lectors catalans d¡¯avui per dues raons: perqu¨¨ s¨®n lleg¨ªvols, i perqu¨¨ emeten una saviesa i una lli?¨® que ens poden resultar, al nostre temps hist¨°ric, d¡¯enorme utilitat. Per aix¨° la contracoberta del llibre inclou una cita b¨ªblica molt avinent en la descripci¨® del llibre que el lector t¨¦ a les mans: ¡°Les lluites intestines pels c¨¤rrecs p¨²blics, el menyspreu del b¨¦ com¨² en favor del profit personal i la des¨ªdia d¡¯alguns senadors [...] ofereixen al rei afric¨¤[JUGURTA] [Jugurta], conscient que a Roma tot est¨¤ en venda, el terreny adobat per reeixir gr¨¤cies al suborn i la compra de pol¨ªtics ¡ªnihil nouum sub sole¡±. Res de nou sota la capa del cel, o sota la llum del sol: Coh¨¨let, 1,9, en traducci¨® llatina.

Jugurta havia usurpat el tron dels n¨²mides un cop eliminats els fills de Micipsa: aix¨° es va fer amb la complicitat del Senat de Roma a causa de la corrupci¨® que hi regnava. Per¨° feia anys que la plebs, el poble, havia aconseguit una certa representaci¨® i poder en els afers de l¡¯Estat; i van ser aquests els qui van obligar Roma a declarar la guerra a Jugurta: tant corrupte ¨¦s qui dona diners d¡¯amagat com aquell que els rep a canvi d¡¯un favor... o d¡¯un assassinat, cosa d¡¯all¨° m¨¦s quotidiana i habitual a la hist¨°ria de Roma. Com que la noblesa romana estava, habitualment, dividida, Gai M¨¤rius va poder ser elegit c¨°nsol i lluitar contra Jugurta fins a l¡¯anorreament de l¡¯impostor i els seus estols.

Igual que va fer en el cas de La conjuraci¨® de Catilina ¡ªque ve a ser com la conjuraci¨® d¡¯Artur Mas contra els senadors espanyols: ¡°Usque tandem Arthurus abutere patientia nostra!¡±¡ª, Sal¡¤lusti va agafar aquell episodi anacr¨°nic i en certa manera menor en la hist¨°ria de Roma perqu¨¨ li fornia ocasi¨® d¡¯analitzar i criticar la responsabilitat de la noblesa romana, venal i covarda, posant de relleu en aquest llibre d¡¯avui el primer triomf important del partit popular, ¨¦s a dir, els representants de la plebs al Senat de Roma. ?s cert que l¡¯autor posa en boca de Gai Memmi i de M¨¤rius discursos que ell no podia haver sentit ni podien haver estat recollits durant la guerra contra els n¨²mides, per¨° aix¨° ho va fer ¡ªi d¡¯aqu¨ª la import¨¤ncia moral d¡¯aquesta m¨ªnima hist¨°ria de Jugurta¡ª per servir una lli?¨® a una classe pol¨ªtica, la dels amos, la dels poderosos de deb¨°, ja submergits en la crisi que portaria a l¡¯assassinat de C¨¨sar i de Cicer¨® i, al capdavall, a l¡¯erecci¨® d¡¯Octavi August ¡ªs¡¯entengui, el seu ascens al poder¡ª com a Celeste Emperador.

Com escriu Xavier Pati?o en un pr¨°leg molt documentat i sincr¨¨tic, no ¨¦s estrany que a Sal¡¤lusti la celebritat li vingu¨¦s de moralistes com ara S¨¨neca; que fos llegit durant tota l¡¯edat mitjana, i que el Renaixement el recuper¨¦s ¡ªigual com va restaurar aquesta mena de lli?ons¡ª en la persona dels primers humanistes-pol¨ªtics, com ara Coluccio Salutati o Leonardo Bruni, florentins. ?s del segle XV la primera traducci¨® d¡¯aquest llibre a la llengua catalana.

M¨¦s tard ¡ªho dic per als bibli¨°fils¡ª la impremta d¡¯Ibarra va editar-lo el 1772, juntament amb La conjuraci¨®, en una impressi¨® que assenyala, diuen, el zenit de la tipografia a la pen¨ªnsula. Costa cap a 20.000 eurells, si es troba; la nostra versi¨® d¡¯avui ¨¦s a l¡¯abast de tothom.