La suposada ¡®al¡¤l¨¨rgia¡¯ al wi-fi, a judici

Al¡¤l¨¨rgia?al wi-fi ¨¦s una expressi¨® col¡¤loquial per a l'anomenada electrohipersensibilitat, amb les sigles EHS, la presumpta intoler¨¤ncia a les ones electromagn¨¨tiques de les connexions sense fils i altres aparells. La q¨¹esti¨® encara s'ha de matisar m¨¦s, perqu¨¨ ni tan sols hi ha acord en el fet que aquesta al¡¤l¨¨rgia?existeixi, que aquestes ones produeixin aquest efecte. La gran majoria de la comunitat cient¨ªfica, l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut i el comit¨¨ d'experts de la UE ho neguen, diuen que no est¨¤ provat. Ho tracten directament com una enganyifa. Per contra, alguns cient¨ªfics creuen que no ¨¦s aix¨ª i han anat recollint una creixent documentaci¨®, tot i que ha estat menyspreada per la resta dels seus col¡¤legues. ?s un assumpte que genera una gran hostilitat m¨²tua. El que ¨¦s indubtable ¨¦s que hi ha gent a qui li passa alguna cosa, pateix s¨ªmptomes que alguns metges atribueixen a aquesta ra¨® i ¨Cla realitat ¨¦s aquesta¨C acaba arribant als tribunals. Com aquest dijous al mat¨ª, al jutjat social n¨²mero 1 de Lleida, on Rosa C.T., una funcion¨¤ria administrativa de la Generalitat sol¡¤licita una pensi¨® per incapacitat permanent, despr¨¦s de tres anys de baixa. La Seguretat Social, que ja va guanyar un primer judici, s'oposa a la seva reclamaci¨®.

La sala ¨¦s buida, nom¨¦s hi ha dos familiars i un conegut, per¨° ¨¦s un cas amb m¨¦s transcend¨¨ncia del que sembla. Ja hi va haver una sent¨¨ncia l'any passat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Madrid que, per primera vegada a Espanya, va recon¨¨ixer una incapacitat total per electrosensibilitat a un treballador d'una empresa de telecomunicacions. Aquest ¨¦s el segon cas, que porta el mateix advocat, Jaume Cort¨¦s, del Col¡¤lectiu Ronda, i una nova sent¨¨ncia refor?aria les raons d'aquests afectats. I tamb¨¦ faria que gaireb¨¦ tota la comunitat cient¨ªfica pos¨¦s el crit al cel.

A Lleida la interessada no ¨¦s al judici perqu¨¨, segons assegura el seu marit, es trobaria malament de seguida en aquest lloc ple de wi-fi: ¡°Mal de cap, sensaci¨® d'ofec, confusi¨® mental i dificultat per concentrar-se, boca seca, fatiga¡­¡±. A m¨¦s, viu el judici amb molt de nerviosisme. Fa sis anys que est¨¤ amb aix¨°. ¡°Tot va comen?ar el 2011, quan va canviar d'oficina i va comen?ar a trobar-se malament, sense saber per qu¨¨¡±, explica. La Rosa al¡¤lega que no pot ni agafar l'autob¨²s, ja que tamb¨¦ t¨¦ wi-fi, ni entrar gaireb¨¦ enlloc i ha acabat dormint al menjador, el lloc m¨¦s a?llat de la casa.¡°Vaig buscar pis amb ella, gaireb¨¦ utilitzant-la com un sensor, veient si es trobava malament o no, perqu¨¨ n'hi ha prou que hi arribi el wi-fi del ve¨ª¡±, comenta el seu marit.

La Generalitat ho ha fet de tot per ajudar la treballadora, admet el seu advocat. Fent reformes, canviant-la de lloc, per¨° no hi ha manera. ¡°Fora d'¨¤rees amb ones est¨¤ b¨¦, aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨®, per la ra¨® que sigui. Per fer un estudi bo necessites molts diners i els afectats s¨®n quatre, a ning¨² li interessa. Jo nom¨¦s demano que almenys els entenguin i els reconeguin la incapacitat¡±, resumeix Cort¨¦s. "Fa anys l'amiant no era dolent, fins que despr¨¦s d'unes d¨¨cades va comen?ar a morir gent".

El metge li deia a aquesta dona que no li passava res i, al final, que patia ansietat, la conclusi¨® m¨¦s habitual en aquests casos, que sovint acaben derivats a psic¨°legs i psiquiatres. ?s una cosa que desespera els interessats, perqu¨¨ se senten incompresos, com si s'ho inventessin o, en el m¨®n laboral, com si nom¨¦s volguessin la baixa. El m¨®n cient¨ªfic no dissimula la seva incomprensi¨®, fins i tot encara que reconeguin el drama hum¨¤. ¡°Cal dir les coses clarament: tots els estudis ben fets, que s¨®n els que valen, coincideixen que la probabilitat d'efectes adversos ¨¦s molt petita¡±, afirma Francisco Vargas, metge epidemiol¨°gic i director cient¨ªfic del Comit¨¨ Cient¨ªfic Assessor en Radiofreq¨¹¨¨ncies i Salut (CCARS), entitat de refer¨¨ncia en assessorament sobre els possibles efectes de les radiofreq¨¹¨¨ncies en la salut. El Ministeri de Sanitat ha concl¨°s que l'exposici¨® a ones per sota dels nivells establerts ¡°encara que pogu¨¦s induir alguna resposta biol¨°gica en condicions experimentals, no est¨¤ demostrat que pugui implicar efectes nocius per a la salut¡±.

Vargas opina que la primera sent¨¨ncia espanyola de l'any passat est¨¤ ¡°molt mal fonamentada¡± i que el jutge ¡°no es va molestar a investigar gaire¡±. En aquella ocasi¨® el reclamant tenia un informe d'un especialista de l'hospital de Guadalajara. Vargas creu que una nova sent¨¨ncia en aquesta l¨ªnia a Lleida ¡°seria un gran error, un frac¨¤s del coneixement cient¨ªfic i de la capacitat de valorar proves¡±, ja que a partir d'ara n'hi podria haver prou amb el fet que qualsevol expert present¨¦s un informe favorable. Corrobora que, per la seva experi¨¨ncia, en molts casos l'origen dels s¨ªmptomes ¨¦s un trastorn psicol¨°gic, de vegades diagnosticat.

Julio Carmona, de la Plataforma Contra la Contaminaci¨® Electromagn¨¨tica (PECCEM), creada el 2009 i que inclou associacions d'afectats, considera que, com a m¨ªnim, ¡°amb el coneixement actual caldria aplicar el principi de precauci¨®¡± davant del risc de futurs casos per una exposici¨® durant anys que ara ¨¦s impossible de comprovar. Sense dades oficials, Carmona cita l'estimaci¨® de la Societat Espanyola de la S¨ªndrome de Sensibilitat Central (SESSEC), creada recentment per experts que defensen l'electrosensibilitat: calcula, prenent com a refer¨¨ncia estudis d'altres pa?sos, que la prevalen?a a Espanya arribaria a ser d'un 5% de la poblaci¨®. Dades que per a Vargas s¨®n absurdes, no tenen cap validesa i s¨®n simples extrapolacions sense base cient¨ªfica.

Des d'aquesta plataforma recorden que el Parlament Europeu i l'Ag¨¨ncia Europea de Medi Ambient ja s'han expressat a favor de prendre precaucions amb m¨°bils i wi-fi i esgrimeixen m¨¦s d'una vintena de manifestos de cient¨ªfics que criden l'atenci¨® sobre l'assumpte a contracorrent. L'¨²ltim a Brussel¡¤les, el 2015, amb 120 experts.Tamb¨¦ impulsen una iniciativa ciutadana europea per demanar una reglamentaci¨® proteccionista en aquest camp, que a Espanya han signat docents de les universitats d'Alcal¨¢ de Henares, l'Aut¨°noma i la Pompeu Fabra de Barcelona, Polit¨¨cnica de Catalunya i de Madrid, Sevilla, Saragossa, Val¨¨ncia i Reus. Per¨° per a la resta de la comunitat cient¨ªfica no tenen rellev¨¤ncia. Antonio Hernando, prestigi¨®s catedr¨¤tic de la Complutense, director de l'Institut de Magnetisme Aplicat i membre de la Reial Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies, sentencia: ¡°Jo em fio de qui em fio, no val qualsevol experiment i hi ha organismes molt respectats reconeguts per tothom, que s¨®n els que compten¡±.

Naturalment, tots els experts coincideixen que cal seguir investigant, sobretot per verificar els efectes a llarg termini, que encara no es poden saber. Difereixen en el que s'ha de fer fins llavors: esperar perqu¨¨ no hi ha res que motivi l'alarma o comen?ar a prendre mesures. ?ngeles Trillo, investigadora de Bioelectromagnetisme a l'Hospital Ram¨®n y Cajal de Madrid, va participar en el primer estudi de la UE sobre els efectes dels m¨°bils en c¨¨l¡¤lules a?llades, anomenat Reflex, el 2004. "Va ser molt criticat, per¨° ara els nous multiprojectes de la Uni¨® Europea l'estan confirmant en part. El risc del m¨°bil ¨¦s molt relatiu i petit, per¨° a llarg termini no se sap, ha de passar temps i que hi hagi m¨¦s estudis", explica. Pel que fa a l'electrosensibilitat, assenyala que generalment qui pateix aquests s¨ªmptomes "sol presentar sensibilitat m¨²ltiple a altres agents qu¨ªmics". Afirma que cada vegada hi ha m¨¦s casos, per¨° no se sap a quins metges dirigir-los.

Carmen Valls, doctora de Medicina Interna i Endocrinologia, ha participat en aquests congressos que donen l'alarma sobre la q¨¹esti¨®, i ha declarat aquest dijous a Lleida com a perit de l'advocat de l'afectada. Davant la jutgessa i l'advocat de la Seguretat Social ha afirmat que la pacient pateix ¡°electrosensibilitat severa¡±, que no pot treballar "enlloc" i aporta una prova, ¡°nova a Espanya¡±, un estudi que mostra com la seva hormona del son, la melatonina, s'altera amb les ones electromagn¨¨tiques. Valls creu que ja seria un primer pas que el Ministeri de Sanitat s'interessi per l'electrosensibilitat i convoqui un comit¨¨ d'experts, com va fer per a la sensibilitat qu¨ªmica m¨²ltiple (SQM) el 2011.

Un argument molt utilitzat pels afectats ¨¦s el dels interessos que tindrien les grans companyies de telecomunicacions a amagar el problema. Sense caure en teories de la conspiraci¨®, l'experi¨¨ncia de Bernardo Hern¨¢ndez Bataller, jurista i membre del Comit¨¨ Econ¨°mic i Social Europeu (CESE) que va intentar aprovar en aquest f¨°rum un dictamen sobre l'electrosensibilitat, ¨¦s que ¡°hi ha grans pressions¡±. L'informe no va ser aprovat per l'oposici¨® d'un expert brit¨¤nic. Despr¨¦s va sortir a la llum que era assessor de companyies el¨¨ctriques. Les associacions d'afectats ho van denunciar davant del Defensor del Poble europeu, que els acaba de donar la ra¨®. ?s un assumpte complex. El judici a Lleida dura mitja hora. Queda vist per a sent¨¨ncia.