La torre Agbar, una icona amb mala sort

Com a torre ic¨°nica d¡¯una gran corporaci¨® no va funcionar. Com a producte immobiliari ¨¦s tan especial que li costa vendre el seu atractiu. Els qui hi han treballat diuen que ¨¦s poc pr¨¤ctica. Donar-li un ¨²s diferent del d¡¯oficines costaria una dinerada. I quan va haver-hi alg¨² disposat a fer-ho, es va cansar per les traves que posava l¡¯Ajuntament. ?s en una ubicaci¨® privilegiada: la pla?a de les Gl¨°ries, que fa anys que est¨¤ en obres i ¨¦s la porta el cotitzat districte 22@. Alguns arquitectes retreuen que en el seu disseny no es va tenir en compte el seu encaix en la ciutat; altres diuen que ¨¦s un nyap. Dotze anys despr¨¦s de la seva inauguraci¨®, el 2005, la torre Agbar torna a ser al centre d¡¯una pol¨¨mica que l¡¯assenyala com a icona amb mala sort. Ni tan sols popularment se la coneix amb un renom. ?s la torre Agbar.

Inaugurada pel rei Joan Carles I el 2005, la torre va ser un enc¨¤rrec d¡¯Aig¨¹es de Barcelona (Agbar) a l¡¯arquitecte estrella franc¨¨s Jean Nouvel, que va treballar amb el despatx B720, de Ferm¨ªn V¨¢zquez, com a soci. La va construir Layetana i va costar 130 milions. Cil¨ªndric, l¡¯edifici t¨¦ 34 plantes en 145 metres que el situen com el tercer m¨¦s alt de la ciutat, despr¨¦s de la torre Mapfre i l¡¯hotel Arts. La seva doble pell l¡¯a?lla del fred i la calor i s¡¯il¡¤lumina cada nit, la qual cosa el converteix en una icona, agradi o no. Relacionat r¨¤pidament amb un s¨ªmbol f¨¤l¡¤lic pels barcelonins, Nouvel va maldar per explicar que s¡¯inspirava en els pinacles de Montserrat.

En instal¡¤lar-s¡¯hi, la companyia d¡¯aig¨¹es no el va omplir i va posar en lloguer 10.000 metres quadrats d¡¯oficines. Dos anys despr¨¦s, nom¨¦s havia captat dos inquilins (el diari gratu?t ADN i Bull) i durant anys va tenir plantes buides. Fonts coneixedores del mercat terciari a la ciutat expliquen que la dificultat per atreure ve?ns radicava en qu¨¨ cap companyia volia establir la seva seu a casa d¡¯un altre, perqu¨¨ all¨° era la torre d¡¯Agbar. ¡°La imatge de marca era massa potent¡±, assegura un coneixedor del que va passar. Agbar va comen?ar el 2015 la mudan?a a un altre edifici d¡¯autor: aquesta vegada Arata Isozaki, l¡¯art¨ªfex del Palau Sant Jordi.

Els qui han treballat a la torre Agbar expliquen, resumint i sense donar el seu nom, que ¨¦s un ¡°edifici guai, per¨° poc pr¨¤ctic¡±. ¡°T¨¦ la particularitat que l¡¯ascensor i els serveis s¨®n enmig de les plantes, que s¨®n com un d¨°nut. No veus els companys¡±. ¡°Hi ha molta llum, per¨° de vegades massa. Quan et toca el sol t¡¯enlluerna i no pots tancar les persianes. I no t¨¦ vistes perqu¨¨ les finestres s¨®n petites¡±. ¡°Hi havia endolls pertot arreu i va haver-hi episodis de lipoatrofia¡±, una malaltia que implica p¨¨rdua de part del teixit gras de les cames i afecta sobretot les dones.

El deg¨¤ dels arquitectes de Barcelona, Llu¨ªs Comer¨®n, subratlla que la torre ¡°¨¦s producte i s¨ªmbol d¡¯un determinat moment d¡¯euf¨°ria econ¨°mica i bombolla immobili¨¤ria, quan era freq¨¹ent que les empreses volguessin tenir edificis ic¨°nics¡±. ¡°Aquesta iconicitat era un factor prioritari i probablement ¨¦s el que ha posat la torre en q¨¹esti¨®, donar molta import¨¤ncia a la imatge, perqu¨¨ a Barcelona ¨¦s el conjunt el que construeix la ciutat, la qual cosa aporta qualitat¡±, opina Comer¨®n, que apunta que ¡°en termes arquitect¨°nics estava b¨¦, ¨¦s una pe?a interessant¡±, per¨° ¡°no es va resoldre b¨¦ la seva integraci¨® a la ciutat¡±.

El regidor d¡¯Arquitectura de l¡¯Ajuntament, Daniel M¨°dol, autor de la c¨¨lebre comparaci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia amb ¡°una mona de Pasqua gegant¡±, no defrauda en la seva valoraci¨®: ¡°L¡¯¨²nic valor ic¨°nic que t¨¦ ¨¦s com a llum, ni arquitect¨°nic ni urb¨¤¡±. ¡°L¡¯arquitectura de mala qualitat t¨¦ poc recorregut i ¨¦s dif¨ªcil de transformar¡±, afegeix.

Un mirador

La directora de la consultora Aguirre Newman a Barcelona, Anna Gener creu que ¡°un edifici tan ic¨°nic i emblem¨¤tic hauria de destinar-se a un mix d¡¯usos que explot¨¦s tot el que pot donar de si per obrir-lo a la ciutat¡±. Suggereix que s¡¯habiliti un mirador ¨Cja atreu molts turistes i t¨¦ una visi¨® privilegiada de la Sagrada Fam¨ªlia¨C, sales per a reunions, un parell de restaurants¡­ ¡°Que no sigui un edifici tancat al qual no tinguis acc¨¦s tret que hi treballis¡±, comenta.

Els experts del sector creuen que despr¨¦s de l¡¯operaci¨® fallida d¡¯Emin perqu¨¨ fos un hotel de la cadena Hyatt, Merlin l¡¯ha comprat sabent que els productes terciaris amb molts metres escassegen a Barcelona. ¡°Per¨° no s¡¯omplir¨¤ de seguida¡±, avisen. El seu nou amo haur¨¤ de bregar, a m¨¦s, amb la neteja de la fa?ana: 60.000 vidres de 120 per 30 cent¨ªmetres. Abans d¡¯inaugurar-la, el 2005, els seus propietaris explicaven que destinarien un equip de sis persones a temps complet per netejar-les. Una per una. Quatre passades l¡¯any i dues m¨¦s a les zones que acumulen m¨¦s brut¨ªcia.