Sol a la Casa Mil¨¤

Estores enrotllades, matalassos doblegats sobre els llits, quadres retirats de les parets per poder-les pintar, parquet recentment polit i envernissat, mobles encerats i llums desmuntats per retirar-ne la pols. Sembla que els amos de la casa estiguin immersos en una profunda neteja de dissabte i que en qualsevol moment s¡¯hi pugui presentar Roser Segimon, la senyora de la casa, i amb el geni que la caracteritzava ¨Cella que al cap de pocs mesos de morir el seu marit Pere Mil¨¤ va fer canviar tots els mobles que havia creat Antoni Gaud¨ª per al seu habitatge de 1.500 metres quadrats de la Pedrera, a m¨¦s de la rica decoraci¨® dels sostres¨C, impedir que trepitgem el terra acabat de fregar.

Durant una setmana a l¡¯any, els milers de turistes i les seves c¨¤meres fotogr¨¤fiques que visiten la Casa Mil¨¤, coneguda popularment com la Pedrera, edifici c¨¨ntric i ic¨°nic del passeig de Gr¨¤cia deixen pas a gaireb¨¦ un centenar d¡¯operaris: fusters, pintors, lampistes, electricistes i restauradors, que revisen tots i cadascun dels racons d¡¯aquest edifici perqu¨¨ sempre estigui a punt i el seu desgast sigui m¨ªnim. No n¡¯hi ha per menys. L¡¯any passat, m¨¦s d¡¯1,2 milions de persones van visitar l¡¯¨²ltima obra civil de Gaud¨ª; 914.000 per veure i rec¨®rrer l¡¯edifici i 300.000 per participar en les nombroses activitats que programa la Fundaci¨® Catalunya-La Pedrera, la seva propiet¨¤ria; unes xifres que representen un 4,2% m¨¦s que el 2015 i tot un r¨¨cord des que l¡¯edifici es va obrir al p¨²blic el 1987.

100.000 euros cada any

Els responsables de l¡¯edifici han comprovat que la setmana de menys aflu¨¨ncia de visitants ¨¦s la que segueix al final de Nadal. Per aix¨°, des de dilluns passat i fins dem¨¤ les portes d¡¯aquest edifici han estat tancades. Aquest any, a m¨¦s dels treballs de revisi¨® anuals s¡¯han realitzat altres treballs excepcionals com el canvi de les torres de refrigeraci¨® situades a la terrassa de l¡¯edifici, la substituci¨® de la il¡¤luminaci¨® de l¡¯Espai Gaud¨ª que ara ser¨¤ intel¡¤ligent i m¨¦s eficient energ¨¨ticament i s¡¯han reformat radicalment les taquilles d¡¯acc¨¦s, amb la intenci¨® de guanyar efic¨¤cia en la recepci¨® de visitants i evitar cues al carrer Proven?a. Per aix¨°, els treballs d¡¯aquesta ¡°setmana t¨¨cnica¡±, que solen tenir un cost cada any d¡¯uns 100.000 euros, ascendiran a 545.000.

Et sents un privilegiat quan passeges sol per aquest edifici enorme, sense haver d¡¯esquivar grups de turistes o visitants. Passejar per la terrassa solit¨¤ria on un parell d¡¯operaris amb bata blanca reparen el trencad¨ªs de cer¨¤mica blanca que per l¡¯efecte de pas dels visitants es pot acabar desprenent; veure com una part de la torre de refrigeraci¨® ja est¨¤ preparada perqu¨¨ a primera hora d¡¯aquest diumenge un cami¨® ploma, situat al carrer Proven?a, l¡¯elevi per sobre de l¡¯edifici i se l¡¯emporti, operaci¨® que es repetir¨¤, al rev¨¦s, diumenge que ve, quan s¡¯instal¡¤li la nova torre d¡¯¨²ltima generaci¨®. Tampoc est¨¤ malament poder rec¨®rrer les golfes de l¡¯edifici, amb les seves costelles de ma¨® nues, mentre els electricistes fan els ¨²ltims tocs a les noves llums de l¡¯Espai Gaud¨ª que des de fa vint anys explica les claus arquitect¨°niques del genial Gaud¨ª en un dels seus espais m¨¦s org¨¤nics de l¡¯edifici. Impressiona pujar en un dels enormes ascensors amb caixa de fusta, en els quals les portes, per descomptat, s¡¯obren manualment, o baixar per una de les escales de servei, malgrat que, als nostres ulls, semblen d¡¯aut¨¨ntic luxe per la quantitat de detalls que deixen veure l¡¯empremta de l¡¯arquitecte.

Als dos patis d¡¯acc¨¦s als habitatges ¨¦s possible assistir en directe a l¡¯acurat treball, tot i que s¨®n en una enorme grua, dels restauradors que repassen els efectes de l¡¯aigua de pluja en les delicades pintures murals que Aleix Clap¨¦s va crear en parets i sostres.

La posada a punt d¡¯aquest edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984 ¨¦s total: s¡¯han encerat els passamans de fusta de les escales i amb cotons s¡¯han repassat tots els ferros forjats de baranes i balcons per evitar que la pols acumulada aporti humitat i els alteri. A l¡¯entrada de passeig de Gr¨¤cia, els operaris canvien algunes lloses del paviment de marbre que s¡¯han trencat en l¡¯¨²ltim any. S¨®n els ¨²nics que no escapen dels turistes que aprofiten l¡¯oportunitat que els donen les portes obertes per fer fotografies des del carrer.

Com no podia ser menys, els n¨²meros en aquest transatl¨¤ntic s¨®n enormes. El pressupost de la Fundaci¨® Catalunya-La Pedrera per al 2017 ¨¦s de 30 milions d¡¯euros dels quals 20 es generen amb recursos propis pel lloguer d¡¯espais, la filmaci¨® d¡¯anuncis i, sobretot, per l¡¯adquisici¨® d¡¯entrades dels visitants. Per¨° engegar-lo i fer que funcioni tamb¨¦ t¨¦ un cost alt: uns 4,5 milions a l¡¯any.

¡°Tenim la sort de disposar d¡¯un edifici com la Pedrera que crea una quantitat molt elevada de recursos, per¨° dediquem m¨¦s del que genera a preservar el patrimoni cultural, el natural i especialment al desenvolupament d¡¯importants programes socials. Som m¨¦s que una fa?ana¡±, reivindica Marta Lacambra, directora general de la Fundaci¨® que insisteix que s¡¯ha de parlar del ¡°contingut tant com del continent¡±. Lacambra explica, amb gran passi¨®, totes i cadascuna de les tasques que s¡¯han desenvolupat al llarg de la setmana, i com es van planificant al llarg de l¡¯any per executar-les de manera controlada en uns dies. ¡°El diumenge, entra una brigada brutal de neteja que ho repassa absolutament tot per, com per art de m¨¤gia, el dilluns poder obrir com si no hagu¨¦s passat res¡±, conclou.