Trillo cau, Rajoy segueix aqu¨ª

Del grup de dirigents del PP que van protagonitzar la batalla contra l¡¯Estatut d¡¯autonomia de Catalunya del 2006 nom¨¦s queden en primer pla Mariano Rajoy i Soraya S¨¢ez de Santamar¨ªa. La caiguda en desgr¨¤cia de Federico Trillo, que quan era diputat va presentar davant el Tribunal Constitucional el recurs del PP contra l¡¯Estatut, arriba anys despr¨¦s que altres dels seus companys de partit que van dirigir l¡¯operaci¨® perdessin el seu protagonisme pol¨ªtic. No ¨¦s que els altres estiguin mal col¡¤locats, no. Per¨° han quedat al marge. ?ngel Acebes, per exemple, era el secretari general del PP durant tota l¡¯etapa d¡¯elaboraci¨® del projecte estatutari, entre el 2004 i el 2008, i el que donava les ordres als seus diputats catalans, encap?alats per Josep Piqu¨¦. Despr¨¦s de la seva desastrosa gesti¨® com a ministre de l¡¯Interior del postatemptat d¡¯Atocha del 2004, Acebes va travessar una d¡¯aquestes portes girat¨°ries que porten del Govern al conglomerat de les grans empreses el¨¨ctriques i financeres. Javier Arenas i Esteban Gonz¨¢lez Pons, que en aquella ¨¨poca eren dels m¨¦s actius debel¡¤ladors del catalanisme com l¡¯enemic interior d¡¯Espanya, ja estan fora del focus pol¨ªtic, el primer confinat a la seva Andalusia natal i el segon com a eurodiputat a Estrasburg.

Trillo va complir al PP durant un llarg per¨ªode la funci¨® que podria descriure¡¯s com la d¡¯especialista en tribunals. El periodista Antonio Franco va descriure la setmana passada amb finor magistral les habilitats de Trillo no com a jurista, que aix¨° comptava relativament poc per als seus objectius, sin¨® com a expert a obtenir dels tribunals el que li interessava al partit en cada cas. Que les dilig¨¨ncies judicials s¡¯eternitzin quan aix¨ª conv¨¦, que s¡¯arribi com sigui fins als terminis de prescripci¨®, que s¡¯extravi?n o traspaperin documents, que les retractacions segueixin a les confessions, que s¡¯anul¡¤lin proves comprometedores, etc¨¨tera. O aconseguir que el cas que preocupa vagi a les mans d¡¯aquest jutge i no d¡¯un altre. Que a tal jutge l¡¯inhabilitin. O, com va passar en el cas de l¡¯Estat de Catalunya, que la preceptiva renovaci¨® del Tribunal Constitucional s¡¯encalli i es posposi fins que al PP li convingui i pugui assegurar-se una composici¨® favorable als seus interessos. Tot legal, per descomptat. Trillo era l¡¯encarregat d¡¯aix¨°, que tot sigui legal, per descomptat.

Rajoy i S¨¢ez de Santamar¨ªa breguen des del 2012 amb els resultats a Catalunya d¡¯aquesta pol¨ªtica. Rajoy era el president del partit. L¡¯avui vicepresidenta del Govern ocupava entre el 2004 i el 2008 la secretaria de pol¨ªtica auton¨°mica i local de la direcci¨® del PP i com a diputada al Congr¨¦s va ser ponent en l¡¯onada de reformes dels estatuts d¡¯autonomia que va comen?ar amb el de Catalunya. Aquella batalla contra l¡¯estat catal¨¤ del 2006 la van lliurar Rajoy i S¨¢ez de Santamar¨ªa des de l¡¯oposici¨® i, en realitat, era sobretot un objectiu t¨¤ctic d¡¯un disseny estrat¨¨gic general el prop¨°sit del qual era presentar el partit socialista i el president Rodr¨ªguez Zapatero com a ostatges incauts del nacionalisme catal¨¤ i, per tant, defensors poc fiables de la naci¨® espanyola. Els va sortir molt b¨¦. La forma en qu¨¨ el govern de Rodr¨ªguez Zapatero va afrontar la crisi econ¨°mica a partir del 2008 va enfonsar el PSOE a les urnes el 2011, per¨° el plus de vots que li va donar al PP la majoria absoluta a les Corts venia de l¡¯altra via d¡¯aigua: la produ?da per la fallida del seu cr¨¨dit com a partit nacional espanyol davant un segment de l¡¯electorat que oscil¡¤la entre el PSOE i el PP, en particular al centre i al sud d¡¯Espanya. Despr¨¦s de presentar el catalanisme com l¡¯enemic interior, el PP va aconseguir que una part de l¡¯electorat el consider¨¦s el partit nacional espanyol per excel¡¤l¨¨ncia.

L¡¯hegemonia en el bloc catalanista, fins llavors dirigit pels autonomistes, aconseguida pels independentistes a partir de 2010-2012, va ser presentada pel PP no com el resultat catastr¨°fic de la seva pol¨ªtica, sin¨® com una confirmaci¨® dels seus arguments, la justificaci¨® a posteriori de les seves pors, de la seva desconfian?a cap al que solen denominar deslleialtat cong¨¨nita dels nacionalistes.

Ara, tanmateix, Rajoy i S¨¢ez de Santamar¨ªa no s¨®n a l¡¯oposici¨®, sin¨® al Govern i es troben que el president de la Generalitat no vol anar a una reuni¨® de presidents de comunitats aut¨°nomes. No hi ha confian?a. Ja no creuen en el model constitucional. Encara que Rajoy hagi deixat caure Trillo, ell i la seva vicepresidenta segueixen aqu¨ª. I practiquen la mateixa pol¨ªtica.