La Barcelona que s¡¯allunya de l¡¯estereotip

Vidres enfora: Barcelona. I vidres endins: Barcelona. Com si fos un joc, la di¨¤fana quarta planta renovada del Museu Etnol¨°gic a la muntanya de Montju?c ha esdevingut un espai de reflexi¨® sobre qu¨¨ ¨¦s la capital catalana, qu¨¨ representa i qu¨¨ l'ha fet i la fa una ciutat viva. Sense una sola concessi¨® a la imatge m¨¦s estereotipada de Barcelona, aquella que retenen a la retina els turistes que la visiten i que, a for?a de ser el que m¨¦s ven, acaba conformant l'ideari dels barcelonins mateixos per simple contagi. Es tracta d'una exposici¨® sobre la ciutat que fuig del discurs habitual, el de l'espai p¨²blic, el m¨¦s freq¨¹ent quan s¨®n arquitectes o urbanistes els que les organitzen. Les cares de Barcelona ¨¦s una visi¨® antropol¨°gica urbana que tamb¨¦ ser¨¤ un conglomerat d'experi¨¨ncies que s'aniran sumant. Una Barcelona conceptual pensada per l'antrop¨°leg i escriptor Adri¨¤ Pujol: ¡°Quan m'ho van proposar, el primer impuls va ser dir que no perqu¨¨ era evident el risc de muntar una oficina tur¨ªstica¡±. El resultat m¨¦s aviat se situa als ant¨ªpodes. Un carro ple de tubs de ferro i ferralla ¨Cdels que empenyen cada dia desenes d'immigrants¨C, un top manta ple d'ulleres i una bici del Bicing?s¨®n tres dels elements de la mostra que casen a la perfecci¨® amb el dia a dia de la ciutat per¨° s'allunyen de la imatge que es ¡°ven¡±.

El primer que sorpr¨¨n ¨¦s l'entrada: una gran pantalla que reflecteix el moviment de la ciutat i, sobretot, el soroll i cert caos. ¡°Tampoc va ser f¨¤cil fer el v¨ªdeo perqu¨¨ la primera proposta que ens van fer era la t¨ªpica visi¨® tur¨ªstica d'una ciutat en la qual nom¨¦s hi havia edificis i vistes, sense persones. Podia ser perfectament promocional¡±, explica Pujol. Hi ha codis comuns a totes les ciutats ¡ªun sem¨¤for, el senyal llumin¨®s d'una farm¨¤cia ¡ª perqu¨¨ hi viu la majoria de la poblaci¨® del m¨®n: un 80%.

Els r¨¨tols i la cartelleria de tot tipus ¨Cpublicitat, reivindicacions, campanyes municipals com la de Barcelona, posa't maca¨C?ocupen una paret sencera: ¡°?s la ciutat llegida com un text. S'han fet estudis que demostren que en un sol dia si se sumen tots els missatges que s¨®n al carrer, aix¨° equival a un text de cinc p¨¤gines. De fet, s'ha comprovat que els nens que viuen en un medi urb¨¤ aprenen a llegir abans¡±, afegeix el comissari.

A difer¨¨ncia d'altres exposicions, no hi ha un recorregut establert. De fet, la configuraci¨® de l'espai convida a un cert desordre.

Barcelona ¨¦s una de les ciutats estudiades internacionalment com un model de bon funcionament, i un altre dels espais reflecteix tot tipus de cartelleria ¨Cde tots els temps, des d'algun ban del 1961¨C sobre la regulaci¨®. Dedica tamb¨¦ un gener¨®s espai a les expressions de protesta ¨Cno se n'ha deslliurat cap alcalde¨C i posa el focus en el turisme i tot el que comporta amb una mena de bodeg¨® d'all¨° m¨¦s kitsch de la seva simbologia. De tots els temps, perqu¨¨ en una de les taules destaca, per exemple, una figureta d'una hostessa de congressos de l'Exposici¨® Universal del 1929, que podria confondre's amb una agent de la Gu¨¤rdia Civil.

La reflexi¨® m¨¦s personal del que ¨¦s Barcelona la donen 28 ciutadans. Els seus testimonis es poden escoltar i veure en altres enregistraments. Com ¨¦s l¨°gic, hi ha de tot. Un dels que m¨¦s destaca ¨¦s el d'un barcelon¨ª ¨Cque actualment viu en un alberg per haver-se quedat sense feina i sense recursos¨C que, malgrat la seva dif¨ªcil situaci¨®, diu que Barcelona ¡°¨¦s la meva vida¡±.

Bona part dels documents i objectes que conformen la mostra han sortit dels fons de l'Etnol¨°gic. De la sala que ocupa l'exposici¨® han desaparegut les vitrines originals, del 1973, de totes les parets: ¡°No tenien sentit, hipotecaven qualsevol intervenci¨® i la soluci¨® per la qual hem optat, ¨¦s, com tot el museu, austera¡±, subratlla el director del centre, Josep Forn¨¦s. Adequar l'espai ha suposat una inversi¨® de 115.000 euros i muntar l'exposici¨®, 95.000.

La particularitat de Les cares de Barcelona ¨¦s que no t¨¦ una data establerta de caducitat perqu¨¨ als continguts que ara t¨¦ se n'hi sumaran d'altres. Alguns en forma d'activitats, com una trobada de bloguers que tracten sobre la ciutat, l'organitzaci¨® d'itineraris antropol¨°gics i di¨¤legs. Ho resumeix Oriol Pascual, encarregat d'aquestes activitats: ¡°M¨¦s que una exposici¨® com les habituals ¨¦s un work in progress¡±.