Trump retira els Estats Units del tractat comercial amb el Pac¨ªfic

Les primeres mesures tangibles arriben despr¨¦s d'un cap de setmana ca¨°tic, en el qual la Casa Blanca es va embarcar en una batalla amb els mitjans de comunicaci¨® i va divulgar a consci¨¨ncia dades falses sobre la xifra d'assistents en la jornada inaugural, divendres passat.

"El que acabem de fer ¨¦s una gran cosa per al treballador americ¨¤", va dir el president mentre signava el document sobre la retirada del TPP o Associaci¨® Transpac¨ªfica, al despatx oval de la Casa Blanca.

En la mateixa sessi¨®, va signar una altra ordre que congela les noves contractacions en l'administraci¨® federal, excepte a les forces armades, i una altra que retalla ajudes a organitzacions no governamentals que promouen o financen la informaci¨® o l'acc¨¦s a avortaments a l'estranger. Les ordres executives s¨®n una manera r¨¤pida de marcar l'agenda sense la necessitat de passar pel Congr¨¦s.

La limitaci¨® de fons per les oneg¨¦s a l'estranger, l'anomenada Pol¨ªtica de Ciutat de M¨¨xic, ¨¦s una decisi¨® que des dels anys vuitanta adopten tots els nous presidents republicans, i despr¨¦s revoquen els dem¨°crates. En el cas de Trump, que en el passat es va pronunciar a favor del dret a l'avortament, ¨¦s un senyal als sectors m¨¦s conservadors del seu partit.

La primera ronda de decrets ¡ªdivendres passat va signar un altre decret per facilitar el desmantellament de la llei sanit¨¤ria¡ª no inclou la renegociaci¨® de NAFTA. "Comen?arem a renegociar NAFTA, la immigraci¨® i la seguretat a la frontera", va dir Trump diumenge. El 31 de gener t¨¦ previst reunir-se amb el president mexic¨¤, Enrique Pe?a Nieto.

El proteccionisme comercial va ser un dels eixos de la campanya electoral de Trump. L'altre va ser el missatge contra els immigrants mexicans i musulmans. El discurs inaugural va tenir com a leitmotiv America first, Am¨¨rica primer, un esl¨°gan nacionalista i proteccionista contrari a la globalitzaci¨®, o al globalisme, la paraula que, en el vocabulari dels ide¨°legs del trumpisme, defineix el cosmopolitanisme i el liberalisme que el president vol combatre.

Tant la renegociaci¨® de NAFTA com la retirada del TPP s¨®n promeses electorals de Trump. La seva rival dem¨°crata a les eleccions del 8 de novembre, Hillary Clinton, va prometre en campanya la retirada del TPP.

NAFTA, que uneix M¨¨xic, els Estats Units i Canad¨¤ en una sola ¨¤rea comercial, es va aprovar el 1994 amb el dem¨°crata Bill Clinton, esp¨°s de Hillary Clinton, a la Casa Blanca. Trump no es retirar¨¤ de l'acord, ara com ara, sin¨® que vol renegociar-lo. El TPP, negociat per l'Administraci¨® de l'antecessor de Trump, el dem¨°crata Barack Obama, afrontava una dura oposici¨® al Congr¨¦s, que havia de ratificar-lo. Obama veia el TPP com una pe?a central en la seva estrat¨¨gia asi¨¤tica davant la Xina.

Les decisions de Trump marquen una ruptura amb la pol¨ªtica de Washington en les ¨²ltimes d¨¨cades. Els EUA han impulsat l'obertura dels mercats mundials des del final de la Segona Guerra Mundial, i ha estat un dels m¨¤xims beneficiaris.

Trump trenca amb un dels dogmes del seu partit, el republic¨¤, que durant d¨¨cades ha portat l'estendard de l'economia de lliure mercat i del lliure comer?. El nou president, un magnat novaiorqu¨¨s ali¨¨ a la pol¨ªtica fins fa poc, ha transformat el partit de Lincoln i Reagan.

El senador John McCain, que va ser candidat a la presid¨¨ncia el 2008 i ¨¦s un dels republicans m¨¦s cr¨ªtics amb el president, va dir en un comunicat que la retirada del TPP ¨¦s ¡°un error greu que tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies duradores per a l'economia americana i per la posici¨® estrat¨¨gica dels EUA a la regi¨® d'?sia-Pac¨ªfic". La decisi¨® de Trump, va afegir, "crear¨¤ un espai perqu¨¨ la Xina reescrigui les normes econ¨°miques a costa dels treballadors americans, i enviar¨¤ un senyal preocupant sobre el replegament americ¨¤ a la regi¨® d'?sia-Pac¨ªfic en el moment en qu¨¨ menys podem permetre'ns-ho".

La globalitzaci¨® ha deixat damnificats, tamb¨¦ als EUA, amb el tancament i trasllat d'empreses a pa?sos amb m¨¤ d'obra m¨¦s barata com M¨¨xic o Xina. El lliure comer? no ha estat l'¨²nic responsable, ni segurament el principal. La robotitzaci¨® explica en gran part la p¨¨rdua d'ocupacions industrials.

Les regions m¨¦s colpejades per aquest fenomen, al Mitj¨¤ Oest, van ser clau en la vict¨°ria de Trump. El candidat republic¨¤ va connectar amb un sector de l'electorat, la classe obrera blanca, que se sentia desprotegida pels dos grans partits. Els dem¨°crates, hist¨°ricament proteccionistes i aliats dels sindicats i la classe obrera, es van convertir en els anys noranta, amb la signatura de NAFTA, en defensors del lliure comer?.