Barcelona es redissenya

Com a responsable de BCN Design Tour, una guia que ressalta els punts m¨¦s creatius de la ciutat i cada any incorpora noves entrades, Maria Baixauli reconeix que el tancament de Vin?on va suposar una ¡°baixa significativa¡±, i Piera va m¨¦s enll¨¤, en assegurar que ¡°la ciutat est¨¤ pagant molt cara¡± aquesta p¨¨rdua. Per¨° amb un to m¨¦s optimista, Baixauli tamb¨¦ detecta una reactivaci¨® del sector amb showrooms que beuen de l¡¯esperit Vin?on, com poden ser AOO, RS Barcelona, Dom¨¦stico Shop o Materia Terr¨ªcola. Precisament, en un pany de paret d¡¯AOO, el showroom que el dissenyador Marc Morro t¨¦ al carrer S¨¨neca, hi pengen dues bosses de paper de la hist¨°rica Vin?on, que va estar oberta del 1941 al 2015 al passeig de Gr¨¤cia, en un local on ja hi ha una altra botiga del grup Inditex, Massimo Dutti. S¨®n un homenatge o un punt nost¨¤lgic, explica Morro, conven?ut que Vin?on ¡°¨¦s l¡¯¨²nic bon referent de disseny que ha tingut a Barcelona¡±, i afegeix que ¡°ning¨² ha fet tant pel disseny barcelon¨ª com Vin?on¡±.

Dissenyador de mobiliari, Morro explica que AOO ¨¦s una ¡°editora de mobles¡± que treballa sobretot amb la fusta. ¡°Dissenyem mobiliari i el fem nosaltres, o en subcontractem la fabricaci¨®¡±. El showroom els serveix per vendre les seves col¡¤leccions, que presenten novetats cada any, per¨° tamb¨¦ per exposar altres productes de l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic que els agraden. ¡°M¡¯agrada la fusta perqu¨¨ ¨¦s un material senzill i c¨¤lid, que connecta, i ¨¦s f¨¤cil de treballar¡±, defensa. Destaca en tot l¡¯espai, on es poden trobar des de cadires i tamborets fins a peces d¡¯il¡¤luminaci¨® de Santa&Cole, o setrills fets per un artes¨¤ de Mallorca. M¨¦s enll¨¤ de si la producci¨® ¨¦s artesana o industrial, els objectes que entren a AOO ho fan per la seva qualitat. ¡°Ens agraden les coses populars¡±, diu Morro, que defensa que ni tot all¨° artes¨¤ ¨¦s bo ni tot all¨° industrial ¨¦s dolent. En disseny de producte hi ha altres noms joves que cal destacar, com Xavier Ma?osa, creador d¡¯Apparatu, i no tan nous per¨° que segueixen ressonant, com Toni Arola, Curro Claret o Mario Ruiz, guanyador de l¡¯¨²ltim Premi Nacional de Disseny.

Tamb¨¦ forma part de la BCN Design Tour la concept store Materia Terr¨ªcola. La seva propiet¨¤ria, l¡¯arquitecta i interiorista Mar Sierra, veu les coses diferents i nom¨¦s accepta productes autoprodu?ts pels seus dissenyadors i de quil¨°metre zero. Aquest espai, a la pla?a Joanic, va comen?ar com una prolongaci¨® del seu estudi i ha anat prenent vida pr¨°pia. Ara ja treballa amb uns 80 dissenyadors, tot i que el local no ¨¦s gaire gran i assegura que necessitaria una nau de 500 metres quadrats per exhibir-hi tot all¨° que l¡¯apassiona. Aquesta botiga, que est¨¤ oberta a les tardes, vol crear sinergies entre l¡¯arquitectura, el disseny i l¡¯art. Tamb¨¦ treballa amb els dissenyadors per fer projectes a mida, fins al punt que s¡¯han dilu?t els l¨ªmits entre el showroom i el seu estudi d¡¯arquitectura i interiorisme. Alguns dels noms que sobresurten s¨®n Debosc, Livingthings o Matagal¨¢n. ¡°Vull posar un granet de sorra per aquest m¨®n paral¡¤lel a les grans marques on m¡¯agradaria viure¡±, afirma.

En el m¨®n creatiu cada vegada hi ha menys murs. La periodista Bibiana Ballb¨¦, fundadora de la plataforma Thecreative.net, creu que ha quedat enrere el moment del dissenyador estrella per donar pas a un col¡¤lectiu de creadors que tenen estudis petits i col¡¤laboren entre ells per tirar endavant projectes grans. La cooperaci¨® ¨¦s la clau d¡¯aquesta nova generaci¨® que, mentre troba el seu lloc a la ciutat, enva?da per les multinacionals de la moda i el disseny, reconeix el talent dels altres i no t¨¦ cap problema a compartir el seu i crear aliances.

En aquest sentit, Thecreative.net ¨¦s la plataforma digital que identifica, connecta i projecta els creatius del pa¨ªs. ¡°Hi ha una generaci¨® nova i molt potent per donar a con¨¨ixer, de gent molt preparada i amb visi¨®¡±, diu Ballb¨¦, que en nom¨¦s vuit mesos ha aconseguit sumar m¨¦s de 1.500 creatius a aquesta xarxa, on s¨®n ells mateixos els prescriptors de noves refer¨¨ncies. Destaquen el disseny gr¨¤fic i el disseny industrial, per¨° tamb¨¦ la il¡¤lustraci¨® i la fotografia. Estan en un moment molt interessant, amb noms destacats en el cas de la il¡¤lustraci¨® i sobradament coneguts com Conrad Roset o Paula Bonet, i igualment potents per¨° menys anomenats encara, com Mariadiamantes o Maria Corte. En fotografia, Nacho Alegre, Coke Bartrina, Alba Yruela o Eskenazi Encursiva.

Ara b¨¦, hi ha qui ¨¦s m¨¦s cr¨ªtic respecte al posicionament de la capital catalana. Gabriele Schiavon, que dirigeix juntament amb Gerard Sanmart¨ª l¡¯estudi multidisciplinari Lagranja, creu que Barcelona ¡°est¨¤ en un somni molt llarg¡± com a ciutat creativa, que arrossega des de fa anys i que ¡°no pot dormir m¨¦s¡±. Considera que el Museu del Disseny hauria de jugar un paper m¨¦s dinamitzador i generador de projectes que no pas patrimonialista. Des de Lagranja dissenyen objectes i espais amb la premissa de trencar divisions entre producte i interiorisme i no avorrir-se mai, ¡°anar explorant cada dia, moure¡¯s per arenes movedisses¡±. Entre els seus treballs m¨¦s potents destaquen l¡¯Espai Gaud¨ª a la Pedrera, el restaurant Pim Pam Foc a Singapur o les oficines de Typeform a Barcelona. Ara estan treballant en la renovaci¨® de l¡¯Hotel Terramar de Sitges i en els apartaments de luxe que es faran a l¡¯antiga seu de CiU. A vegades sembla que L¨¢zaro Rosa-Viol¨¢n, interiorista de refer¨¨ncia dels darrers anys, ha dissenyat tots els interiors nous a la ciutat, per¨° no ¨¦s aix¨ª, i hi ha altres estudis que destaquen en interiorisme, com els m¨¦s consolidats Alfons Tost i Arquitectura G, o els m¨¦s joves Masca Studio i Miriam Barrio.

El disseny gr¨¤fic fa temps que ¨¦s un camp ple de mines de diamants. La bona reputaci¨® del sector segueix brillant, i hi ha una diversificaci¨® d¡¯estudis que fa dif¨ªcil encertar-la a l¡¯hora de posar pocs noms sobre el paper. Per¨° els consultats coincideixen a destacar noms com els d¡¯Alex Trochut, Folch o Mucho, encara que tamb¨¦ trepitgen fort Bendita Gloria, Losiento o Setanta. Albert Folch, que dirigeix l¡¯estudi que porta el seu cognom, va comen?ar en la professi¨® especialitzant-se en disseny editorial treballant sobretot per a revistes com Metal i Fanzine 137, que els van donar molta empenta en aquest sector. Per¨° amb la crisi, que va afectar especialment el m¨®n editorial, van redireccionar el seu terreny. Ara estan en un moment dol?, en qu¨¨ fugen de l¡¯etiqueta de disseny gr¨¤fic perqu¨¨ ¨¦s nom¨¦s una eina per a ells, i toquen tantes tecles que prefereixen definir-se com ¡°estudi de disseny estrat¨¨gic narratiu¡±, tot i que ¨¦s una descripci¨® subjecte a canvis si els torna a encotillar. ¡°Treballem per projectes, des de l¡¯estrat¨¨gia, al concepte, el contingut i el disseny¡±, diu Folch. Tenen un equip d¡¯una quinzena de persones, per¨° tamb¨¦ s¡¯alien amb fot¨°grafs, realitzadors i els professionals que calgui per completar projectes ambiciosos. Ben aviat coneixerem qu¨¨ han ideat per redissenyar la identitat de BTV, la televisi¨® local de Barcelona. ¡°Aquest treball resumeix la nostra evoluci¨®¡±, diu Folch, que va comen?ar a canviar quan el tel¨¨fon intel¡¤ligent es va convertir en l¡¯eina de consum. ¡°Ser¨¤ molt diferent d¡¯un redisseny tal com l¡¯ent¨¦n la gent, ¨¦s un canvi des dels continguts, l¡¯estrat¨¨gia o el disseny gr¨¤fic per convertir BTV en un mitj¨¤¡±. ¡°Ja no t¨¦ sentit parlar de televisi¨®, de fet, ens vam prohibir aquesta paraula durant tot el proc¨¦s de treball¡±, afegeix.

Aix¨ª que el disseny es mou i es recol¡¤loca per donar pas a estudis que treballen amb diferents disciplines i busquen professionals de nous ¨¤mbits per dur a terme projectes trencadors. La ciutat ha d¡¯estar viva si una cadena com Soho House, que ja t¨¦ 18 clubs privats per a professionals de les ind¨²stries creatives, s¡¯ha fixat en Barcelona. En aquest hotel, obert fa tres mesos a la pla?a Duc de Medinacelli, hi ha espais oberts a tothom, per¨° d¡¯altres nom¨¦s per als membres del club. Per formar-ne part, el requisit ¨¦s pert¨¤nyer al m¨®n creatiu, una condici¨® que s¡¯encarrega de validar un comit¨¨, i pagar 1.500 euros anuals, que donen acc¨¦s als seus serveis: cafeteria i restaurant privat a la planta superior, on tamb¨¦ hi ha una sala de networking, piscina interior a la zona de spa, gimn¨¤s, piscina exterior en una terrassa amb vistes al port o un confortable cinema amb poques butaques, entre d¡¯altres serveis.

Els hotels tamb¨¦ estan en moviment a la ciutat, i no nom¨¦s pel seu interiorisme, que tamb¨¦, sin¨® per la seva tend¨¨ncia a seduir el p¨²blic local. Quan l¡¯hotel Praktik Bakery va decidir convertir el seu vest¨ªbul en un forn de pa i cafeteria a c¨¤rrec de Baluard, va convidar els ve?ns a entrar-hi cada dia, i Casa Bonay, restaurant i conservant al m¨¤xim les singularitats de l¡¯edifici, ha seguit una mica aquesta petjada amb l¡¯obertura fa 10 mesos d¡¯un hotel a la Gran Via, on tamb¨¦ es poden trobar espais que conviden els barcelonins: el restaurant Libertine (de les set del mat¨ª fins a dos quarts d¡¯una de la nit), la cafeteria Satan¡¯s, temple de culte al caf¨¨, o una microllibreria situada en una antiga caseta de porteria, regentada pel segell independent Blackie Books. In¨¦s Mir¨®-Sans, cofundadora de Casa Bonay, diu que volen ser ¡°un hotel obert, per¨° obert de veritat¡±. Una manera de fer-ho ser¨¤ reproduint iniciatives que va fer l¡¯artista Antoni Miralda al bar El Internacional als anys vuitanta a Nova York, espai d¡¯art, menjar i experimentaci¨® que es va convertir en icona. Comen?aran per tornar a reunir parelles de bessons davant plats iguals per¨° amb sabors diferents per emular la performance Face to Face de Miralda amb 70 parelles de bessons per Sant Valent¨ª. Noves propostes que segueixen fent Barcelona diferent.