La meitat del 22@ est¨¤ per transformar 15 anys despr¨¦s d¡¯arrencar

Ja han passat 17 anys des que l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que posava els ulls en el Poblenou i es disposava a transformar 117 illes del barri, m¨¦s d'un mili¨® de metres quadrats de s¨°l (tres milions de sostre), la majoria, industrial, per convertir-les en un nou barri: el 22@, amb barreja d'activitat econ¨°mica, habitatges, equipaments i zones verdes. La transformaci¨® urban¨ªstica, amb plans especials per requalificar el s¨°l, va arrencar el 2001, i 15 anys despr¨¦s ahir el Consistori va fer balan?. Una mica m¨¦s de la meitat del terreny est¨¤ pendent de tenir completada la transformaci¨®, afirma l'informe municipal, que dona dades com que la zona ha atret 4.500 empreses.

Si es recorre a l'hemeroteca, en el seu moment, entre el 1999 i el 2001 l'Ajuntament (governat pel PSC) parlava d'un termini d'execuci¨® del projecte que s'estendria fins al 2023. En ocupaci¨®, preveia la creaci¨® de 100.000 llocs de treball, una xifra que es va ampliar a 143.000. I altres q¨¹estions, com uns ingressos fiscals d'1,4 bilions de pessetes (6.000 milions d'euros) de recaptaci¨® fiscal en 20 anys. Quan el 2001 es van aprovar els dos primers plans especials, per a 10 illes, era not¨ªcia cada compravenda de s¨°l, i el llavors alcalde, Joan Clos, presumia de tenir "una demanda espectacular". Gegants com Indra o T-Systems van ser de les primeres empreses grans a aterrar en una zona, la porta simb¨°lica de la qual ¨¦s la Torre Agbar, a les Gl¨°ries, i per la qual han optat firmes m¨¦s tradicionals, com el bufet d'advocats Cuatrecasas, o entitats p¨²bliques com el Banc de Teixits o BTV.

Durant la presentaci¨® de l'estudi, que no xifra les inversions realitzades a la zona, tant els seus autors com el regidor d'Empresa i Turisme, Agust¨ª Colom, van coincidir en una q¨¹esti¨®: que malgrat els anys transcorreguts i l'aturada que va sofrir durant la crisi, tots els governs de la ciutat han ent¨¨s la rellev¨¤ncia del 22@, fos quin fos el color pol¨ªtic. Colom va anunciar que per "potenciar el projecte" el govern crear¨¤ una comissi¨® de coordinaci¨® en la qual participar¨¤ el districte de Sant Mart¨ª, les ¨¤rees d¡¯Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i d'Empresa i Innovaci¨®, amb l'objectiu de continuar la promoci¨® del districte innovador, "afavorir la inversi¨® local i internacional i fomentar la participaci¨® ve?nal".

Les dades de l'informe de balan? dels 15 anys indiquen que en l¡¯¨¤mbit econ¨°mic la zona ha passat de 3.437 empreses a 8.823. Les 4.500 noves, la meitat a partir del 2007, suposen una mitjana d'implantacions de 545 a l'any. D'aquestes, un 47% s¨®n de nova creaci¨® i la resta, firmes que han apostat pel districte per traslladar-se. A m¨¦s, un 30% de les companyies es dediquen a activitats intensives en coneixement i tecnologia. Tamb¨¦ s'han constru?t 15 hotels, molts enganxats a l'avinguda Diagonal.

En l¡¯¨¤mbit ciutad¨¤, s'han constru?t nom¨¦s 1.600 nous habitatges de protecci¨®, quan l'horitz¨® n¡¯eren 4.000; 14.000 metres quadrats de sostre d'equipaments, tant per a teixit productiu (com l'edifici MediaTIC) com ve?nal (escoles, centres de barri). Tamb¨¦ s'han urbanitzat 15 quil¨°metres de carrers. La poblaci¨® de la zona ha crescut gaireb¨¦ un 4%, entre el 2007 i el 2014, un 3,7%; uns nous ve?ns que en barris com la Vil¡¤la Ol¨ªmpica, Llacuna o Diagonal Mar, tenen entre un 8% i un 10% d'estrangers europeus. A m¨¦s, s¨®n barris on la renda est¨¤ per sobre de la mitjana de la ciutat.

Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s la defensa del patrimoni industrial de la zona, amb batalles com la defensa ve?nal de Can Ricart o Flor de Maig; o el constant despla?ament d'assentaments de barraques, encara avui presents a la zona. En el camp patrimonial, fa uns mesos, l'Ajuntament va anunciar que destinar¨¤ 10,2 milions d'euros a restaurar i preservar el patrimoni industrial del barri del Poblenou. El Consistori ha elaborat un cat¨¤leg de 158 elements patrimonials a Sant Mart¨ª, i ha fixat els diferents graus d'intervenci¨® en funci¨® de l'estat de conservaci¨®, en un ¨ªndex que oscil¡¤la del zero al cinc. Les principals actuacions es realitzaran en vuit naus industrials en mal estat de conservaci¨®, totes de titularitat p¨²blica, entre les quals hi ha els conjunts de La Escocesa i Can Ricart, que ja disposen d¡¯un pla espec¨ªfic de desenvolupament impulsat per l'Ajuntament.

L'estudi de l'Ajuntament celebra que el 22@ s'hagi convertit en un referent internacional, que ha estat copiat en ciutats com Medell¨ªn, a Col¨°mbia, o Mont-real, al Canad¨¤. Des del 2007 la zona ha rebut la visita de m¨¦s de 300 delegacions cada any interessant-se pel model.