M¨¦s sobre el c¨¤non

La idea de c¨¤non literari ¨¦s relativament recent. Les edicions de la prestigiosa Princeton Encyclopaedia of Poetry and Poetics publicades entre 1965 (primera) i 1972, per exemple, no inclo?en aquesta entrada. De sobte, pocs anys despr¨¦s, es va desfermar en el terreny de la teoria liter¨¤ria, les universitats i les acad¨¨mies una febre canonista, cosa secularment poc elaborada fins aquell moment, a l¡¯entorn d¡¯aquestes q¨¹estions: Qu¨¨ cal llegir? Quins s¨®n els millors llibres de la literatura universal? Quins ho s¨®n de la literatura catalana?

El problema ens sembla molt dels nostres dies; per¨° en realitat la idea d¡¯una literatura can¨°nica arrenca d¡¯una tradici¨® que es produeix a la frontera entre les eres d¡¯abans i despr¨¦s de Crist, quan els rabins van determinar quins llibres, dels molts que hi havia impregnats d¡¯hist¨°ria i de doctrina hebraica, podien entrar a formar part del corpus b¨ªblic ortodox, i quins no. Va passar el mateix amb el Nou Testament. Aix¨° dona idea del car¨¤cter ritual, sagrat, que posseeixen els llibres que entren a formar part d¡¯un c¨¤non, i aix¨ª ¨¦s considerada la q¨¹esti¨®, encara avui. ?s evident, emper¨°, que l¡¯acte d¡¯oferir patent de c¨¤non a un llibre prof¨¤ mai tindr¨¤ la mateixa legitimitat ¡ªni els mateixos perills¡ª que fer-ho amb llibres relacionats amb una religi¨® concreta. Per aix¨° els c¨¤nons de les literatures paganes, profanes o no lit¨²rgiques fan arrufar sempre el nas a un o altre, perqu¨¨ ¨¦s cosa molt seriosa que els Proverbis de Salom¨® formin part del c¨¤non de la literatura sagrada hebrea, per¨° no ho ¨¦s tant que una novel¡¤la o un poemari, en especial si s¨®n posteriors a la impremta, sigui dins o fora del c¨¤non. Una altra cosa va ser l¡¯elaboraci¨® del c¨¤non cl¨¤ssic, que es va fer sol: les troballes i traduccions dels humanistes del Renaixement van determinar per sempre l¡¯excel¡¤l¨¨ncia d¡¯aquelles literatures, encara que tamb¨¦ hi hagi coses que no tenen gran qualitat.

Sia com vulgui, se suposa que les persones, savis, acad¨¨mics, lectors comuns o qui sigui que elabora els c¨¤nons als ¨²ltims anys siguin persones llegides, amb prou capacitat criticoest¨¨tica, amb discerniment i amb sentit de la responsabilitat. Per¨° aix¨° nom¨¦s se suposa. De fet, al c¨¤non fam¨®s que apareix al final del llibre de Harold Bloom, hi ha autors i obres acceptades com a can¨°niques quasi universalment (Homer, Shakespeare, Cervantes), per¨° tamb¨¦ n¡¯hi ha d¡¯altres que poden desapar¨¨ixer d¡¯aquell c¨¤non en q¨¹esti¨® de decennis.

Ara, a Catalunya, resultaria una proposta enverinada demanar a una colla de professionals o de lectors empedre?ts que establissin un c¨¤non de la nostra producci¨® liter¨¤ria dels ¨²ltims trenta o quaranta anys: el patriotisme ens portaria a incloure molta gent, la filog¨ªnia ens portaria a posar-hi moltes dones, i aix¨ª un munt de problemes. No sembla que en tinguessin tants els autors de c¨¤nons catalans anteriors a la Guerra Civil. Aix¨ª, per exemple, Carles Soldevila (1892-1967), de qui es torna a parlar, en va fer un, anomenat Qu¨¨ cal llegir?, publicat l¡¯any 1928, que tenia un apartat dedicat a la poesia catalana ¡ªhi ha Llull, Ausi¨¤s March i Jordi de Sant Jordi, per comen?ar molt b¨¦¡ª, un altre dedicat a la prosa ¡ªcom sempre molt s¨°lid quan es parla de literatura medieval, per¨° tentinejant quan es parla de la novel¡¤la dels segles XIX i XX¡ª, i que inclou despr¨¦s, amb gran liberalitat i idea del car¨¤cter universal de la literatura, apartats equivalents dedicats a la poesia i la prosa castellana, portuguesa, francesa, italiana, anglesa, alemanya, russa, portuguesa, escandinava i oriental, i, per fi, els cl¨¤ssics grecollatins. Dona gust, la veritat, i la tria de Soldevila demostra un criteri ser¨¨, imparcial i documentat. Una cosa ¨¦s la literatura, i una altra els sentiments patri¨°tics: dues coses avui molt barrejades.

No ens consta que el llibre hagi estat reeditat, i no ens ha d¡¯estranyar, perqu¨¨, a causa dels plans d¡¯estudis de secund¨¤ria, la literatura universal ha desaparegut de l¡¯ensenyament mitj¨¤; i tamb¨¦ pel fet que a les facultats de Filologia qui estudia literatura catalana, per exemple, no se sent obligat a saber res de la resta de les literatures del continent o del m¨®n, i viceversa. Aix¨° acumula un nou problema quant a la possible redacci¨® ja no d¡¯un c¨¤non universal, sin¨® tamb¨¦ catal¨¤; perqu¨¨ si els catalans s¡¯embadaleixen davant determinats poetes i novel¡¤listes menors, i els canonitzen, llavors ser¨¤ dif¨ªcil que arribin a considerar superior la poesia dels metaf¨ªsics anglesos, de Puixkin o de Baudelaire, o les novel¡¤les de Jane Austen, de Flaubert i de Tolstoi. En suma: sembla que, per uns quants anys, estarem condemnats a no saber qu¨¨ cal llegir en un sentit universal i un criteri d¡¯excel¡¤l¨¨ncia est¨¨tica. Perqu¨¨, almenys des de Goethe, saber nom¨¦s la literatura d¡¯un pa¨ªs ¨¦s com no saber qu¨¨ ¨¦s la literatura.