¡°El mal nom¨¦s es pot combatre des del mal¡±

Rescatat tres vegades de les tenebres despr¨¦s del mateix nombre d¡¯aturades card¨ªaques; li han extirpat un rony¨®; a la m¨¤ esquerra amb prou feines hi t¨¦ tacte ni for?a; reconeix qu¨¨ s¨®n les coses, per¨° de vegades n¡¯oblida els noms; ¨¦s possible que encara li quedi plom al cervell, i no concilia m¨¦s de dues hores de son esp¨¨s, en qu¨¨ la seva filla morta li parla cada vegada m¨¦s sovint. Aix¨ª ha quedat el detectiu Charlie Parker despr¨¦s de la seva topada amb els soldats del mal. I ¨¦s d¡¯aix¨° que intenta recuperar-se a La canci¨®n de las sombras (Tusquets), si b¨¦ es creua amb una dona i la seva filla perseguides per les escorrialles del nazisme. ?s el 14¨¨ lliurament d¡¯un dels personatges de l¡¯star-system actual del g¨¨nere negre amanit amb dosis inquietants de fantasia, i que cada vegada resulta m¨¦s foscament semblant al seu autor, John Connolly (Dubl¨ªn, 1968), un dels caps de cartell de la 12a BCNegra: cabells i barba negres amb flocs blancs, ca?adora i fulard foscos com el carb¨®, ulls que es mig acluquen quan aflora un somriure indefinible i sobri, i tots dos amb dubtes importants sobre si es pot combatre avui el mal si no ¨¦s amb el mal mateix.

Pregunta. La seva experi¨¨ncia amb el terror va comen?ar als 5 anys, quan, en tornar de l¡¯escola, va pensar que havia perdut casa seva. La sensaci¨® de culpa i la necessitat de just¨ªcia d¡¯en Parker on les ha experimentat?

Resposta. Al primer llibre, Todo lo que muere, hi ha la idea germinal d¡¯un home que ho ha perdut tot i que per aix¨° barreja una culpa i una f¨²ria extraordin¨¤ries¡­ Hi ha dos tipus de persones segons la manera de fer front al patiment: els que volen que els altres pateixin com ells o els que volen que ning¨² passi pel mateix. En Parker ha estat majorit¨¤riament dels primers, per¨° ha pres certa consci¨¨ncia i est¨¤ en un punt autodestructiu, disposat a trencar-se en mil bocins i potser acostant-se a la naturalesa de l¡¯home que el persegueix¡­ En Parker ¨¦s bo amb ambig¨¹itats. La bondat ¨¦s ambigua, t¨¦ ambig¨¹itats, de vegades serveix per alliberar la nostra f¨²ria, ¨¦s usada com a bandera¡­ L¡¯¨²ltim home bo sense ambig¨¹itats va ser crucificat.

P. Li demanava per la seva experi¨¨ncia personal¡­

R. No s¨®c en Parker, per¨° quan ja tens gaireb¨¦ 50 anys ¨¦s dif¨ªcil no haver experimentat, per exemple, la difer¨¨ncia entre dret i just¨ªcia. Per¨° tot em preocupa m¨¦s pels fills que per mi. Amb en Parker exploro temes, per¨° el puc seguir en segons qu¨¨.

"El nazisme no va ser nom¨¦s una conspiraci¨® criminal: va ser tamb¨¦ un episodi de lladres"

¡°El nazisme no va ser nom¨¦s una conspiraci¨® criminal: va ser tamb¨¦ un episodi de lladres¡±

P. El comprom¨ªs d¡¯en Parker amb el b¨¦, encara que sigui ambigu, creix als ulls d¡¯avui en una societat neoliberal, amb gent cada vegada menys compromesa per res ni per ning¨². Una mica ingenu, el seu detectiu, no?

R. Als que creiem en un m¨®n on es rebutgi el racisme o als que ens turmenta l¡¯infortuni dels desfavorits ens estem veient obligats en els ¨²ltims temps a posicionar-nos clarament en un b¨¤ndol o en un altre¡­ La hist¨°ria sobre l¡¯extermini nazi que hi ha en La canci¨®n de las sombras no fa ni dos anys, quan la vaig escriure, era un episodi m¨¦s i avui ressorgeix.., per¨° en el debat de la negaci¨® de l¡¯Holocaust! Com pot ser que el 2017 encara s¡¯hagi de desmentir aix¨°, que el primer que trobis a Google com a primer ¨ªtem sigui la pregunta de si va passar o no? I en el context d¡¯aquest neoliberalisme hi ha el ressorgiment de la ultradreta¡­ El comprom¨ªs d¡¯en Parker amb la moral ¨¦s avui molt rellevant; persones com en Parker avui s¨®n m¨¦s necess¨¤ries que mai¡­ El m¨¦s terrible de ser d¡¯esquerres avui dia ¨¦s que est¨¤s for?at a ser pol¨ªticament correcte amb ella¡­ En Parker rebutja aix¨°: si una cosa est¨¤ malament, est¨¤ malament, sense ambig¨¹itats.

P. Al llibre es veu que l¡¯avar¨ªcia de desitjar el que no tenim i la por de perdre el que s¨ª que tenim s¨®n motors m¨¦s potents per al mal que l¡¯amor o els diners¡­

R. Aix¨° ¨¦s evident si mirem el m¨®n i veiem els canvis dels ¨²ltims 12 mesos: s¨®n el resultat de la barreja de por i r¨¤bia, de gent que s'ha deixat, o que es considera que ha quedat, al marge i que estan disposats a sacrificar potencials beneficis a llarg termini pels beneficis a molt curt¡­ Per¨° nom¨¦s per estar marginalment millor.

P. Aquesta avar¨ªcia i aquesta por ¨¦s del que s'ha beneficiat Donald Trump?

R. S¨®n les causes per les quals ha guanyat. El de l'avar¨ªcia ¨¦s comprensible, en part; els EUA s¨®n una societat que no perdona, on si et quedes sense feina, com a m¨¤xim tens sis mesos d'atur... Les intencions s¨®n bones: ho fas pel b¨¦ de la teva fam¨ªlia, dels teus fills, i per aix¨°, a canvi de tenir diners a la butxaca, est¨¤s disposat a tancar els ulls davant el sexisme i el racisme.

P. Parker torna a utilitzar elements discutibles contra el mal; no es pot lluitar des del b¨¦?

"Creia que ja havia anat massa lluny amb el fant¨¤stic, per¨° els lectors m'han seguit"

R. Em temo que el mal nom¨¦s es pot combatre des del mal i les seves armes; nom¨¦s pot ser tractat aix¨ª; Parker ¨¦s realment maligne i el llibre no avala el seu comportament¡­ No, no hi ha mals petits: Parker s'apropa cada vegada m¨¦s al que m¨¦s odia; Parker ha estat corromput. La vida no tracta d'apropar-se fins a l'abisme i mirar-lo i que ell et miri a tu des de la dist¨¤ncia; tamb¨¦ et pots infectar¡­

P. Hi ha diversos personatges que dubten de si el que fan ¨¦s el b¨¦ o el mal en els actes m¨¦s quotidians¡­

R. La major part del g¨¨nere de la novel¡¤la negra se sustenta en com el present infecta el passat i com aix¨° passa de generaci¨® a generaci¨®¡­ El meu Parker sap que el seu passat tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies en la seva filla; la nena que ajuda Parker encara no est¨¤ infectada: veu alg¨² en dificultats i l'ajuda, sense m¨¦s, per instint humanitari; vull creure que el m¨®n seguir¨¤ funcionant aix¨ª¡­

P. Parla d'un camp d'extermini a Lubsko, a Pol¨°nia, on es feia creure als jueus que estaven en una esp¨¨cie de cases de col¨°nia i se'ls extorquia econ¨°micament abans de matar-los. Va existir?

R. No, per¨° em serveix per reflexionar sobre el camuflatge del b¨¦ i el mal: moltes estacions de tren a les quals arribaven els jueus per anar a camps d'extermini estaven ben ornamentadas. El nazisme no va ser nom¨¦s una conspiraci¨® criminal: va ser tamb¨¦ un episodi de lladres; per ideologia no s'arrenquen dents d'or¡­ La dualitat bondat-maldat tamb¨¦ s'ha donat en les eleccions dels EUA: per protegir la teva fam¨ªlia o la teva comunitat, acabes donant suport a un r¨¨gim que vol construir muralles¡­

P. Per l'afany de Parker de redimir-se, no est¨¤ vost¨¨ conduint-lo a la seva autodestrucci¨®?

R. Admeto aqu¨ª la meva rebotiga cat¨°lica. La redempci¨® ¨¦s un bagatge molt pesat i exigeix sacrificis; Parker s'ha resignat a la necessitat d'aquest sacrifici; no vol morir, per¨° si s'exigeix morir, morir¨¤¡­

"Els llibres de Parker estan arribant a una conclusi¨® i una resoluci¨®; Parker est¨¤ ara a l'Hort de Getseman¨ª¡­"

P. Anuncia que li queda poc al detectiu?

R. Els llibres de Parker estan arribant a una conclusi¨® i a una resoluci¨®; Parker est¨¤ ara a l'Hort de Getseman¨ª¡­ El proper lliurament es titula El momento del tormento... Parker, en aquests dos ¨²ltims llibres, ¨¦s molt diferent, recordem que ha mort i ha tornat¡­ I ha tornat capa? de trepitjar un cad¨¤ver a la sorra¡­

P. A La can?¨® de les ombres, Sam, la seva filla, demostra que t¨¦ l'habilitat de contactar amb els morts: ho fa amb Jennifer, la filla assassinada en el primer lliurament; sembla una bona hereva del nostre heroi¡­

R. Entenc la fascinaci¨® per Sam, per¨° cada vegada la seva pres¨¨ncia ser¨¤ m¨¦s fosca, m¨¦s problem¨¤tica i m¨¦s molesta a mesura que evolucioni¡­ Conf¨ªo molt en la mem¨°ria del lector perqu¨¨ vull que la s¨¨rie de Parker conformi un paisatge molt ampli, en el qual cada llibre sigui com un cap¨ªtol dels 20 o 25 d'un gran llibre.

P. O sigui, queden encara una desena de t¨ªtols de la s¨¨rie Parker?

R. Tants, no ho s¨¦, per¨° dos o tres m¨¦s, segur. No estic esgotat, m'agrada escriure sobre Parker; a m¨¦s, examino entre lliuraments altres g¨¨neres, m'estiro com a escriptor, i despr¨¦s intento incorporar el que he apr¨¨s a la s¨¨rie.

P. On posar¨¤ el llist¨® del fant¨¤stic?

R. La veritat ¨¦s que creia que ja havia anat massa lluny amb el fant¨¤stic, per¨° els lectors m'han seguit, han entrat al bosc i ara, potser, ja no saben tornar¡­ Me ha sorpr¨¨s la seva toler¨¤ncia, la veritat. No, no he trobat el l¨ªmit¡­ Al final de la s¨¨rie, m'agradaria haver portat el lector directament a un altre g¨¨nere, alguna cosa mai vista en la novel¡¤la negra, no?

P. Creu en els esperits? Ha tingut alguna experi¨¨ncia?

R. No¡­ Pero puc escriure sobre aix¨° perqu¨¨ s¨®c molt conservador amb la meva vida privada i llavors bolco de tot en els llibres per al meu pur gust.