El comissari Camarasa es jubila

Doncs no, Cosecha roja no tractava de col¡¤lectivitzacions ni de la batalla dels bracers andalusos, encara que l¡¯edici¨® d¡¯Alianza port¨¦s el pr¨°leg de l¡¯exiliat poeta Luis Cernuda. En qualsevol cas, amb la novel¡¤la de Dashiell Hammett, en aquesta Barcelona del 1969, Paco Camarasa (Val¨¨ncia, 1950) va entrar per atzar en un g¨¨nere del qual avui ¨¦s dels qui m¨¦s en sap a Espanya, pel qual va encunyar (o, almenys, va ser qui m¨¦s el va difondre) el concepte de ¡°negrocriminal¡± per englobar totes les tend¨¨ncies, el qui va crear la primera llibreria especialitzada de Barcelona en aix¨° (Negra y Criminal, a la Barceloneta, el 2002, amb la seva companya Montse Clav¨¦), el qui dinamitza vuit clubs de lectura sobre el tema i el qui des de fa 12 anys ha dirigit, com a comissari, el festival de novel¡¤la polic¨ªaca BCNegra que promou l¡¯Ajuntament, que ha posat a la capital catalana al mapa del g¨¨nere a Europa. Aix¨° ¨²ltim ser¨¤ fins a l¡¯edici¨® que acaba aquesta setmana, ja que ha anunciat que abandona el c¨¤rrec.

¡°Ha coincidit que he tancat la llibreria [a l¡¯octubre del 2015], que he escrit un llibre [Sangre en las estanter¨ªas, rigorosa guia recentment publicada per Destino] i que estava una mica cansat, a m¨¦s s¡¯hi han afegit els problemes de salut¡±, diu Camarasa, que lluita contra una malaltia que l¡¯est¨¤ deixant com aquell estudiant d¡¯Econ¨°miques que va ser en la Val¨¨ncia del 1971, despr¨¦s de ser torturat 19 dies a la seu de la Policia per milit¨¤ncia comunista. O sigui, que ja sap el que ¨¦s patir. L¡¯encara comissari de la BCNegra ha anunciat la seva jubilaci¨® acompanyat dels sis regidors de Cultura que han desfilat en aquest per¨ªode i en el mateix Espai 4 del Palau de la Virreina, seu de l¡¯Institut de Cultura del Consistori (ICUB) on fa 12 anys va comen?ar el festival amb tot just quatre gats ¨C¡°una hist¨°ria d¡¯amor al Casablanca entre els barcelonins i la novel¡¤la negra¡±, ho defineix sempre tan cin¨¨fil i fidel al g¨¨nere¨C, per¨° que ara ja omple teatres i convoca gaireb¨¦ 10.000 persones. Avui estava concorreguda, per¨° de periodistes, la plana major de la maquin¨¤ria administrativa del mateix ICUB (que va muntar un espai negrocriminal amb gavardina i saxo inclosos i entre els quals a m¨¦s d¡¯un se li escapaven les ll¨¤grimes) i dels equips de promoci¨® de les principals editorials del g¨¨nere.

Modest i gratu?tament encongit, en l¡¯entranyable barreja de trobada entre amics, homenatge i roda de premsa, Camarasa ha dit que calia ¡°deixar pas a gent millor que jo perqu¨¨ s¨®c un desastre organitzatiu i que, a m¨¦s, pugui portar noves idees i autors com Fred Vargas i Jo Nesbo, que se m¡¯han escapat aquests anys¡±, ha apuntat, sense voler recordar que ell mateix va ser l¡¯art¨ªfex de visites tan primordials com impossibles com en el seu moment van ser les de Henning Mankell o Andrea Camilleri o que va aconseguir reproduir un crim en directe a la comiss¨¤ria de la Gu¨¤rdia Urbana de la Rambla. Tot en un ambient de ¡°gran llibertat administrativa, absoluta¡­ B¨¦, nom¨¦s se¡¯m demanava que no hi hagu¨¦s alcohol i armes en els temes promocionals i ¨¦s clar, un festival de novel¡¤la negra sense aix¨°¡­¡±, ironitza Camarasa. Nom¨¦s s¡¯atribueix ¡°con¨¨ixer certes manies dels autors¡±, que, diu, l¡¯han evitat posar en una mateixa taula rodona els italians Giorgio Faletti i Massimo Carlotto ¡°si no vol¨ªem sortir a la p¨¤gina de successos¡± i que li permetria prendre certes mesures preventives si James Ellroy fos portat al Sal¨® de Cent de la ciutat, com es fa amb tots els premiats en el festival: ¡°Diguem que ¨¦s una mica imprevisible¡±, ha dit definint l¡¯autor de L. A. Confidential.

El llibreter, que de petit ¡°era m¨¦s de c¨°mics que de Sherlock Holmes¡±, recorda els prejudicis que es va trobar com a estudiant d¡¯Econ¨°miques a la universitat en llegir novel¡¤la negra, considerada, perqu¨¨ era pur oci, com una cosa que no estava a l¡¯altura de la intel¡¤lectualitat necess¨¤riament compromesa, obligat per aix¨° a llegir altres coses. ¡°Era entreteniment i per aix¨° no era important; aix¨°, per sort, ho va trencar Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n amb el seu detectiu Pepe Carvalho¡±. Aquest ¡°escur?ar dist¨¤ncies entre l¡¯alta i la baixa cultura¡± ¨¦s el que, precisament, li ha elogiat Ferran Mascarell, regidor amb el qual va arrencar la primera BCNegra, en el marc de l¡¯Any del Llibre i la Lectura que va organitzar el 2005 el Consistori, i que el va designar com a comissari davant la seva insist¨¨ncia que aquella iniciativa tingu¨¦s continu?tat. Carles Mart¨ª, regidor que va ocupar el lloc de Mascarell, ha subratllat la faceta del llibreter, mentre que Jordi Mart¨ª, tercer en la cronologia municipal, ha elogiat que ¡°com a bon personatge de s¨¨rie negra, ha estat capa? de generar una atmosfera que ser¨¤ dif¨ªcil de substituir¡±.

Els exregidors Jaume Ciurana i Jaume Asens, davant un cada vegada m¨¦s aclaparat homenatjat, han afirmat, respectivament, que havia convertit Barcelona ¡°en un club de lectura gegant de novel¡¤la negra¡± i que la seva llibreria ¡°va ser un centre cultural, ja patrimoni de la mem¨°ria sentimental de la ciutat¡±. A Collboni, actual responsable de la cultura de la capital catalana, li ha tocat repartir, a m¨¦s d¡¯elogis, obsequis i sorpreses: un llibre sortit de la impremta municipal (Barcelona, ciutat de llibres, de la historiadora Isabel Segura), una estilogr¨¤fica i l¡¯anunci, ¡°encara que alguns grups de l¡¯oposici¨® no ho saben encara, per¨° no crec que m¡¯ho tombin¡±, de la proposta que rebi la Medalla del M¨¨rit Cultural de la Ciutat de Barcelona.

Camarasa enarcava una cella i entretancava l¡¯altre ull, una mica com de vegades feia el televisiu tinent Colombo, una mica esc¨¨ptic i dur, posat que li ha perm¨¨s dissimular la seva emoci¨®. Ha sortit en la seva ajuda una cerim¨°nia que ell va institucionalitzar tots els dissabtes al mat¨ª a la seva llibreria: uns musclos amb vi blanc. El comissari Camarasa ha fet escola.