Per una escombrada general

La presid¨¨ncia de la Generalitat ¨¦s un ofici de risc com pocs en els del seu rang. Francesc Maci¨¤ nom¨¦s la va aconseguir el 1931 despr¨¦s d¡¯uns anys com a refugiat pol¨ªtic a Fran?a. A Llu¨ªs Companys el va enxampar en el c¨¤rrec la revolta militar del 1936, la subseg¨¹ent revoluci¨® anarquista a Catalunya, la Guerra Civil i l¡¯exili, despr¨¦s d¡¯aix¨°, va ser lliurat a Franco pels nazis i afusellat a Montju?c. A Josep Tarradellas, la presid¨¨ncia li va recaure en un exili que duraria ni m¨¦s ni menys que 38 anys. I Pujol la va aconseguir gr¨¤cies, entre altres coses, als seus anys de pres¨® com a antifranquista.

Els dos socialistes que la van ocupar despr¨¦s, Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla, van poder acabar els seus mandats sense grans riscos: els contratemps dels seus per¨ªodes de govern entren dins del que cal definir com a conflictes pol¨ªtics relativament normals. Per¨° el president que els va seguir, Artur Mas, est¨¤ a l¡¯espera de judici en una causa pol¨ªtica que pot portar-lo a la inhabilitaci¨® per al c¨¤rrec. I l¡¯actual president, Carles Puigdemont, es debat davant el dilema de seguir o no seguir el cam¨ª marcat per Mas i consumar una aposta sobiranista amb ves a saber quines conseq¨¹¨¨ncies per a ell.

Puigdemont haur¨¤ de prendre la seva decisi¨® enmig d¡¯un eixordador soroll format a parts desiguals pels esc¨¤ndols, la propaganda i la contrapropaganda. L¡¯¨²ltim esc¨¤ndol ha esclatat perqu¨¨ un dels promotors de la creaci¨® d¡¯un estat catal¨¤ sobir¨¤ s¡¯ha dedicat a explicar p¨²blicament durant els ¨²ltims mesos als seus seguidors alguns aspectes rellevants de la conspiraci¨® pr¨¨via que, inexorablement, precedeix sempre l¡¯adveniment de la independ¨¨ncia.

Tothom sap que aquest tipus d¡¯empreses requereix la sigil¡¤losa recerca d¡¯aliats exteriors, que nom¨¦s pot fer-se mitjan?ant diplom¨¤cies paral¡¤leles a les legals. I preparatius interiors clandestins. Per¨° una il¡¤lustrativa particularitat del cas catal¨¤ consisteix que, com s¡¯acaba de veure, la conspiraci¨® no sigui descoberta per l¡¯espionatge de l¡¯altra part sin¨® per la revelaci¨® gratu?ta, graciosa podria dir-se, dels seus partidaris i protagonistes. Sembla incre?ble per¨° ¨¦s aix¨ª.

El que est¨¤ protagonitzant el ja exsenador Santiago Vidal planteja col¡¤lateralment algunes q¨¹estions inquietants. Per exemple, deu ser veritat que el Govern de Mariano Rajoy, que disposa de policia i serveis d¡¯espionatge generosament dotats pels Pressupostos Generals, s¡¯ha assabentat per la premsa de tota l¡¯activitat que Vidal explicava en les seves confer¨¨ncies? En aquest cas, es planteja una disjuntiva atro? per als ciutadans catalans que estiguessin indecisos entre donar suport o no al moviment sobiranista. Qu¨¨ fer, creure que podran crear un estat catal¨¤ aquests conspiradors d¡¯una incapacitat i una ingenu?tat aclaparadores i manifestes o, alternativament, seguir a merc¨¨ d¡¯un estat que no deixa de fer gala d¡¯una ineptitud de mida almenys igualment desqualificadora? O aquesta altra: si no es van assabentar de res, deu ser perqu¨¨ es tracta de fabulacions, fanfarronades o figuracions d¡¯un llenguallarg incapa? de controlar-se?

D¡¯aquesta ineptitud delirant compartida va donar fe, fa ja m¨¦s de mig any un fet que toca el surrealisme, per¨° real. Una part de les conspiracions pr¨¨vies que, tamb¨¦ inexorablement, solen acompanyar tota reacci¨® contra un moviment secessionista, van ser revelades a l¡¯opini¨® p¨²blica gr¨¤cies a l¡¯enregistrament d¡¯una conversa del ministre de l¡¯Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, en el seu despatx, amb un dels conspiradors, Daniel de Alfonso, en aquell temps titular de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya. Mesos despr¨¦s, l¡¯enregistrament es va publicar a la premsa i encara pot ser escoltada per qui ho desitgi. Paradoxa col¡¤lateral de l¡¯assumpte tamb¨¦ ¨¦s que en tots dos casos, dos dels conspiradors fossin jutges de carrera, De Alfonso i Vidal, un a cada b¨¤ndol.

El forcejament d¡¯un moviment sobiranista que persegueix la partici¨® d¡¯un estat no ¨¦s mai un cam¨ª de roses. La creaci¨® i implantaci¨® d¡¯una nova legalitat implica l¡¯ensulsiada i la substituci¨® de la vella i est¨¤ en la naturalesa de les coses que tant l¡¯impuls a favor com el combat en contra del nou ordre es duguin a terme sense gaires miraments. I no diguem ja si, com ¨¦s el cas, els protagonistes s¨®n sengles governs formats per partits amb un aclaparant historial recent de corrupci¨® en la utilitzaci¨® dels diners p¨²blics amb finalitats il¡¤l¨ªcites que t¨¦ sobresaturat de feina el sistema judicial. Un panorama desolador, que requereix una alternativa que ho sigui a tots dos b¨¤ndols alhora, una cosa aix¨ª com una escombrada general.