Acte de domini

L¡¯any 1837, Rudolf von Wielemann, un arist¨°crata prussi¨¤, protagonista d¡¯Els estranys, primera novel¡¤la de Ra¨¹l Garrigasait (Solsona, 1979), per imperatiu familiar s¡¯uneix als tradicionalistes que lluiten en la primera guerra carlina, per¨° l¡¯abs¨¨ncia de calma que experimenta d¡¯en?¨¤ que arriba a Solsona no ¨¦s deguda a l¡¯aire b¨¨l¡¤lic que es respira a la zona, sin¨® a la vida ordin¨¤ria, que se li converteix en una realitat magn¨¨tica molt llunyana, intricada, invisible i tan dif¨ªcil de comprendre com una culpa o una angoixa que provinguessin d¡¯una dimensi¨® hostil de l¡¯infinit. A ning¨² li importa gens la carta de recomanaci¨® que du del seu oncle, no sembla que hi hagi entre les autoritats carlines algun responsable que vulgui donar-li cap ordre, i l¡¯idioma de seguida es revela com un obstacle infranquejable. A l¡¯hospital, en comptes d¡¯ajudar les monges, Wielemann es desmaia i rodola escales avall quan veu un metge que serra l¡¯os de la cama d¡¯un ferit amb un ganivet de carnisser, el seu organisme no tolera la ingesta de cargols, i als ¨²ltims cap¨ªtols corre per la ciutat amb el martiri d¡¯una llaga a la boca ¡°que exterminava tots els pensaments d¡¯una batzegada¡±. A la casa on s¡¯ha hostatjat durant tota la novel¡¤la, tampoc ha pogut dormir gaire b¨¦ per culpa dels sorolls imprecisos que li arribaven del pis de dalt. Al costat de les perip¨¨cies d¡¯aquest protagonista, hi ha els passos d¡¯un altre personatge, traductor i german¨°fil com ho ¨¦s Garrigasait a la vida real, que escriu el relat dels mesos que Wielemann s¡¯est¨¤ a Solsona de la mateixa manera que Buster Keaton s¡¯estaria a l¡¯infern.

Els estranys ¨¦s menys una novel¡¤la de la guerra carlina que l¡¯autoritat d¡¯una veu que narra una dr?le de guerre: ¨¦s un sostingut acte de domini, i no es tracta tant d¡¯aconseguir una impressi¨® o una il¡¤lusi¨® de veritat com d¡¯obtenir que el lector assenteixi i admeti la instauraci¨® d¡¯un univers de llenguatge: a Garrigasait no li interessa l¡¯argument a la manera tradicional ¡ªel lector ¨¦s conscient d¡¯un passat i espera un desenlla? en el futur¡ª, sin¨® la tensi¨® que es va generant en el present, el pensament literari com una actitud davant de la realitat i la manera de percebre-la i expressar-la a trav¨¦s de l¡¯estil. El narrador posa sobre la taula unes condicions perempt¨°ries, i es poden acceptar o no, per¨° no discutir-les, i, en qualsevol cas, p¨¤gina rere p¨¤gina, el narrador no para de recordar qui mana durant la lectura.

A la novel¡¤la no hi ha cap altra realitat ni cap m¨¦s valor que la veu deliberadament i ¨°bviament artificiosa que narra, i, amb una prosa admirable, minuciosa, ¨¤gil i di¨¤fana, s¨®n m¨²ltiples les ocasions en qu¨¨ Garrigasait hi fa esclatar unes imatges dotades d¡¯una extraordin¨¤ria capacitat explicativa per suggerir dimensions enigm¨¤tiques, subratllar amb llum l¡¯evid¨¨ncia de les seves ombres i entronitzar incerteses. Els elements dram¨¤tics de la novel¡¤la conviuen ¡ªcom si fos una necessitat¡ª amb els grotescos, i el conjunt dels uns i els altres assoleix una categoria de misteri i uns perfils d¡¯irrealitat o d¡¯irracionalitat d¡¯una enorme efic¨¤cia humor¨ªstica: a Els estranys hi desfila una caravana portentosa de personatges que semblen disputar-se el m¨¨rit de ser el m¨¦s estramb¨°tic o original ¡ªel Sextet Desconjuntat ¨¦s equiparable als bessons kafkians d¡¯El castell¡ª, tot i que seria erroni suposar que aquests tipus extravagants tenen una dimensi¨® simb¨°lica perqu¨¨ cada un dels comparses pintorescos que figuren en el relat aporten una llum peculiar sobre les raons i els desvaris que originen la guerra. La intriga central, la inquietud inactiva de Wielemann, es conjuga molt b¨¦ amb escenes o situacions que constituirien per elles mateixes uns textos autosuficients, per¨°, gr¨¤cies a la solidesa de l¡¯impecable art de narrar de Garrigasait, aquestes c¨¨l¡¤lules de possible consist¨¨ncia independent es lliguen entre si amb la certesa aclaparant que nom¨¦s podia ser d¡¯aquesta manera.

A Els estranys, escriptura i imaginaci¨® avancen amb una harmonia feli? per donar al¨¨ a una novel¡¤la on el lector troba l¡¯escriptor en ple proc¨¦s creatiu i un espai de vida sorprenent i versemblant alhora, commovedor i profund, que li permet recuperar el miratge de la innoc¨¨ncia de les primeres lectures. Mentre es llegeix aquest llibre, a m¨¦s, es t¨¦ la convicci¨® que s¡¯hi ha de tornar una altra vegada, i que aleshores encara ser¨¤ m¨¦s bo.