Batalla ¡®fant¨¤stica¡¯

Alexander Lernet-Holenia (Viena, 1897-1976) no s¡¯havia editat mai en catal¨¤. Aquesta novel¡¤la breu ¡ªtradu?da de l¡¯alemany per Joan Fontcuberta¡ª, mig b¨¨l¡¤lica mig fant¨¤stica, n¡¯¨¦s l¡¯ocasi¨®. L¡¯autor forma part d¡¯aquells noms vienesos que van viure els grans canvis posteriors a la Gran Guerra. Arist¨°crata austrohongar¨¨s, oficial de cavalleria, destinat a ser diplom¨¤tic, resident en un palau imperial, pol¨ªgraf, amic de Stefan Zweig, de Rainer Maria Rilke, interessat en les teories de Sigmund Freud, aquestes dades ens acaren a una literatura centreeuropea d¡¯entreguerres no per coneguda menys peculiar.

Hi ha una escena medul¡¤lar que ¨¦s clau per trobar el sentit de l¡¯obra. Per¨° abans cal dir que la novel¡¤la passa als Carpats, on el 1915 va haver-hi una de les batalles fonamentals de la Gran Guerra, en l¡¯inici de la campanya russa de l¡¯ex¨¨rcit austrohongar¨¨s. A l¡¯escena esmentada hi trobem un destacament d¡¯exploraci¨® de la cavalleria austr¨ªaca, en qu¨¨ veiem el bar¨® Bagge ¡ªel narrador de l¡¯obra¡ª i altres oficials. Quan volen travessar un pont, els russos els ataquen, si b¨¦ els austr¨ªacs aconsegueixen el seu prop¨°sit. Tot seguit, quan el grup s¡¯instal¡¤la en un poble del nord d¡¯Hongria, comencen a passar fets poc corrents en una novel¡¤la b¨¨l¡¤lica, i entenem que en l¡¯escaramussa del pont va passar alguna cosa que no lliga amb el que ens ha dit el bar¨® protagonista.

La novel¡¤la es pot llegir simplement com un relat de guerra o galant, amb personatges que semblen que han sortit d¡¯un almanac de gestes imperials o d¡¯una opereta. Per¨° si la lectura at¨¦n all¨° que contrav¨¦ les lleis naturals o que simplement ¨¦s estrany (alimentat p¨¤gina a p¨¤gina per diversos indicis, com ara un curi¨®s arbre amb tres penjats que ens recorda el Manuscrit trobat a Saragossa de Jan Potocki), no ens hauria semblat estrany que Italo Calvino hagu¨¦s triat aquesta obra per a la seva antologia fant¨¤stica del XIX. Per¨° el llibre, no ho oblidem, ¨¦s d¡¯anys despr¨¦s, del 1939, i el fons on¨ªric que el travessa sanciona les teories del subconscient, les quals trobem en obres coet¨¤nies com Relat somiat d¡¯Arthur Schnitzler o Nit fant¨¤stica de Zweig. I ¨¦s aix¨° el que acaba donant-nos un final coherent i memorable.

El bar¨® Bagge, enmig de balls i recepcions corteses, acaba desplegant un relat pertorbat i malalt¨ªs ¡ªen primera persona¡ª que ben sovint, per als gustadors de la historiografia del g¨¨nere, resulta un recurs discutible de salt a l¡¯altra realitat. Si tornem, amb tot, a una visi¨® general de l¡¯obra, entenem que la guerra i la pres¨¨ncia del m¨¦s enll¨¤ s¨®n matrius narratives que consonen i que, en una interpretaci¨® profunda, poden arribar a desactivar fonaments marcials com la gl¨°ria o l¡¯heroisme, els quals s¨®n el punt de partida innegociable, cal insistir-hi, de Lernet-Holenia. L¡¯obra fa pensar que tamb¨¦ algunes narracions de la Guerra Civil ¡ªpenso en un conte de Vicen? Riera Llorca, en un altre de la trilogia b¨¨l¡¤lica de Juan Eduardo Z¨²?iga¡ª mostren una escena a la casa d¡¯un espiritista en qu¨¨ hi ha una gentada que vol saber dels seus familiars desapareguts.

Com en molts relats centreeuropeus del primer ter? del segle XX, hi trobem la predilecci¨® per la nouvelle com a forma liter¨¤ria calibrada, perfecta. Encara que sovint aquests relats ens descriguin una ¨¨poca abolida, un m¨®n massa distant ¡ªcal pensar que molts van ser escrits precisament des d¡¯aquest estadi eleg¨ªac¡ª, vet aqu¨ª un altre autor d¡¯aquell per¨ªode que ens conven? sobre manera.