Exposici¨® de tesi

La Fundaci¨® La Caixa va organitzar, als vuitanta, exposicions magn¨ªfiques per a un pa¨ªs que amb prou feines havia vist retrospectives de grans artistes del XX i poqu¨ªssim de la m¨¦s vigorosa contemporane?tat. Recordo les de l¡¯expressionisme alemany, Kandinsky/Mondrian, Roberto Matta, Oteiza, Lucio Fontana, Cy Twombly, la nova escultura brit¨¤nica, Miralda... Als noranta van seguir, amb m¨¦s dedicaci¨® a l¡¯arqueologia i l¡¯art cl¨¤ssic. I als 2000 han predominat els blockbusters, que donen prioritat a l¡¯assoliment d¡¯un p¨²blic massiu i que rarament proposen tesi. S¨®n grans col¡¤lectives amb una mica de tot, on les peces poden ser de gran qualitat, per¨° que poc aporten (amb excepcions, com Cartografies). Les enyorem, i per aix¨° vam saludar Art i cinema. 120 anys d¡¯intercanvis. Dominique Pa?ni, el seu comissari, exdirector de la Cinemateca francesa, de la Fundaci¨® Maeght i professor de l¡¯?cole du Louvre, sempre ha donat mostres de gran coneixement de la hist¨°ria del cinema i de subtilesa en les seves exposicions. De fet, la idea va sorgir de mostrar la col¡¤lecci¨® de la Cinemateca francesa, el director de la qual, Henri Langlois, gran amant de la pintura, va incorporar als seus fons obres d¡¯arts pl¨¤stiques: de Severini a Hans Richter, i de Fernand L¨¦ger a Andy Warhol. A aquest fons se sumen obres contempor¨¤nies i algun pr¨¦stec extern, en un conjunt on hi ha tant exemples can¨°nics com descobriments d¡¯inter¨¨s.

?A les acaballes del XIX, es contraposen les pel¡¤l¨ªcules de Lumi¨¨re a quadres impressionistes, com un preci¨®s Monet, i un Boudin comparat a una pel¡¤l¨ªcula acolorida. Els anys 10 del XX mostren dos d¡¯?mile Cohl, pioner del cinema d¡¯animaci¨® i membre del grup dels Incoherents, i una enorme maqueta de Picasso per al ballet Parade, aix¨ª com una divertid¨ªssima par¨°dia del cubisme al film Rigadin, le peintre cubiste, de Georges Moca (1912). Els anys vint veuen la consolidaci¨® del g¨¨nere f¨ªlmic i la fascinaci¨® de les avantguardes, aix¨ª com el llenguatge cubista en decorats i vestits. La pel¡¤l¨ªcula Fant?mas i totes les de Charlot (de qui es projecta Shoulder Arms) van apassionar els pintors; tamb¨¦ es mostren extractes d¡¯Entr¡¯acte de Ren¨¦ Clair (1924), al costat d¡¯obres de Picabia i del cineasta Oskar Fischinger, per a nosaltres un desconegut. Aquesta d¨¨cada ¨¦s segurament la m¨¦s interessant, ja que hi ha extractes de la meravellosa pel¡¤l¨ªcula Aelita (1924) de Jakov Protazanov, un curi¨®s film d¡¯Henri Langlois sobre el metro de Par¨ªs, cartells constructivistes russos i rareses com els collages del cineasta Berthold Bartosch, aix¨ª com un oli de Harpo Marx.

Els anys trenta no es queden enrere, amb La edad de oro de Bu?uel (1930), Zero de conduite de Jean Vigo (1933) o Rose Hobart de Joseph Cornell (1937), que prefigura el cinema underground. Als quaranta veiem la famosa Dreams that money can buy de Hans Richter, mentre que de Dal¨ª se¡¯n veu el projecte de decorat per a Sdpellboun de Hitchcock (1945), al costat de dibuixos d¡¯Eduardo Arroyo sobre el brit¨¤nic.

Dels cinquanta, he descobert el film Trait¨¦ de Bave et d¡¯¨¦ternit¨¦, d¡¯Isidore Isou, i dels seixanta, l¡¯excel¡¤lent Ex, del pintor Jacques Monory (1968). Potser hi ha exc¨¦s de Godard i massa poc de 1980 a 2000. Per¨° aqu¨ª, El mar, d¡¯Ange Leccia, ¨¦s impressionant, mentre Tadzio, en una instal¡¤laci¨®, comprimeix les seves 80 pel¡¤l¨ªcules preferides, superposant-ne tots els fotogrames; resultat: una imatge nebulosa (alguna cosa similar va fer Perejaume, sense con¨¨ixer-se).

La mostra evidencia la superioritat de la imatge en moviment: se¡¯n van els ulls a les pel¡¤l¨ªcules... Altament recomanable: fins i tot hauria pogut ser m¨¦s ¨¤mplia.