Vidres trencats

Un nou centre c¨ªvic, constru?t sobre el solar de l¡¯antiga f¨¤brica Cristaler¨ªa Planell al barri de les Corts, a Barcelona, motiva aquestes l¨ªnies. La f¨¤brica, de la qual s¡¯han mantingut dempeus dues de les fa?anes, s¡¯ha convertit en un edifici triangular de quatre plantes d¡¯al?ada. La nova construcci¨® ocupa un solar triangular davant d¡¯un altre edifici triangular que ¨¦s una escola bressol, tots dos a un costat i l¡¯altre del carrer Europa, en el tram que va ser obert fa uns anys per lligar-lo al carrer Anglesola. A conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquesta obertura es va enderrocar bona part de la f¨¤brica i van apar¨¨ixer dos solars triangulars que en planta tenen l¡¯aspecte caracter¨ªstic dels vidres trencats al caure a terra, un dest¨ª predestinat tractant-se d¡¯una cristalleria. No hauria valgut la pena d¡¯assajar un cert di¨¤leg entre aquests dos triangles per part dels que van fer el planejament i dels que han encarregat els dos edificis p¨²blics?

L¡¯ocasi¨® convida a fer algunes observacions sobre l¡¯edifici, ja que representa amb claredat alguns temes recurrents de l¡¯actualitat arquitect¨°nica. Per¨° en primer lloc resulta d¡¯inter¨¨s aturar-se a la planta de distribuci¨® d¡¯aquest edifici p¨²blic, ja que permet observar el comportament de l¡¯arquitectura m¨¦s lligada a la racionalitat constructiva enfront d¡¯un solar de forma tan poc habitual com aquest. La manera d¡¯abordar-lo sembla que sigui senzillament prescindir de la geometria triangular i resoldre la planta com si fos un fragment interromput per un accident. De fet, ben pensat ¨¦s aix¨ª, i amb la seva forma sembla com si l¡¯obertura del carrer Europa l¡¯hagu¨¦s seccionat.

Contribueix a aquella impressi¨® la difer¨¨ncia entre les dues fa?anes antigues i la nova, que sembla posar en evid¨¨ncia la secci¨® de l¡¯edifici i la seva activitat a trav¨¦s de quatre grans finestrals rectangulars. El triangle, com a figura, dona edificis que, darrere la seva aparen?a, amaguen una planta autista respecte a la geometria, com succeeix amb el conegut Flatiron de Nova York. La distribuci¨® del centre c¨ªvic ¨¦s potser efica? i endre?ada per franges, amb l¡¯aspecte que ha acabat tenint gran part de l¡¯arquitectura promoguda per l¡¯administraci¨® p¨²blica d¡¯aquest pa¨ªs i que semblen variacions d¡¯escoles, escoletes o centres de salut; per¨° es troben a faltar unes dosis d¡¯enginy en la distribuci¨® equivalent a les emprades en la construcci¨® i el seu elaborat vocabulari.

Un altre dels temes representats aqu¨ª ¨¦s la relaci¨® entre la nova arquitectura i la del passat recent. ?s un exemple per veure una manera d¡¯operar amb els edificis existents, dels quals, per alguna ra¨®, es decideix preservar-ne una part, i aquesta, en una gran majoria dels casos, ¨¦s la fa?ana, com aqu¨ª. Em mou a escriure el fet que no hi sembla haver cap opini¨® diferent sobre el cas, i crec que ho acceptem de manera autom¨¤tica. Darrere d¡¯aquesta banalitat aparent existeix una discussi¨® pendent sobre la sinceritat constructiva, present aqu¨ª a les parts noves i especialment a l¡¯interior, envers l¡¯embelliment i el revestiment, posat en evid¨¨ncia en aquest cas pel repicat de les pilastres de la fa?ana conservada, deixant veure l¡¯antiga construcci¨® en brut. Per aix¨° aquest exemple, amb les seves indubtables virtuts, ens permet fer-nos algunes preguntes. ?Encara pensem que una cosa ¨¦s sincera i l¡¯altra no? ?No tenim la impressi¨® davant dels centenars de locals comercials a Barcelona que van apostar per repicar parets i sostres, deixant veure maons i revoltons, que ¨¦s una banalitat com una casa? No els sembla que aquesta sinceritat ¨¦s molts cops simple grolleria?

I un altre tema m¨¦s que aquest edifici convida a exposar. La ret¨°rica de l¡¯energia sembla haver-se convertit en un tema cabdal. Resulta evident la import¨¤ncia que t¨¦, i fins i tot concedeixo que ara ¨¦s temps d¡¯exageracions per tal que la consci¨¨ncia col¡¤lectiva sobre aquest assumpte creixi. Per¨°, ?quan comen?arem a dissoldre aquest aspecte en el conjunt de l¡¯edifici i atorgarem m¨¦s sensibilitat a l¡¯espai que ocupem que a l¡¯energia com a ideologia? Fa que ens ho preguntem el fet que l¡¯element m¨¦s bonic, original, delicat i, per qu¨¨ no, decoratiu del centre c¨ªvic, sigui la seva coberta amb les xemeneies solars de vidre rematades per barrets que produeixen efecte Venturi, parts visibles de la secci¨® de l¡¯edifici pensada per al control i la utilitzaci¨® de l¡¯aire en condicions naturals. Per¨° no s¨®n visibles des de l¡¯interior, no hi podem entrar i no formen espais habitables. Per a quan una manera m¨¦s delicada de pensar l¡¯interior?