¡°V¨¢zquez Montalb¨¢n va treure a la burgesia el futbol i el menjar. Ho va bellugar tot des de l¡¯esquerra¡±
Zan¨®n, Luj¨¢n i Ravelo reten homenatge a BCNegra al gran pare del g¨¨nere a Espanya
![Juan Carlos Galindo](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F620b005d-c42a-49dc-8cbc-b141c2a302c9.png?auth=eb8c16416c5863967bfa6134e52480f2571a16e684d4e04d48b58132f68067de&width=100&height=100&smart=true)
![D'esquerra a dreta, Ravelo, Bassas, Zan¨®n i Luj¨¢n.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZTQZQ7YHJGTFHWVTM3FHSZAEFE.jpg?auth=50826d5b56110369d45477d37518ab14895e8c9eaad0a960506a8528d6ffbf70&width=414)
BCNegra 2017.? Un dia gris per¨° sense la boira que inunda les velles geometries de les cases que limiten Vic i que apareixen a l'inici de la La soledad del m¨¢nager (Planeta) . Auditori del Conservatori del Liceu. Diversos centenars de persones observen com tres escriptors, els tres darrers premis Dashiell Hammett de novel¡¤la negra a Gij¨®n, s'agenollen davant del mestre Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n. L'excusa que reuneix Marcelo Luj¨¢n, Carlos Zan¨®n i Alexis Ravelo sota la direcci¨® de Carlos Bassas, ¨¦s tan bona com qualsevol altra: es compleixen 40 anys de la publicaci¨® de La soledad del m¨¢nager, tercera aventura de Pepe Carvalho (si comptem amb l'estranya Yo mat¨¦ a Kennedy), un llibre fundacional, part essencial de l'obra de V¨¢zquez Montalb¨¢n, l'intel¡¤lectual, el poeta que va fundar el g¨¨nere negre a Espanya.
¡°Ell dona carta de ciutadania a un g¨¨nere que tothom veia de quiosc. ?s qui l'intel¡¤lectualitza, qui li dona al?ada i l'utilitza com a vehicle per fer un retrat seri¨®s d'aquest pa¨ªs i complir amb la missi¨® que abans complia el periodisme: dir-li fill de puta al fill de puta¡±, ataca Ravelo, sempre somrient i a la gresca.
Ell dona carta de ciutadania a un g¨¨nere que tothom veia de quiosc. ?s qui l'intel¡¤lecutalitza, qui li dona al?ada i l'utilitza com a vehicle per fer un retrat seri¨®s d'aquest pa¨ªs" Alexis Ravelo
La resposta arriba de part de Zan¨®n, protagonista en diversos moments de la tarda per ser l'escriptor que ha acceptat l'enc¨¤rrec ¨Csu?cida per a alguns, necessari i interessant per a uns altres¨C de perllongar la vida de Carvalho. ¡°Ven¨ªem d'una literatura masturbat¨°ria que nom¨¦s era bona si havia costat molt i s'entenia malament. El mateix que va passar en la m¨²sica. Es va buscar alguna cosa directa, no gaire sofiscticada potser, per¨° que complia amb una premissa: t'entretenia, que sembla que aix¨° ¨¦s un pecat¡±.
Luj¨¢n recorre al marxista Antonio Gramsci per explicar el ferm comprom¨ªs de l'intel¡¤lectual de l'autor abans de resumir: ¡°Aixeca el g¨¨nere perqu¨¨ era molt bo i si hagu¨¦s escrit novel¡¤la hist¨°rica ho hauria fet igual. Hi ha finals de par¨¤grafs que eren tan bons... ?s un poeta i aix¨° no se li pot negar¡±.
El Carvalho que hi ha en cadasc¨²
S¨®n llibres contra els abusons. A Carvalho li peguen molt m¨¦s del que pega ell. Montalb¨¢n dona rang a la cobla mentre a Boccacio escoltaven jazz experimental Carlos Zan¨®n
La passi¨® de vegades desarma i els tres han perdut en algun moment el seu estatus d'escriptor per convertir-se en purs lectors, en fans entregats. Cadasc¨² t¨¦ una manera diferent de veure Carvalho, de veure a V¨¢zquez Montalb¨¢n, de vegades confosos l'un amb l'altre. Zan¨®n, el pare de la futura criatura, ho t¨¦ molt clar. Parla el fan: ¡°S¨®n llibres contra els abusons. A Carvalho li peguen molt m¨¦s del que pega ell. Montalb¨¢n dona rang a la cobla mentre a Boccacio escoltaven jazz experimental i li treu a la burgesia el futbol i el menjar. Ho va bellugar tot des de l'esquerra. ?s un personatge ven?ut d'una ciutat ven?uda perqu¨¨ a Barcelona, menys les lligues, hem perdut totes les guerres que hem comen?at¡±. Afegeix l'autor: ¡°Ens va ensenyar a no limitar-nos a transcriure ni a redactar, sin¨® a combinar les bases de la literatura. No deixa ni un recurs de la l¨ªrica sense utilitzar. Sense la seva poesia estar¨ªem parlant d'un altre escriptor¡±.
Ravelo, tan t¨¨cnic quan s'hi posa, tan ir¨°nic sempre, dona dues pinzellades. Primer, la liter¨¤ria: ¡°Ens va ensenyar que no necessites vint girs perqu¨¨ una novel¡¤la funcioni. Barreja ironia, pessimisme l¨²cid i compassi¨®. S¨®n novel¡¤les per llegir-les r¨¤pid i pensar-les a poc a poc¡±. Ara, la (gaireb¨¦) sarc¨¤stica: ¡°Ens va fer una petita feina perqu¨¨ ara no para de llegir novel¡¤les amb p¨¤gines i p¨¤gines amb receptes escrites per paios que no cuinen. I aix¨° que feia ell no se li dona b¨¦ a tothom. Per a molts va ser una llosa que vam haver d'aprendre a treure'ns del damunt¡±.
Buenos Aires, Las Palmas, Barcelona. Geografies i biografies tan dispars provoquen formes extraordin¨¤riament diferents d'apropar-se al mite. Per ordre:
- Luj¨¢n: ¡°Quan era adolescent un amic m¨¦s gran que llegia molt g¨¨nere policial em va dir: 'Has de llegir Carvalho', i vaig anar com un ximple al llibreter a demanar-li llibres de l'autor Pepe Carvalho. Va riure i em va donar Tatuaje. Al principi no entenia jocs de paraules i bromes que he comen?at a comprendre despr¨¦s de 17 anys a Espanya¡±.
Jo llegeixo buscant versemblan?a. I Carvalho en t¨¦. ?s molt masclista, per¨° resulta versemblant Marcelo Luj¨¢n
- Ravelo: ¡° La primera trobada va ser televisiva. El vaig descobrir per la s¨¨rie que va fer Eusebio Poncela, el qu¨¨ diu molt sobre el poder de difusi¨® cultural de la tele si es fa b¨¦. Vaig llegir Tatuaje i despr¨¦s vaig enxampar les altres. No les llegia quan sortien, les llegia despr¨¦s, en edicions de butxaca, que eren m¨¦s barates¡±.
- Zan¨®n: ¡°Eren novel¡¤les que no semblaven agradar als teus pares, de les que canvi¨¤vem a l'institut. No vaig ser un lector molt rigor¨®s, anava saltant, com completant un ¨¤lbum de croms¡±.
Si hi ha alguna cosa que grinyola a les novel¡¤les de Carvalho quan no es llegeixen amb la perspectiva adequada, i li passa a Chandler i a uns altres, ¨¦s l'esc¨¤s protagonisme de les dones. Luj¨¢n aclareix: ¡°Jo llegeixo buscant versemblan?a. I Carvalho en t¨¦. ?s molt masclista, per¨° resulta versemblant. Trobo a faltar el paper de la dona m¨¦s rellevant, un rol m¨¦s protagonista. ?s una contradicci¨® que el lector modern t¨¦ amb llibres que envelleixen b¨¦¡±.
V¨¢zquez Montalb¨¢n tenia una capacitat per saber en temps r¨¨cord quin temes transcendirien. I aix¨° ¨¦s pur olfacte de periodista, coincideixen. Per¨° per sobre de tot, era un poeta ficat a la feina del negrecriminal. ¡°Mai m¨¦s et deixar¨¦ al teu rac¨® de fusta. Viatjar¨¤s amb mi fins a la meva mort¡±, llegeix, davant d'un auditori esglaiat, Luj¨¢n. ?s la poesia del mestre. Llarga vida a Carvalho, llarga vida a V¨¢zquez Montalb¨¢n.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
![Juan Carlos Galindo](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F620b005d-c42a-49dc-8cbc-b141c2a302c9.png?auth=eb8c16416c5863967bfa6134e52480f2571a16e684d4e04d48b58132f68067de&width=100&height=100&smart=true)