Cendr¨®s, un massatge a la cultura

Poder lluitar pel pa¨ªs propi ¨¦s un plaer dels d¨¦us¡±. Aquesta era la frase que, a mode de targeta de presentaci¨®, repetia en ple franquisme Joan Baptista Cendr¨®s (1916-1986) davant de tothom. S¡¯havia convertit en el senyor Flo?d gr¨¤cies a l¡¯¨¨xit del seu after shave, i no deixava ning¨² indiferent. D¡¯or¨ªgens humils per¨° convertit en un burg¨¨s sense complexos, era decidit i aixecava la veu en un m¨®n empresarial del franquisme que havia apostat majorit¨¤riament per cuidar els negocis i abandonar tot paper social. Com havia escrit Rafael Tasis el 1957 en el seu c¨¨lebre article El paper pol¨ªtic de la burgesia catalana, tot i que individualment els industrials catalans havien aconseguit notables fortunes, ¡°en aquest curi¨®s r¨¨gim actual del franquisme dels anys cinquanta la burgesia catalana no hi t¨¦ cap paper, cap autoritat, cap for?a¡±. Havien abandonat qualsevol ambici¨® col¡¤lectiva, cap projecte propi, en deute amb el dictador que els havia tornat les f¨¤briques col¡¤lectivitzades i havia posat fi a qualsevol perill revolucionari en acabar la Guerra Civil.

?s en aquest context que emergeix la singular figura de Cendr¨®s que retrata Gen¨ªs Sinca a l¡¯extensa biografia El cavaller Flo?d (Proa). Un personatge inclassificable que, a partir del seu ¨¨xit en l¡¯empresa de perfumeria que dirigia, va desenvolupar una notabil¨ªssima acci¨® cultural tant en actuacions col¡¤lectives com en d¡¯altres d¡¯estrictament personals.

La for?a del personatge permet una biografia atractiva, que a m¨¦s es pot beneficiar d¡¯un arxiu personal ampli i ben endre?at, amb correspond¨¨ncia amb personatges molt variats, des d¡¯escriptors catalans a autors i editors estrangers. No obstant aix¨°, el text de Sinca ¨¦s excessivament justificador, i els testimonis que utilitza estan rendits al biografiat, disposats a justificar-ho tot i sense voler contradir mai l¡¯encert de totes les decisions de Cendr¨®s. Tamb¨¦ s¨®n discutibles algunes afirmacions sobre el context, com quan s¡¯afirma el car¨¤cter anticatalanista de la revoluci¨® anarquista de 1936 o quan es parla bastant a la lleugera dels altres nuclis antifranquistes dels anys seixanta. T¨¦ el m¨¨rit, per¨°, d¡¯aportar una gran quantitat d¡¯informaci¨® sobre un personatge controvertit per¨° central en la represa cultural catalana durant el franquisme i ben poli¨¨dric.

Sabates de pell de serp i comissaris comprats

Un dels atractius de Cendr¨®s era la seva personalitat gens convencional: era atrevit i no tenia por de la dictadura, la qual cosa no era gens habitual. Llegia la premsa internacional cada mat¨ª i sovint viatjava arreu del m¨®n. Tot aix¨° el feia destacar en els medis burgesos dels anys cinquanta i seixanta, amb una originalitat que es mostrava tamb¨¦ en el vestir, capa? de cal?ar-se unes sabates de pell de serp i mostrar-se ben extravagant. Era ben conscient del seu paper i alhora estava conven?ut de les seves capacitats, que podien transformar-se en prepot¨¨ncia. Molts dels que el van con¨¨ixer expliquen que tenia un car¨¤cter dif¨ªcil, encara que sembla que les secret¨¤ries l¡¯adoraven perqu¨¨ era guapo i intel¡¤ligent.

Segur d¡¯ell mateix, no dubtava a esdevenir un gran provocador. ¡°Lo hacemos porque nos da la gana¡±, li va dir al governador civil Garicano Go?i el 1967 quan van aconseguir la legalitzaci¨® d¡¯?mnium com a associaci¨®. De la mateixa manera, en una tens¨ªssima reuni¨® amb Josep Tarradellas a Par¨ªs, va acabar dient al president a l¡¯exili que tancaria la seu d¡¯?mnium a la capital francesa ¡°quan em passi pels collons¡±. Tamb¨¦ va sorprendre tothom quan, en acabar les obres de la casa de Sant Feliu de Gu¨ªxols, hi va posar al capdamunt una bandera catalana, que r¨¤pidament va ser retirada per la policia. Esclar que la determinaci¨® del seu catalanisme tamb¨¦ tenia algun revers que costa m¨¦s d¡¯encaixar, com ara la seva relaci¨® privilegiada amb el comissari de policia Ram¨®n Jerez, que sembla que tenia a sou.

¡°Nosaltres tenim quartos, per¨° som bona gent¡±, li deia Cendr¨®s a Joaquim Arenas, aleshores militant del comunista PSAN quan hi parlava amb relaci¨® a les classes de catal¨¤ que promovia ?mnium. Certament, tota la traject¨°ria de Cendr¨®s est¨¤ travessada per la seva heterod¨°xia. Era un burg¨¨s en una ¨¨poca en qu¨¨ no estava de moda ser-ho. I, a m¨¦s, era un burg¨¨s que no s¡¯amagava de la seva condici¨®, i que presumia recurrentment de ser milionari... en d¨°lars. Un xoc en una societat, i sobretot en un medi cultural, en qu¨¨ tot all¨° que fos o sembl¨¦s burg¨¨s no era ben vist, tot i que molts dels que el protagonitzaven provenien d¡¯aquest grup social.

Perfum a dojo

Tot i els or¨ªgens modestos del seu pare, certament Cendr¨®s va rebre un negoci familiar que funcionava prou b¨¦. El pare va morir en plena guerra, el 1937, amb 54 anys; era una mort prematura que va for?ar el jove Cendr¨®s a fer-se c¨¤rrec del negoci, com a director gerent, colze a colze amb el soci del pare, amb nom¨¦s 20 anys. El pare era un barber de Valls que s¡¯havia instal¡¤lat a Barcelona i havia comen?at amb l¡¯Haugrol i el Flo?d, que van anar introduint a trav¨¦s de les barberies i es va demostrar que era un negoci rod¨®. La petita empresa, d¡¯una quinzena de treballadors, va anar creixent de la m¨¤ d¡¯una activ¨ªssima feina comercial de Cendr¨®s, que viatjava constantment per obrir mercats i que va fer un gran salt quan va aconseguir la representaci¨® de Femme de Rochas, perfum femen¨ª de primer nivell internacional.

Tot anava endavant. Va construir una nova f¨¤brica a la travessera de les Corts, on ja hi havia 150 treballadors, i va continuar la seva expansi¨® internacional. Par¨ªs i Ginebra eren com la seva segona casa, i el 1958 va fer el salt a Am¨¨rica, on ressegu¨ª tot el continent i va obrir oficina a Nova York. Confiava en el seu staff m¨¦s veter¨¤, amb el cunyat i els qui tenien posicions rellevants des dels inicis, als quals volia convertir en una mena d¡¯elit moderna. Per aix¨° pr¨¤cticament va obligar alguns que es compressin un cotxe com a signe de distinci¨®: ¡°Vost¨¨ ha de ser modern i ha d¡¯anar a tot arreu¡±, li va etzibar a un d¡¯ells. Avan?ats els anys setanta, les coses es van anar tor?ant: la compet¨¨ncia s¡¯havia fet forta i es va sentir tra?t pel seu cunyat, tampoc tenia un hereu a qui deixar l¡¯empresa, i per aix¨° la va vendre als americans de Revlon.

La guerra fosca

En esclatar la Guerra Civil, l¡¯empresa dels Cendr¨®s va continuar funcionant; era petita i no va ser col¡¤lectivitzada, de manera que la fam¨ªlia va seguir tirant endavant. La mort del pare, per¨°, va canviar les coses. Cendr¨®s es va convertir en fill de v¨ªdua, amb la qual cosa podia esquivar una possible crida a incorporar-se a l¡¯ex¨¨rcit. Va ser aleshores, aquell 1937, quan va protagonitzar un fet del qual no volia que se¡¯n parl¨¦s. Va teixir un pla per fugir a Fran?a juntament amb dos col¡¤laboradors de l¡¯empresa, per¨° va fracassar. El van detenir, dalt de l¡¯avi¨®, quan estava a punt d¡¯aconseguir-ho. Per fer qu¨¨? Segons Sinca, per mirar de fabricar Flo?d en terres franceses. I amb un altre detall xocant, molt de Cendr¨®s: duia a la maleta la col¡¤lecci¨® d¡¯En Patufet. Estava en edat militar i el podien haver afusellat, per¨° curiosament va saldar l¡¯intent de fugida passant nom¨¦s tres mesos a Montju?c, molt menys que els altres companys detinguts en la mateixa operaci¨®. M¨¦s dif¨ªcil d¡¯entendre encara: en sortir de la pres¨® el van incorporar a l¡¯ex¨¨rcit, adscrit a censura de guerra, un dest¨ª certament estrany per a alg¨² que havia intentat fugir del pa¨ªs. Justament, s¡¯havia d¡¯encarregar de censurar la correspond¨¨ncia dels soldats que eren al front. Quins fils es devien moure perqu¨¨ se¡¯n sort¨ªs tan b¨¦?

L'ofici de mecenes

Ramon Aramon i moss¨¨n Pere Ribot s¨®n dos noms clau per entendre les primeres passes del jove Cendr¨®s en el mecenatge de la resist¨¨ncia cultural de postguerra. Aramon mantenia les restes de l¡¯Institut d'Estudis Catalans, i Cendr¨®s va veure en l¡¯actitud d¡¯aquell fil¨°leg una conducta a estimular, ra¨® per la qual va subvencionar el 1947 l¡¯edici¨® dels Estudis Rom¨¤nics, la primera acci¨® de mecenatge de Cendr¨®s. L¡¯empresari buscava en aquells moments saber si el que feia tenia sentit, i per aix¨° se sentia reconfortat per les converses i la correspond¨¨ncia amb Ribot, rector de Sant Mart¨ª de Riells, que ajudava i promovia accions de resist¨¨ncia cultural. En algun moment, semblava que nom¨¦s ells estaven cridats a liderar la reacci¨® catalanista.

La coneixen?a del financer i mecenes F¨¨lix Millet va ser definitiva per a Cendr¨®s, perqu¨¨ aix¨ª connectava amb el mecenatge col¡¤lectiu, amb obres com la Ben¨¨fica Minerva. Va ser a partir d¡¯aquest exemple que Cendr¨®s va fer el pas al lideratge. El 1960 va convocar una s¨¨rie de persones al seu despatx per proposar-los dotar econ¨°micament un premi de novel¡¤la en catal¨¤ amb la clara intenci¨® de contrarestar el premi Nadal, promogut des de la revista d¡¯or¨ªgens falangistes Destino. En paraules de Cendr¨®s, ¡°cada 6 de gener sentia impot¨¨ncia i vergonya davant la festa botiflera de Destino¡±, referint-se a la gala d¡¯atorgament del premi Nadal, de novel¡¤la en llengua castellana. D¡¯aquesta manera naixia el premi Sant Jordi, amb una dotaci¨® que igualava la del Nadal, 150.000 pessetes.

?mnium, arma revolucion¨¤ria?

L¡¯anomenat grup institucional que va promoure el Sant Jordi va actuar com a nucli inicial d¡¯?mnium Cultural. Cinc socis fundadors (Millet, Llu¨ªs Carulla, Pau Riera, Cendr¨®s i Joan Vallv¨¦) posaven en marxa una instituci¨® que havia de consolidar un mecenatge col¡¤lectiu i permanent en defensa de la cultura catalana. M¨¦s encara, tot i que els fundadors fossin acabalats personatges habituats al mecenatge particular, ?mnium hauria de possibilitar la col¡¤laboraci¨® econ¨°mica de gent de totes les proced¨¨ncies socials.

Cendr¨®s s¡¯hi va abocar absolutament des de la seva posici¨® de secretari de la nova entitat, que va ser clausurada el 1963 i va mantenir l¡¯activitat en la clandestinitat amb reunions a casa de Cendr¨®s fins el 1967, quan va ser legalitzada com a associaci¨®. Exageradament, Cendr¨®s considerava que amb ?mnium estaven fent una revoluci¨®. Va explicar al soci¨°leg i assagista Sergio Vilar que si ¡°des de Pequ¨ªn a Par¨ªs es fa la Revoluci¨® Cultural¡±, l¡¯acci¨® cultural promoguda per ?mnium significava tamb¨¦ una revoluci¨®. L¡¯entitat va fer molt¨ªssima feina, fins i tot en els anys en qu¨¨ va estar clausurada. L¡¯obertura de la delegaci¨® a Par¨ªs va tenir una repercussi¨® notable, amb accions poc conegudes, com el debut de Raimon a Par¨ªs el 1966, sufragat personalment per Cendr¨®s. Amb la legalitzaci¨®, l¡¯impuls de l¡¯entitat va ser molt gran, especialment visible amb l¡¯organitzaci¨® de cursos de catal¨¤ i la formaci¨® de mestres; tot plegat, l¡¯entitat va cr¨¦ixer enormement i va promoure accions que buscaven refer el fil amb la tradici¨®, com el viatge del poeta exiliat Josep Carner a Barcelona, una aut¨¨ntica obsessi¨® per a Cendr¨®s.

L¡¯expansi¨® d¡¯?mnium, per¨°, no va ser ben vista per tothom. Cendr¨®s va protagonitzar personalment la topada definitiva entre l¡¯entitat i el president Tarradellas. I tamb¨¦ el PSUC va acusar els empresaris que havien creat l¡¯entitat de fomentar un fals catalanisme ¡°amb la missi¨® real de buidar les activitats catalanistes del contingut antifranquista (...) per tal de posar-les al servei dels objectius anticatalans i reaccionaris de la nostra gran burgesia¡±.

Els llibres com a armament

No hi ha dubte que l¡¯activitat que m¨¦s va plaure a Cendr¨®s era la d¡¯editor, per¨° no volia ser un editor qualsevol. En alguna ocasi¨® havia dit que ¡°si la llengua ¨¦s la batalla, els llibres s¨®n l¡¯armament¡±. I per aix¨° es va decidir a intervenir-hi, amb la compra del segell Aym¨¤ i el trasllat de Proa des de l¡¯exili de Perpiny¨¤ a Barcelona. Al frontispici de la porta d¡¯entrada hi va fer posar un cartell que deia: ¡°Aquesta ¨¦s una casa editorial, cru?lla de civilitzaci¨®, fortalesa de les arts enfront del temps destructor. Voluntat de defensa del ver davant el dubt¨®s. Aqu¨ª es fixen les paraules perqu¨¨ el vent no se les endugui ni mudin en passar de boca en boca¡±.

No hi havia dubte de la intencionalitat de la seva aposta editorial, que no es plantejava guanyar diners, sin¨® que era una altra forma de mecenatge. Anava fort, i per aix¨° va fitxar el poeta Joan Oliver com a director literari, connectant aix¨ª amb la vella cultura republicana i el m¨®n de l¡¯exili, alhora que donava joc a joves prometedors, singularment el periodista Llu¨ªs Permanyer o l¡¯historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. Amb ells formava un equip decidit a trencar tots els sostres possibles. Aix¨ª, es va enfrontar a la censura fins a arribar a plantar-se al despatx del ministre Fraga, de la mateixa manera que gaudia amb el somni de posar un anunci de l¡¯editorial en catal¨¤ al diari ABC. Aquesta era la manera de conduir-se d¡¯aquest mecenes convertit en editor, al qual li agradava intervenir en el dia a dia de l¡¯editorial, i que plantejava apostes trencadores, com la traducci¨® al catal¨¤ dels llibres de Henry Miller (curiosament, l¡¯autor escrivia a Cendr¨®s demanant-li cartells de toros), alguns dels quals estaven prohibits fins i tot als Estats Units per les refer¨¨ncies sexuals. De fet, Cendr¨®s parlava de tu a tu amb grans editors internacionals per aconseguir els drets de les traduccions catalanes, que intentava fer apar¨¨ixer abans que les castellanes.

Cendr¨®s era tot un car¨¤cter que es va anar esllanguint despr¨¦s de la venda de l¡¯empresa del Flo?d (1978) i el seu posterior atac de cor. Va fer diners, per¨° va ser un daltabaix personal, al qual es va afegir la p¨¨rdua de pres¨¨ncia en el nou marc democr¨¤tic i la decepci¨® per la crisi de Banca Catalana, en qu¨¨ tamb¨¦ s¡¯havia implicat. Tot plegat, un altre atac de cor va acabar amb la seva vida, tot just amb 70 anys.