Senyals que venen de Fran?a

S¨®n estranys aquests temps en qu¨¨ el l¨ªder de la Rep¨²blica Popular de la Xina, Xi Jinping, s'erigeix, a Davos, en el principal propagandista de la globalitzaci¨® neoliberal. Els efectes de les grans transformacions tecnol¨°giques, econ¨°miques i socials de les tres ¨²ltimes d¨¨cades, han arribat a la pol¨ªtica occidental. Els canvis institucionals sovint arriben amb retard, les societats van m¨¦s de pressa que els r¨ªgids aparells d¡¯Estat. A Europa l¡¯han enxampat en fase cr¨ªtica de la seva construcci¨® i en un moment de presa de consci¨¨ncia del seu paper decreixent al m¨®n, de model a museu. La incertesa ha crescut en quedar la Uni¨®n atrapada en la pin?a Trump-Putin, que comparteixen un objectiu com¨²: afeblir Europa. Al mateix temps, l'inici formal de la negociaci¨® del Brexit obre una bretxa extremadament perillosa: si a Gran Bretanya li surt b¨¦, les fugides poden produir-se en cadena.

El desconcert pol¨ªtic es fa especialment visible a Fran?a, que viu el seu moment institucional suprem: les eleccions presidencials. La desconfian?a en la classe pol¨ªtica s'ha tradu?t en el fet que en tots els casos que hi ha hagut prim¨¤ries (els republicans, els socialdem¨°crates i els verds) el candidat que tenia m¨¦s suports entre el nucli dirigent del partit ha perdut. La carrera ha estat per a outsiders que no obstaculitzen en els pron¨°stics: Fran?ois Fillon, Beno?t Hamon i Yannick Jadot.

Ian Buruma diu que ¡°l'¨²nica manera de salvar la democr¨¤cia liberal ¨¦s que els partits tradicionals recuperin la confian?a dels votants¡±. ?s un raonament conservador, en el sentit que es mou en la l¨°gica del passat. Pensar que el problema l¡¯han de resoldre els partits de sempre ¨¦s en el fons una manera d'evitar plantejar-se qu¨¨ s'ha fet malament perqu¨¨ la desconfian?a en els pol¨ªtics ¨Cque no en la pol¨ªtica, els francesos responen sempre¨C sigui tan gran. L'obsessi¨® pel model tancat ¨Cno hi ha alternativa, que ha lliurat la socialdemocr¨¤cia en mans de la dreta¨C ha trencat la din¨¤mica constructiva del pensament cr¨ªtic i ha condu?t directament al precipici. Si no hi ha alternativa, no cal pensar que les coses es podrien haver fet d'una altra manera. Ni tan sols la discrep¨¤ncia t¨¦ sentit. El cam¨ª est¨¤ marcat. I, aix¨ª, la democr¨¤cia es queda sense al¨¨. Al final del precipici hi ha l'autoritarisme postdemocr¨¤tic, que ja est¨¤ il¡¤luminant com a destinaci¨® de la impot¨¨ncia dels partits de sempre.

En aquesta pol¨ªtica buidada de si mateixa, Fran?ois Fillon, ara en dificultats perqu¨¨ va fer de l'honestedat lema de campanya, jugant amb foc, va introduir un recurs inesperat: va utilitzar la seva condici¨® de cat¨°lic com a atribut electoral, una cosa ins¨°lita en la cultura laica francesa, emparant aix¨ª el replegament identitari d'uns ciutadans, descol¡¤locats per la cultura global, que busquen referents ja coneguts, i donant resson¨¤ncia a la polaritzaci¨® religiosa que emana del discurs antimusulm¨¤. L'extrema dreta ha colonitzat les ments dels partits de sempre.

La via de ruptura amb els partits tradicionals ¨Cla potencial sorpresa d'aquestes presidencials¨C l'encarna, com als Estats Units, un antisistema del sistema: Emanuel Macron. Nom¨¦s que el personatge Macron, amb un toc d'esnobisme franc¨¨s i un plus d'europeista militant, ¨¦s un impecable contrapunt a l'amoralisme hortera de Trump. La seva reeixida irrupci¨® des del no-res dona la mesura de l'estat dels partits. Mentre Macron creix, els socialistes retallen ells mateixos el seu propi espai, vergonyosament adossats a la dreta i temorosos a l'hora de mirar cap a les esquerres (exactament com passa en el PSOE). Aix¨ª, arraconen Beno?t Hamon en una franja del seu electorat i deixen que Macron els robi part de l'altra franja.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va fer balan? de les amenaces que viu Europa i es va oblidar, en opini¨® meva, la principal: la fractura generacional. Mentre les persones m¨¦s grans van gaudir dels anys de benestar fruit dels pactes de postguerra, els joves, sovint m¨¦s ben preparats, viuen amb poques expectatives i grans dificultats per instal¡¤lar-se. Urgeix una renovaci¨® general del sistema pol¨ªtic que incorpori els joves i tregui Europa de la por d¡¯un m¨®n en canvi. Per aix¨° el jove Macron, sense partit ni hist¨°ria, ja estalona Fillon i l'irreverent Hamon ha robat la cartera a Valls.