Anna Castillo: ¡°En cinema, a Madrid hi ha m¨¦s opcions¡±

Barcelonina trasplantada a Madrid des de fa quatre anys, Anna Castillo (1993), premi Goya a millor actriu revelaci¨® pel seu paper a la pel¡¤l¨ªcula El olivo (dirigida per Iciar Bolla¨ªn), esmorza i menja cada dia des de diumenge passat en companyia del cabez¨®n, que t¨¦ un lloc destacat: a la taula del sal¨® de casa. Alegre i jovial, Castillo assegura que el Goya no se li ha pujat al cap.

Pregunta. Ser reconeguda als 23 anys amb un premi d¡¯aquest calibre ha d¡¯impressionar...

Resposta. S¨ª, ¨¦s clar. Hi ha vegades que encara no m¡¯ho crec, per aix¨° el miro cada dia. I una de les coses que no sabia era que a partir d¡¯ara puc ser membre de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema, i que pel fet de ser-ho puc veure totes les pel¡¤l¨ªcules que es fan a Espanya amb un senzill link. Quin luxe! De tota manera, tampoc tinc gaire temps per parar perqu¨¨ estic preparant una nova pel¡¤l¨ªcula, que comen?ar¨¦ a rodar al mar?, una opera prima de Celia Rico, Viaje alrededor del cuarto de una madre, i tamb¨¦ estic de bolos amb l¡¯obra de teatre Drag Pack.

P. Com va comen?ar a tenir inter¨¨s per l¡¯escena? Quan va pensar, aix¨° ¨¦s per a mi?

R. Des de ben petita m¡¯agradava actuar, em tancava a la meva habitaci¨® i jugava a ser una altra gent. I al col¡¤legi on vaig estudiar, als Salesians d¡¯Horta, tamb¨¦ f¨¨iem teatre, i vaig seguir pel mateix cam¨ª en les activitats extraescolars. La veritat ¨¦s que ho feia per divertir-me. Sense pensar res m¨¦s. En l¡¯adolesc¨¨ncia ja vaig ser-ne m¨¦s conscient i li vaig preguntar a la mare si podia ser actriu. Per¨° no de publicitat, per fer de model, sin¨® de cinema o teatre. A casa em van donar suport [la van animar a presentar-se a proves i c¨¤stings] i als 15 anys va fer la seva primera TV movie, El enigma de Giacomo. El seg¨¹ent va ser un llargmetratge en cinema, Blog (2010).

P. Durant uns anys va ser un rostre familiar, l¡¯Anna, al Club Super3 de TV3.

R. S¨ª, va ser arran d¡¯una prova que van fer a l¡¯escola a deu nens per cantar i ballar. Seguia sent divertit, i jo podia combinar-ho b¨¦ amb els estudis. Despr¨¦s d¡¯acabar el batxillerat vaig comen?ar la carrera de Psicologia i vaig fer tres anys, per¨° no vaig poder seguir perqu¨¨ ja anava d¡¯un projecte a un altre i era molta feina. No he tingut una formaci¨® art¨ªstica, excepte alguns cursos com el de l¡¯escola de teatre Nancy Tu?¨®n, a Barcelona, per¨° al cap de pocs mesos me¡¯n vaig anar perqu¨¨ ja treballava a Madrid. Un cop a la setmana anava a l¡¯estudi de la coach Laura Jou, i a Madrid vaig fer un altre curs d¡¯entrenament amb una altra coach, Lorena Garc¨ªa Baiona.

P. Es podria dir que ¨¦s autodidacta?

R. No. Crec que he apr¨¨s molt treballant.

P. Els papers que ha fet en s¨¨ries de televisi¨® com la Dorita a Amar es para siempre d¡¯Antena 3, o al teatre en La llamada, s¨®n molt diferents al registre de l¡¯Alma, la protagonista d¡¯El olivo.

R. S¨ª, s¨®n diferents, per¨° tots tenen un punt en com¨². S¨®n dones de car¨¤cter, com soc jo. A vegades amb un registre m¨¦s alegre i d¡¯altres no.

P. Com va arribar El olivo?

R. Les meves amigues havien fet la prova per a la pel¡¤l¨ªcula, per¨° a mi no em cridaven i el dia que me n¡¯anava de vacances, a l¡¯estiu, em van cridar per a la prova. Aix¨ª que vaig perdre l¡¯avi¨® perqu¨¨ tenia molt d¡¯inter¨¨s a fer-la. Va ser una prova molt llarga i, en principi, no per al personatge principal, l¡¯Alma, perqu¨¨ era m¨¦s rude i menys atractiva en el gui¨® i jo no quadrava amb aquesta idea, sin¨® amb el paper d¡¯alguna de les amigues. Aquesta va ser la primera ronda, per¨° en veure la prova la Iciar [la directora de la cinta, Iciar Bolla¨ªn], li vaig agradar per al personatge principal i vaig tenir una llarga trobada amb ella. Per a mi la pel¡¤l¨ªcula va ser un repte, i treballar amb la Iciar ha estat una experi¨¨ncia meravellosa.

P. Les xifres de l¡¯ocupaci¨® en cinema i teatre s¨®n lamentables. Vost¨¨ est¨¤ en aquest 8% de la professi¨® que viu de la seva feina?

R. S¨ª. I em sento privilegiada per aix¨°, encara que la dada m¡¯espanta, perqu¨¨ en qualsevol moment puc baixar d¡¯aquest tant per cent. Em sembla al¡¤lucinant. Soc conscient del panorama, i la crisi t¨¦ a veure amb aix¨°, amb la poca gent que est¨¤ treballant. ?s com un peix que es mossega la cua, si no hi ha diners per al cinema ¨¦s molt dif¨ªcil crear projectes nous i generar ocupaci¨®. Ho visc amb esglai. Ara diuen que volen baixar l¡¯IVA. A mi el que em fa por de tot aix¨° ¨¦s que a Espanya no s¡¯aposti per la cultura, perqu¨¨ ¨¦s desesperan?ador.

P. Els joves diuen que el cinema ¨¦s car. Qu¨¨ li sembla?

R. Ho entenc, tinc amics que em diuen que nou euros per una entrada ¨¦s cara. Penso que el cinema hauria de ser m¨¦s barat, per¨° si l¡¯IVA ¨¦s el 21%, si no posen un preu una mica alt tampoc hi ha benefici. Hi ha pa?sos en qu¨¨ el teatre i el cinema tenen preus baixos perqu¨¨ volen que la cultura sigui la base de tothom. Aqu¨ª aix¨° no passa.

P. Quin ¨¦s el paper de les televisions en el panorama del sector?

R. ?s molt important, perqu¨¨ cadenes com Tele 5 o Antena 3 fan una promoci¨® bon¨ªssima i al final s¨®n les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s taquilleres. El problema ¨¦s que normalment les televisions imposen les seves regles, el seu c¨¤sting, la seva forma de vendre... I, al final, s¡¯acaba fent una cosa que no ¨¦s tan teva i ho ¨¦s m¨¦s de la mateixa cadena.

P. Totes les gales de cinema s¡¯han convertit en una reivindicaci¨® de la situaci¨® del sector i en la demanda de solucions. En la recent festa dels Gaud¨ª, la lamentaci¨® era l¡¯escassa visibilitat del talent catal¨¤..

R. D¡¯aix¨° n¡¯estic segura, perqu¨¨ bona part dels actors i directors que estem a Madrid som catalans. Hi ha molt de talent a Catalunya, per¨° ¨¦s veritat que ¨¦s dif¨ªcil tirar-lo endavant i vam acabar marxant tots. T¨¦ a veure amb l¡¯oportunitat de treballar, i ¨¦s a Madrid on hi ha feina i m¨¦s opcions. Jo he rodat alguna cosa a Barcelona o amb productores catalanes, per¨° gaireb¨¦ tota la feina la tinc a Madrid. ?s una pena, a mi m¡¯agradaria treballar a casa, per¨° ¨¦s molt dif¨ªcil.

P. Com veu Barcelona i Catalunya des de Madrid? Canvia la cosa?

R. No gaire. Abans anava m¨¦s a Barcelona i ara acostumo a escapar-me cada dos mesos. No perdo de vista res del que passa.

P. I pol¨ªticament parlant?

R. A mi de vegades em fan mal les coses que es diuen a Madrid de Catalunya, per¨° no em mullo.

P. Com veu el paper de la dona al cinema?

R. Els papers responen a clix¨¦s, i quan deixes de ser maca, a certa edat et passen al paper de mare i hi ha molts problemes per treballar. Hi ha d¡¯haver personatges de tot tipus, i cal que s¡¯escriguin hist¨°ries de dones reals amb problemes reals. Ja n¡¯hi ha prou de ser l¡¯acompanyant del noi en la hist¨°ria, la n¨²via, la filla o la mare. Cal una mica m¨¦s de veritat, i confio que en un futur pr¨°xim hi haur¨¤ m¨¦s guionistes i directores que canvi?n aquesta realitat.

P. M¨¦s cinema fet per dones?

R. La veritat ¨¦s que les pel¡¤l¨ªcules fetes per dones mostren altres valors, amb una sensibilitat diferent, i s¡¯expliquen coses de la relaci¨® personal que no sol reflectir-se gaire en la pantalla gran. Falten hist¨°ries que expliquin les coses que ens passen a tots, all¨° m¨¦s quotidi¨¤. Ara ho estic fent a Viaje alrededor del cuarto de una madre amb Celia Rico.

P. Com es veu d¡¯aqu¨ª a uns anys?

R. Ufff. Ni idea, vull seguir treballant en projectes que m¡¯agradin i amb directors que m¡¯agraden, com Cesc Gay, Alberto Rodr¨ªguez, Paula Ortiz o Leticia Dolera, i sobretot els Javis, Javier Ambrossi i Javier Calvo, que s¨®n els meus favorits. Tamb¨¦ m¡¯encantaria fer cinema a Fran?a. M¡¯agradaria ampliar les fronteres de la meva carrera, no ara, perqu¨¨ no estic preparada. De moment em posar¨¦ a estudiar franc¨¨s seriosament.