Fugir d¡¯all¨¤ on sigui

Il¡¤lusions elementals, de Pon? Puigdevall (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1963), novel¡¤la amb qu¨¨ ha guanyat el 38¨¨ premi Joanot Martorell, ¨¦s, potser de forma tan sols aparent, la hist¨°ria d¡¯un escriptor que deixa en un calaix la gr¨¤cia de l¡¯esperit de la literatura i s¡¯endinsa en el naufragi vital, escenaris de pelegrinatge malaguanyat i d¡¯identitats irreconstru?bles. El clochard que dorm embolicat amb capses de cartr¨®, viatja sense pagar i demana almoina de genolls ¨¦s una de les ombres m¨¦s persistents del protagonista i narrador, Eloi Pujalta, nascut el 1963. A partir d¡¯una cita male?da de Maurice Sachs ¡ª¡°Tra?m millor els que estimem¡±¡ª, l¡¯inici d¡¯Il¡¤lusions elementals ¨¦s una cont¨ªnua alteraci¨®: Girona, Plata d¡¯Aro, Sant Feliu, Salou, camells, deutes de bar, amics generosos, matinades aspres, prostitutes de rulot, nomadisme urb¨¤, l¡¯amor elemental pels gossos, comptes bancaris en descobert, tremolor de mans, robatoris ¨ªnfims, la desmem¨°ria de l¡¯endem¨¤, viure de gorra, l¡¯exc¨¦s i la impersonalitat profunda. Reconeix que est¨¤ incapacitat per fer el b¨¦. Nom¨¦s li queda fugir de pertot arreu. ?s a l¡¯inrev¨¦s de Sense ni cinc a Par¨ªs i Londresde George Orwell. Puigdevall no vol descriure una societat sin¨® una temporada a l¡¯infern. Orwell descriu paisatges urbans, conflictes socials; la novel¡¤la de Puigdevall ¨¦s tota individu, caiguda, culpa. No descriu perqu¨¨ el seu personatge sobreviu m¨¦s enll¨¤ de la norma social, des d¡¯una marginaci¨® que no fa responsable la societat. La societat no existeix. L¡¯¨²nica i dif¨ªcil redempci¨® possible ¨¦s capgirar la culpa, conquerir un petit i fr¨¤gil red¨®s de voluntat.

Al final, per atzar, Pujalta va a parar a Gij¨®n. Pret¨¦n ser un escriptor de vacances, per¨° sap que la q¨¹esti¨® ¨¦s beure qualsevol cosa, dormir als caixers autom¨¤tics, protegir-se de pidolaires salvatges i seguir practicant l¡¯autodestrucci¨® de les defenses que ens procura el gen egoista. Entre m¨¤fies gitanes i romaneses, Gij¨®n t¨¦ les caracter¨ªstiques d¡¯una maror que priva els pescadors de sortir a alta mar. El protagonista recupera una rutina, un ¨²s del temps, una estabilitat b¨¦ que an¨°mala. L¡¯escriptor clochard sobreviu i troba aixopluc en un Comedor Popular. La figura de la C¨¦line, amb el coll d¡¯una ampolla que li surt de la butxaca, representa, encara que de forma salvatge, un tel de resist¨¨ncia humana mai no dita, a punt de fer que Pujalta, per un atzar, pensi de nou que ¨¦s escriptor, fins que els cartrons de vinassa se l¡¯enduen cap a un altre naufragi. C¨¦line ¨¦s com la bruixa bona, fins i tot en els racons m¨¦s f¨¨tids de la ciutat, a la vegada dominatrix irreal a la qual Pujalta es sotmet. Els marginats (automarginats, com el protagonista) mantenen una jerarquia de zones de poder i comparteixen les despulles de la societat que a vegades els empara i gaireb¨¦ sempre els ignora. Finalment, Pujalta, sense saber on anar, torna als camins de la fuga. En una cru?lla, apareix una dona de veu aflautada que es diu Mort i, en dues p¨¤gines, il¡¤lustra els poders de la generositat en un m¨®n del tot precari. Pujalta perd i retroba el sentit de la literatura. Com diu Puigdevall, ¨¦s impossible dir res sobre el no-res.

No ¨¦s una equiparaci¨® sin¨® un terme comparatiu pensar en la segona part de Camins de Fran?a de Joan Puig i Ferreter. La gran difer¨¨ncia ¡ªtan reveladora¡ª ¨¦s que els camins de Puig i Ferreter tenen un toc na?f, mentre que Il¡¤lusions elementals ¨¦s un m¨®n posterior a la caiguda. On Puig i Ferreter s¡¯exalta amb una certa llum de Fran?a, Puigdevall tempteja la fosca d¡¯un t¨²nel vital que sembla no tenir fi. D¨¨cades van de Camins de Fran?a a la novel¡¤la de Puigdevall. ?s a dir, moltes il¡¤lusions perdudes i noves formes de soledat, de ruptura. Per camins contraposats, ambdues novel¡¤les detecten un canvi existencial, una forma de comprendre i honorar la realitat.

Puigdevall enlla?a llampecs d¡¯una prosa que exulta compenetraci¨® vital, una prosa sobtadament majestuosa, de gran estil, per comparaci¨® amb l¡¯angoixosa captaci¨® d¡¯un dia a dia extraviat, sense nord, amb quotes d¡¯abjecci¨® i soledat est¨¨ril que el protagonista no adjectiva ni interpreta com una condici¨® social. Expulsat del parad¨ªs, protagonista de tantes derrotes, Pujalta enyora la p¨¤tria dom¨¨stica perduda.

El lector es pot demanar fins a quin punt les coses que passen a Il¡¤lusions elementals s¨®n episodis de la vida de Puigdevall, per¨° importa m¨¦s quina sigui l¡¯entitat liter¨¤ria d¡¯una ficci¨®. El narrador diu que ¨¦s impossible escriure la cr¨°nica d¡¯una bola de billar empesa pel tac d¡¯un jugador borratxo, una bola que topa contra totes les bandes i surt repel¡¤lida amb viol¨¨ncia. Aquesta ¨¦s la integritat de la ficci¨® escrita per Puigdevall, en un billar de gents assedegades, eco din¨¤stic de ¡ªper exemple¡ª les temptatives benetianes. La vict¨°ria paradoxal de Puigdevall ¨¦s que la caiguda i les desil¡¤lusions elementals tinguin tanta energia torbadora.