Tradici¨®

El poeta Josep Maria Fulquet em va parlar un dia de la seva devoci¨® per un assaig de T. S. Eliot, La tradici¨® i el talent individual, que jo recordava haver llegit uns anys abans amb el plaer de descobrir-hi la m¨¦s precisa exposici¨® d¡¯un concepte que sovint es presta a confusions. Eliot explica que la tradici¨® liter¨¤ria europea, des d¡¯Homer fins a l¡¯actualitat, constitueix un ordre simultani, i que per definici¨® qualsevol obra que s¡¯insereixi en aquest ordre hi ha d¡¯estar en harmonia; el valor d¡¯un quadro, una pe?a musical o un poema el dona la seva capacitat per encaixar-hi, m¨¦s valuosa com m¨¦s auda? es mostra en la manera de fer-s¡¯hi present, i tal com els precedents d¡¯una obra en determinen el valor, tota obra nova que troba el seu lloc a la tradici¨® obliga el passat a recompondre¡¯s: el simbolisme il¡¤lumina el barroc, la pintura moderna mostra l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯antiga.

En contra del que se sol pensar, el poeta no expressa emocions personals, sin¨® que es fa portador de sentiments que nom¨¦s tenen sentit dins la tradici¨® liter¨¤ria que els ha engendrat, i m¨¦s altament posseir¨¤ el llenguatge que ha de fer possible la seva missi¨® com m¨¦s capa? sigui de renunciar a si mateix. ¡°El progr¨¦s d¡¯un artista ¡ªescriu Eliot¡ª ¨¦s un autosacrifici continu, una cont¨ªnua extinci¨® de la personalitat¡±. Per aix¨°, des del romanticisme, s¡¯ha vist el poeta com un m¨¨dium, perqu¨¨ a trav¨¦s d¡¯ell parlen les veus d¡¯altres poetes, parla de fet el llenguatge po¨¨tic ¡ªcom volia Heidegger¡ª, que no ¨¦s sin¨® l¡¯impossible ideal de mimetitzar-se amb un m¨®n que ignora el llenguatge.

A Morir com un riu, el seu ¨²ltim llibre de poemes, Josep Maria Fulquet canta el frac¨¤s i la gl¨°ria d¡¯aquest llenguatge: ¡°Aquesta ¨¦s la trag¨¨dia: ser llenguatge ¡ªser en el llenguatge?¡ª, / viure-hi, i saber-lo limitat, incomplet, per descriure i descriure¡¯ns, / per¨° tamb¨¦ saber-lo ant¨ªdot contra la dissoluci¨® del m¨®n¡±. La poesia conserva el m¨®n a for?a de suplantar-lo. D¡¯aquesta manera, com la mem¨°ria involunt¨¤ria, com una melodia que fa reviure el passat, el ritme i la met¨¤fora reconstitueixen l¡¯experi¨¨ncia humana, i al final tot aquest esfor? no ¨¦s res m¨¦s que un triomf il¡¤lusori sobre el pas del temps. Declarar l¡¯extinci¨®, que ¨¦s el que fa Morir com un riu, ¨¦s l¡¯¨²nic que la literatura pot dir del m¨®n mentre s¡¯aferra al consol de les ru?nes que ha pogut salvar el llenguatge. Pels versos de Fulquet transiten el pensament de Proust i els millors moments de la tradici¨® po¨¨tica europea en una forma d¡¯escriptura ¡ªla del conjunt de la seva obra¡ª que sempre ha tingut present el simbolisme: Rilke, Val¨¦ry, Mallarm¨¦, Foix, Riba, Eliot. Els passatges m¨¦s individuals d¡¯un autor s¨®n aquells en qu¨¨ ¡°els poetes morts ¡ªescriu Eliot a l¡¯assaig de qu¨¨ em parlava Fulquet¡ª, els seus antecessors, manifesten m¨¦s vigorosament la seva immortalitat¡±.