¡®Trainspotting¡¯, 20 anys despr¨¦s

"Tria la vida. Tria una feina. Tria una carrera. Tria una fam¨ªlia. Tria una televisi¨® gran que t'hi cagues. Tria rentadores, cotxes, equips de CD i obrellaunes el¨¨ctrics". Aix¨ª arrencava el fam¨®s mon¨°leg de Mark Renton a?Trainspotting, ara fa 20 anys. Danny Boyle (Manchester, 1956), el director, ho tenia clar: va triar el cinema. "Malgrat tot, dels rodatges, de la germanor que es produeix entre els equips, soc un home solitari. Em dedico a fer la meva". El seu segon llargmetratge adaptava una novel¡¤la d'Irvine Welsh, i tots dos, pel¡¤l¨ªcula i llibre, es van acabar convertint en fen¨°mens de culte, retrats d'una generaci¨® i producte per a les masses. Tot alhora. I aquella onada la van agafar Boyle i un jove Ewan McGregor, que encarnava en Renton.

L'onada ja ha passat. Tamb¨¦ la seva ressaca. McGregor i Boyle es tornen a parlar despr¨¦s d'anys de distanciament pel personatge protagonista de La platja, que finalment no va encarnar McGregor, sin¨® Leonardo DiCaprio. El director ha guanyat oscars, ha rodat sense parar, ha dirigit fins i tot una cerim¨°nia d'obertura dels Jocs Ol¨ªmpics... T2 Trainspotting?s'esperava en un calaix. Per¨° Boyle no ho veia tan clar. "Fa 10 anys ens ho vam plantejar. Per¨° el gui¨® no era potent, John Hodge [el guionista de tots dos films] i jo ten¨ªem clar que sense un bon gui¨® no rodar¨ªem". Ara s¨ª, ara ho han aconseguit i T2 Trainspotting ¨¦s el plat fort d'aquest primer cap de setmana de la Berlinale, on es presenta en la competici¨®, tot i que fora de concurs. A Espanya s'estrena el 24 de febrer.

Boyle podria haver estat un bon Renton, per la seva manera expansiva d'expressar-se. I la seva capacitat per lligar met¨¤fores (a Madrid, almenys, per on va passar abans d'arribar a Berl¨ªn). Per exemple, en la seva reflexi¨® sobre el que significa mirar cap enrere: "Quan mires per un telescopi, les coses semblen distants, per¨°, si mires a l'inrev¨¦s, tens la imatge all¨¤ mateix. Aix¨ª ¨¦s la nostra relaci¨® amb el passat: de vegades no recordes res i d'altres et cau tot a sobre". I a ell li ha caigut el pes de la nost¨¤lgia: "L'¨²nica manera de fugir-ne ¨¦s oblidar-te de la primera part. Per¨° en el moment en qu¨¨ trobes punts on aferrar-te al primer Trainspotting, t'atrapa aquesta nost¨¤lgia ¨Cprefereixo parlar de malenconia¨C i no et deixa anar. Perqu¨¨ el passat no ¨¦s mort, t'oprimeix. La primera no deixava de ser un artefacte d'energia. Aquesta... pod¨ªem fins i tot imaginar que el quartet protagonista havia anat al cine a veure-la i vivim en un?loop de temps sense fi. Fixa't com s'assemblen els avis i els nets. Gaireb¨¦ prefereixo deixar-ho aqu¨ª... B¨¦, viu de crear il¡¤lusions, i aix¨° ¨¦s T2, una il¡¤lusi¨® de malenconia procedent d'un esclat de fa 20 anys". Per Boyle, un bon exemple del cinema que mostra el pas del temps amb tota la seva cruesa i sense malenconia ¨¦s Boyhood. "Mai volem creuar la l¨ªnia, deixar de ser joves. Doncs arriba un moment que toca".

El quartet s'ha tornat a reunir. "Si la primera anava sobre drogues i joventut, ara parlem sobre el pas del temps i som presoners dels personatges". Les seves n¨°vies els miren des d'una dist¨¤ncia s¨¤via. Com sempre ha passat en el cinema de Boyle. "Perqu¨¨ les dones s¨®n molt m¨¦s s¨¤vies que nosaltres. Entre d'altres, el seu propi cos els atorga un profund ensenyament sobre el pas del temps. Nosaltres vivim, en canvi, desesperats per ressuscitar gl¨°ries passades, un contrasentit. Per aix¨°, lluiten perqu¨¨ els seus fills no s'assemblin als seus pares a?T2".

Aquell viatge salvatge per la dosi de l'hero?na va deixar els seus cad¨¤vers. "S¨¦ que a Espanya va passar una cosa semblant amb la Movida madrilenya. A Esc¨°cia va ser m¨¦s brutal l'alcohol, perqu¨¨ ¨¦s legal i acceptat socialment. Fins i tot la viol¨¨ncia que se'n deriva". Les depend¨¨ncies s'han convertit en part dels protagonistes. Encara que curiosament abans buscaven vida m¨¦s enll¨¤ de la vida xutant-se ultrarealitat amb la droga, i avui la realitat s'amaga sota capes i capes de relacions virtuals a trav¨¦s de les xarxes socials digitals. "El discurs 'Tria la vida' de la primera part naixia de l'arrog¨¤ncia de la joventut. Ara hi ha altres opcions, d'acord. Per¨° tot sorgeix de la decepci¨®. No crec que la resposta adequada sigui que substitu?m antigues addiccions amb aquestes noves tecnol¨°giques. No va d'aix¨°. Si ets nadiu digital ¨Cjo no ho soc, els meus fills s¨ª¨C ho veus des d'una altra perspectiva. El que s¨ª que s¨¦ ¨¦s que no aplaquen la solitud".

A Boyle no li ha importat jugar amb les icones. "Entenc que tenia una responsabilitat. Per¨° la meva obligaci¨® ¨¦s una bona hist¨°ria". Malgrat tot, hi ha un discurs a l'estil del?Tria..., i aquesta vegada estava assenyalat en la filmaci¨®. "Ara ja no ¨¦s un mantra, ni una injecci¨® de rock, de punk. Vam voler oblidar-nos de qualsevol expectativa, per¨° s¨ª, em preocupava aquesta nit de rodatge". I tamb¨¦ ha deixat enrere qualsevol intent de cr¨°nica social: "Ens va enxampar el Brexit a mig rodatge. No encaixava en la trama ni amb cal?ador. A Esc¨°cia va ser tot un terratr¨¨mol. Ens va matar la little England, aquesta societat moguda per la nost¨¤lgia rid¨ªcula, i la falta de lideratge. Saps qu¨¨ ens va passar en el rodatge? No sab¨ªem si deixar els euros o no, i quan vam rodar a la porta del Parlament escoc¨¨s vam posar totes les banderes possibles [riures]. Per no tancar-nos cap possibilitat!".

El director explica un secret al final: "Vaig robar la conclusi¨® de Trainspotting de Memorias del subdesarrollo, de Tom¨¢s Guti¨¦rrez Alea. En aquesta ocasi¨®, vaig dubtar i vaig dubtar. I no ho vaig trobar fins a quatre setmanes despr¨¦s de rematar el muntatge. Per¨° ¨¦s bo, eh?".