Pitjor feina i pitjor pagada

En una ¨¨poca en qu¨¨ estem aprenent a marxes for?ades que no totes les evid¨¨ncies s¨®n acceptades com a tals i que els arguments m¨¦s variats poden acabar conduint-nos a decisions irracionals, parlar de feina i dignitat resulta aventurat. Fa gaireb¨¦ deu anys que estem en crisi econ¨°mica i veiem que estem entrant en una altra ¨¨poca. El treball i la seva relaci¨® amb les traject¨°ries personals, amb la construcci¨® de car¨¤cter i identitat o com a porta a l¡¯emancipaci¨® i la construcci¨® estable de nous nuclis familiars, ha anat deteriorant-se, ha anat perdent bona part de la seva condici¨® vital nuclear. La discontinu?tat contractual s¡¯ha convertit en norma per a molts dels menors de 45 anys. Per a la majoria, els salaris han anat perdent terreny, les condicions de treball s¨®n pitjors, les dificultats per arribar a final de mes han crescut.

Ha fet cinc anys de la reforma laboral que va aprovar el PP amb els vots de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica. La paraula clau va ser ¡°flexibilitat¡±. I el que tenim ara ¨¦s, certament, m¨¦s flexibilitat en les entrades i sortides de les ocupacions, m¨¦s flexibilitat per als ocupadors a l¡¯hora de decidir la durada de jornades i la distribuci¨® d¡¯horaris, m¨¦s flexibilitat per reduir salaris sense la cotilla dels convenis, m¨¦s flexibilitat per convertir la contractaci¨® a temps parcial en un parany per als qui volien conciliar millor feina i altres tasques i veuen que acaben treballant molt m¨¦s del que volien sense que el salari acompanyi aquesta dedicaci¨® m¨¦s gran. Despr¨¦s d¡¯aquests cinc anys, la conclusi¨® sembla clara: s¡¯est¨¤ creant m¨¦s r¨¤pidament ocupaci¨® que abans, per¨° tamb¨¦ ha augmentat la inseguretat (la qual cosa implica menys capacitat per reivindicar drets) i s¡¯ha redu?t el salari (la qual cosa torna a augmentar la inseguretat i incrementa la proporci¨® de treballadors que no poden viure del seu sou).

La situaci¨® a Barcelona ciutat ¨¦s un exemple que ens mostra els efectes de la combinaci¨® de canvi tecnol¨°gic, legislaci¨® laboral ¡°flexible¡± i preponder¨¤ncia del sector serveis: m¨¦s de la meitat dels aturats s¨®n m¨¦s grans de 45 anys, tenen educaci¨® b¨¤sica i fa m¨¦s d¡¯un any que busquen feina. Els contractes indefinits s¨®n un de cada deu (13%), i quatre de cada deu s¨®n d¡¯un mes o menys de durada (36¡¯9%). Els sous han baixat per als qui ja cobraven poc, mentre que segueix passant que les dones cobren un 25% menys que els homes per una mateixa ocupaci¨®. En una enquesta recent que l¡¯Ajuntament de Barcelona ha realitzat entre els usuaris dels serveis socials, es posa en relleu que un 20% d¡¯aquests treballen per¨° que no poden subsistir sense rebre algunes de les variades prestacions existents. Dues terceres parts d¡¯aquest col¡¤lectiu de treballadors pobres reben menys de 600 euros al mes per la seva tasca. Es detecta aix¨ª mateix la deterioraci¨® de les condicions de salut que aquesta situaci¨® acaba provocant. Veiem tamb¨¦ que l¡¯exist¨¨ncia de fills agreuja els problemes. De la mateixa manera que pagar un lloguer ho dificulta tot encara m¨¦s, i en aquest col¡¤lectiu el 80% est¨¤ en aquesta situaci¨®.

En el conjunt de l¡¯¨¤rea metropolitana la situaci¨® ¨¦s encara m¨¦s greu. ?s un tema estructural. Tan estructural que ha decidit en bona part el duel entre Valls i Hamon en les prim¨¤ries del Partit Socialista Franc¨¨s. Com titulava Le Monde, el treball i el seu futur va ser una de les claus que va distanciar els dos candidats. Valls seguia prometent plena ocupaci¨® i recuperaci¨® de les condicions laborals precrisi, Hamon va afirmar que calia avan?ar cap a una renda universal davant la disrupci¨® tecnol¨°gica i laboral. Si b¨¦ no sembla f¨¤cil aconseguir aquest projecte en dos dies, el que s¨ª que haur¨ªem de fer ¨¦s modificar la legislaci¨® laboral, fixar un salari m¨ªnim digne i avan?ar en una renda de garantia d¡¯ingressos, a l¡¯estil de la que existeix al Pa¨ªs Basc des del 1989 (que assegura prop de 700 euros al mes), que permeti a la gent sense recursos suficients viure amb dignitat sense haver d¡¯acumular tr¨¤mits burocr¨¤tics, anades i vingudes a diferents prove?dors d¡¯ajuda, i una estigmatitzaci¨® generalitzada de la seva personalitat. I que a m¨¦s, permet compatibilitzar feines mal pagades amb complements que permetin arribar al m¨ªnim vital. All¨¤ ¨¦s el 3% de la poblaci¨® la que rep aquesta renda. A Catalunya no arriba al 0,5% els qui accedeixen al PIRMI. No ¨¦s un tema nom¨¦s de concert i de finan?ament el que explica les difer¨¨ncies. ?s tamb¨¦ un tema de prioritats. ?s un tema de present i de futur que no pot improvisar-se en dos dies, per¨° que ¨¦s imprescindible encarar amb serietat.