Els Grammy es rendeixen al poder d¡¯Adele

Hello ¨¦s la can?¨® de l'any i la gravaci¨® de l'any. No hi ha gaire a discutir en aquest sentit. La balada ¨¦s una enginyeria vocal que supera el que ja havia fet Adele a Rolling in the deep o Someone like you, les can?ons que li van donar els seus premis anteriors ara fa cinc anys. Adele va pujar a recollir els guardons amb el productor Greg Kurstin, que a m¨¦s de signar la can?¨® com a compositor, va recollir el premi a millor productor de l'any.

En els ¨²ltims dos premis, Adele ja estava plorant. Molt emocionada va recordar que els cinc anys d'abs¨¨ncia van estar marcats pel seu embar¨¤s i la maternitat, que li ha consumit molt de temps. Des de l'escenari, va fer el seu propi homenatge a Beyonc¨¦, l'artista que li disputava la corona dels Grammy d'aquest any. ¡°Ets els meus ulls. L'¨¤lbum Lemonade ¨¦s monumental. T'adorem¡±, li va dir a una plorosa Beyonc¨¦, amb panxa de bessons i acompanyada de la seva fam¨ªlia. ¡°El meu somni, el meu ¨ªdol ¨¦s Queen B, t'adoro, vull que siguis la meva mare¡±.

Beyonc¨¦ va veure una vegada m¨¦s com li premiaven un gran disc en les categories especialitzades, per¨° la superava un artista blanc a les generals. Lemonade, un ¨¤lbum molt personal aclamat per la cr¨ªtica, amb vuit nominacions, es va endur el premi al millor ¨¤lbum urb¨¤ contemporani i a un v¨ªdeo musical. Beyonc¨¦, amb 22 Grammy en la seva carrera, nom¨¦s ha aconseguit triomfar una vegada en les categories generals, amb una can?¨® de l'any. Adele va ser la protagonista absoluta de la nit. Ella va obrir la nit?cantant Hello i tamb¨¦ la va tancar.

L'any 2016 ha estat desolador per als aficionats a la m¨²sica popular, que han vist com morien genis, un darrere l'altre. Passa poques vegades que un dels moments m¨¦s esperats d'una gala sigui el segment in memoriam. En el d'aquest any, amb John Legend cantant als Beach Boys, sortien Leonard Cohen, Prince, Keith Emerson, Greg Lake, Sharon Jones, Merle Haggard, Juan Gabriel, Toots Thielemans, George Michael, Sir George Martin¡­

L'any passat, en aquest segment va sortir David Bowie. Independentment dels m¨¤xims guardons, aquesta edici¨® dels Grammy ser¨¤ recordada com un dram¨¤tic homenatge de la ind¨²stria de la m¨²sica a Bowie, una de les millors estrelles que ha donat el rock, en tots els sentits. Blackstar va ser publicat el dia que Bowie va fer 69 anys. Des del principi, la cr¨ªtica es va posar als seus peus. Va morir al cap de dos dies. Aquest diumenge es va endur cinc premis de la ind¨²stria.

Blackstar va comen?ar guanyant dos Grammy t¨¨cnics. A mitja cerim¨°nia, Bowie estava triomfant m¨¦s que les dives i els rapers junts. Finalment, va guanyar el premi a la can?¨® rock de l'any i al disc de m¨²sica alternativa. La ind¨²stria de la m¨²sica va fer un gran comiat a una de les seves icones, a qui deu tant no nom¨¦s musicalment, sin¨® en la definici¨® mateixa del que ¨¦s el rock. En premiar Bowie, aquesta ind¨²stria, a m¨¦s, tancava una ferida que revela la relativa import¨¤ncia dels premis en general quan es tracta de llegendes. Abans d'aquest diumenge, Bowie nom¨¦s havia guanyat un Grammy en tota la seva carrera, pel v¨ªdeo de Blue Jean. El 2006 va rebre un premi honor¨ªfic a tota la seva carrera.

Un altre dels grans guanyadors de la nit va ser Chance the Rapper, procedent de Chicago i la nova sensaci¨® en el m¨®n del rap. Amb 25 anys i nom¨¦s quatre gravant m¨²sica pel seu compte, va aconseguir els dos primers Grammy de la seva carrera: el de millor artista novell, un dels premis m¨¦s desitjats de la m¨²sica perqu¨¨ ¨¦s un detonador de carreres, i el de millor interpretaci¨® rap. ¡°Gl¨°ria al Senyor. Recullo aquest premi en el nom del Senyor¡±, va dir sobre l'escenari. Va guanyar el de millor disc rap de l'any per davant de Drake i Kanye West, i va recon¨¨ixer que no tenia res m¨¦s a dir: ¡°No m'esperava guanyar aquest premi¡±.

Els premis a Chance the Rapper inicien, a m¨¦s, un cam¨ª interessant en la ind¨²stria de la m¨²sica. La seva era la primera nominaci¨® de la hist¨°ria, amb notable ¨¨xit, a un disc distribu?t exclusivament en temps real i gratu?t.

La primera vegada que James Corden, el presentador de la gala, va fer el seu fam¨®s gag?de cantar al cotxe amb un artista fam¨®s va ser a Londres, amb George Michael. La ind¨²stria va homenatjar tamb¨¦ Michael ¨Cque va morir sobtadament al desembre¨C amb una interpretaci¨® de Fast love per Adele, a l'estil d'Adele. L'artista va fer va parar l'orquestra a mitja actuaci¨® i la va fer comen?ar una altra vegada perqu¨¨ hi havia alguna cosa que no li agradava. Va tenir cert aire funerari, per¨° va ser tot un ¨¨xit, aplaudit, amb tot l'auditori dempeus, m¨¦s que cap altra actuaci¨® de la nit.

M¨¦s tard, The Time i Bruno Mars es van encarregar de l'homenatge a Prince, un dels artistes favorits d'aquests premis, que ha deixat actuacions memorables i sempre va estar disponible per presentar els guardons. The Time va rebentar l'escenari amb el funk de Jungle love i The?bird. Despr¨¦s, Bruno Mars va fer una excel¡¤lent imitaci¨® de Prince amb Let¡¯s go crazy.

L'Acad¨¨mia va buscar aquest any una altra vegada aquests moments Grammy que haurien de ser irrepetibles i inoblidables en les actuacions en directe a l'Staples Center. Un va ser, per descomptat, un impressionant Hello interpretat per Adele sola a l'escenari, la primera imatge que es va veure i la primera paraula que es va sentir a la cerim¨°nia. Van ser poderoses tamb¨¦ les actuacions de Beyonc¨¦, tot un g¨¨nere en ella mateixa, embarassada de bessons i envoltada d'un gran n¨²mero de circ. Desenes de ballarines, combinant la seva pres¨¨ncia a l'escenari amb una pantalla i la seva interpretaci¨® en directe amb segments pregravats. Segurament una de les actuacions m¨¦s complexes t¨¨cnicament que s'han vist als Grammy o en qualsevol altre espectacle.

Bruno Mars va electrificar el p¨²blic amb una actuaci¨® excel¡¤lent. En els premis previs que no van sortir a la televisi¨®, la cantant Judy Collins va fer una gran interpretaci¨® al piano de Suzanne, de Cohen, amb qui havia cantat als anys setanta. Un altre moment interessant hauria estat el de Metallica amb Lady Gaga, si hagu¨¦s funcionat el micr¨°fon de James Hetfield, una errada t¨¨cnica imperdonable en una gala d'aquest tipus. Poc despr¨¦s, Sturgill Simpson es va lluir amb els Dap Kings, la banda de Sharon Jones.

Finalment, la tensi¨® pol¨ªtica que viuen els Estats Units des de la vict¨°ria de Donald Trump a les eleccions (i abans) va deixar tamb¨¦ alguna empremta a la cita, per¨° en menor mesura del que alguns anticipaven. Van ser tot just detalls en algunes actuacions. Nom¨¦s A Tribe Called Quest i Anderson .Paak els que van fer m¨¦s refer¨¨ncies pol¨ªtiques en una actuaci¨® en la qual van convidar gent de diferents races i religions a l'escenari i van acabar amb el puny al?at cridant: ¡°Resistiu!¡±.